Els dos polls d'àliga cuabarrada que van néixer l’abril al Parc del Garraf han estat anellats per membres de l'Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). Les tasques d’anellament es van fer el 16 de maig dins el marc del projecte de seguiment científic a llarg termini impulsat pels experts UB-IRBio amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya (GMS) del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i el personal de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Aquest projecte de recerca i de conservació de la biodiversitat té com objectiu principal conèixer l’estat de la població de d’àliga cuabarrada, les taxes vitals més significatives (productivitat, supervivència, etc.) i la dinàmica poblacional de l’espècie.
Anellar i estudiar els pollets en el seu hàbitat natural
L'anellament d'ocells és una pràctica científica que es fa servir arreu del món per millorar el coneixement de la biologia i la conservació de l’avifauna. Aquesta metodologia és determinant per saber, per exemple, l’esperança de vida o els períodes i àrees de migració, entre altres aspectes que són essencials per millorar la conservació de les espècies.
Durant les tasques d’anellament, els experts UB-IRBio van poder comprovar que els dos pollets mostren un bon estat de salut i es desenvolupen amb normalitat. En concret, als polls se’ls va col·locar una anella a cada pota: una convencional per registrar cada poll l i una de color amb un codi per identificar els exemplars a distància. Cada anella té escrita l’adreça d’origen del poll, de manera que qualsevol persona que trobi un ocell anellat pot reportar les dades de la troballa.
Els dos pollets anellats conviuran uns mesos amb els seus progenitors i aprendran l’art de la caça i altres habilitats per sobreviure en el medi natural. Quan s’acabi l'estiu, les joves àligues abandonaran l'àrea de naixença i durant dos o tres anys emprendran una vida independent –és el període de la dispersió- fins al moment en què s'acabin instal·lant en un territori propi i s'aparellin.
De l’amenaça a la conservació: un objectiu comú
