Un de cada tres rius peninsulars està salinitzat sobretot per l’impacte de l’activitat agrícola i la urbanització del territori. Aquest greu problema mediambiental afectarà cada cop més ecosistemes hídrics arreu del món a causa de l’escalfament global, el consum creixent d’aigua i l’explotació dels recursos naturals del sòl. Aquestes són algunes línies vermelles que revela el volum especial sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics, publicat aquest desembre a la prestigiosa revista Philosophical Transactions of the Royal Society B, i editat pels experts Miguel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-UB) i de l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA), Ben Kefford (Universitat de Canberra, Austràlia) i Ralf B. Schäfer (Universitat de Coblença-Landau, Alemanya).
També participen en el treball els investigadors del FEHM-UB Núria Bonada (UB-IRBio), Cayetano Gutiérrez Cánovas, Raúl Acosta i Pau Fortuño; Neus Otero i Albert Soler, del Grup de Recerca de Mineralogia Aplicada i Medi Ambient (MaiMa) de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB; David Saurí i Santiago Gorostiza (UAB), així com experts de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Múrcia, la Universitat de Castella-la Manxa i l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC) de les Canàries, entre d’altres.
Rius amb excés de sal: el component humà
La salinització és una greu amenaça mediambiental a tot el planeta, i alguns dels exemples més extrems d’aquest fenomen es troben en rius d’Austràlia. De la mateixa manera, en algunes conques fluvials de la península Ibèrica —el torrent de Soldevilla a Sallent, la plana del riu Ebre o la regió de Múrcia—, alguns rius tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí. En el conjunt del continent europeu, la salinització relacionada amb l’activitat humana és cada cop més preocupant, però encara manquen directives de regulació. L’excés de sal en els sistemes fluvials genera un greu impacte ecològic, econòmic i de salut global, en alguns casos relacionat amb la concentració de carcinògens en el medi aquàtic o bé de metalls alliberats per la corrosió de canonades. A més d’empobrir els valors sistèmics dels ecosistemes naturals, la salinització també encareix el procés de potabilització de l’aigua de consum.
Un de cada tres rius a tot l’Estat
La salinització afecta de manera directa la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, «però encara ens falta molta informació bàsica a escala d’organismes, comunitats i ecosistemes per poder-ne predir els efectes», explica Miguel Cañedo-Argüelles, investigador postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre del Centre Tecnològic BETA-TECNIO de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). «Només quan puguem disposar d’aquesta informació de base, podrem elaborar models eficaços que ens permetin anticipar i mitigar els efectes de la salinització en els ecosistemes aquàtics», afegeix.
El mapa dels rius afectats per la salinització a la península Ibèrica —un terç de tots els sistemes fluvials a l’actualitat— serà cada cop més extens, segons revela el nou treball que analitza les causes principals de la salinització i elabora prediccions futures en els escenaris del canvi climàtic i els diferents usos del sòl. Les activitats de mineria, agricultura i ramaderia i els canvis en el règim de precipitacions —que limiten la capacitat de dilució de sals en els rius— es perfilen com les principals amenaces sobre la salut mediambiental dels rius en matèria de salinització.
