Les comunitats d’insectes, crustacis i altres macroinvertebrats aquàtics es veuen més afectades per l’efecte dels sediments acumulats en els cursos fluvials que per l’excés de nitrat en el medi aquàtic, segons destaca un article publicat a la revista PLOS ONE. Els sediments dipositats al llit dels rius —per efecte de l’agricultura intensiva i la desforestació del bosc de ribera— alteren les característiques ecològiques de l’hàbitat fluvial i empobreixen les comunitats biològiques a tots els nivells.
Participen en el nou estudi els experts Narcís Prat i Miguel Cañedo-Argüelles, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB (IdRA), així com Rubén Ladrera i Rafael Tomás, de la Universitat de la Rioja, i Óscar Belmar, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Ecosistemes fluvials amb altes concentracions de nitrats
El nou estudi se centra en sistemes fluvials localitzats a l’entorn de zones vulnerables a la contaminació per nitrats (ZVN) —a la vall de l’Ebre, a l’oest de la Rioja—, en què la normativa actual exigeix als agricultors una sèrie de requeriments per recuperar la qualitat de l’aigua. En aquesta zona s’hi ha detectat unes de les concentracions més grans de nitrats en aigües superficials de tota la conca de l’Ebre.
En diferents cursos fluvials de l’àrea de treball, els experts han estudiat la comunitat de macroinvertebrats aquàtics, que són un dels millors bioindicadors de l’estat dels cursos fluvials. «Els trets ecològics de les comunitats de macroinvertebrats —és a dir, de què s’alimenten, quins substrats prefereixen, quant triguen a reproduir-se, etc.— són un indicador fiable de l’estat ecològic i permeten determinar la qualitat de l’hàbitat fluvial d’una manera indirecta», detalla Miguel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB i de l’IdRA.
«Segons l’estudi, les comunitats de macroinvertebrats aquàtics revelen un pobre estat ecològic dels rius a l’entorn d’aquestes zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries a la Rioja», continua Cañedo-Argüelles, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. «No obstant això, aquest estat ecològic no s’explicaria tant per la toxicitat del nitrat com pel deteriorament de l’hàbitat aquàtic a causa dels sediments dipositats al riu per efecte de la desforestació i les pràctiques agrícoles».
Què passa quan s’alteren les característiques físiques de l’hàbitat fluvial?
En el medi natural, els impactes ecològics provoquen una alteració important d’aquests ecosistemes fluvials. L’elevada concentració de nitrats —fins a quatre vegades superior als 25 mg/l que indica la Directiva marc de l’aigua com a nivell màxim tolerable en els ecosistemes fluvials— resulta tòxica per a alguns organismes, «i afavoreix un creixement desmesurat d’algues i plantes aquàtiques, de manera que s’altera la composició química de l’aigua i el mateix hàbitat fluvial», detalla Rubén Ladrera, expert de la Universitat de la Rioja i primer autor de l’article.
En qualsevol cas, l’impacte principal deriva de l’alteració física de l’hàbitat fluvial —associat principalment a l’acumulació de sediments fins— i no de l’excés de nitrat en el medi aquàtic. «Així doncs, es produeix un desplaçament dels tàxons que viuen sobre el substrat més gran i augmenta la densitat dels invertebrats que habiten en el sediment fi», subratlla Ladrera. «També se’n veuen afectats els organismes que s’alimenten de les microalgues o els que respiren mitjançant brànquies. Com a conseqüència, els tàxons oportunistes capaços d’adaptar-se a la intensa alteració de l’hàbitat acaben dominant el medi, mentre que desapareixen els organismes indicadors del bon estat ecològic del riu», conclou.
 |
| Cal incloure la qualitat de l’hàbitat fluvial en els plans de seguiment ambiental d’aquestes zones, alerten els experts. |
Aplicar la normativa vigent i protegir els ecosistemes fluvials
Des del 1991, la Directiva europea de nitrats intenta protegir la qualitat de l’aigua mitjançant la reducció dels nitrats de fonts agràries i la promoció de les bones pràctiques agrícoles. Aquesta normativa s’integra en la Directiva marc de l’aigua, que estableix les normes legislatives sobre protecció d’ecosistemes aquàtics en l’àmbit europeu amb la finalitat que totes les masses d’aigua a Europa assoleixin el bon estat ecològic del 2021 al 2027.
Fa anys que es proposen models agrícoles més sostenibles per intentar reduir que tinguin tant impacte ambiental, tant en general com, en particular, sobre els ecosistemes fluvials. Tal com assenyala Rubén Ladrera, «les directives europees en matèria de gestió d’aigües i gestió ambiental exigeixen que es duguin a terme aquestes mesures per garantir el bon estat ecològic dels rius. No obstant això, no sempre s’és prou exigent en el compliment d’aquestes mesures».
Segons l’opinió de Miguel Cañedo-Argüelles, «cal incloure la qualitat de l’hàbitat fluvial en els plans de seguiment ambiental d’aquestes zones. El nostre estudi revela que la degradació de l’hàbitat —sobretot la desaparició del bosc de ribera— és el principal impacte sobre l’ecosistema fluvial. Llevat que aquest impacte es reverteixi, serà molt difícil assolir el bon estat ecològic que exigeix la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Cal reforçar el compliment dels plans de gestió ambiental en aquestes zones posant una atenció especial en la preservació dels hàbitats i les característiques hidromorfològiques naturals dels rius».
