L’agricultura intensiva i els canvis cap als cultius de regadiu són factors que han causat el declivi de bona part de les aus estepàries a tota la Península. Els ocells esteparis —un dels grup d’aus més amenaçats a escala europea— són espècies molt sensibles a la pèrdua d’hàbitats de secà o de superfícies com ara els guarets, els camps que es deixen en repòs entre diferents collites agrícoles.
Facilitar informació pràctica sobre la gestió dels guarets des d'un punt de vista agrícola a fi de protegir els ocells esteparis és l’objectiu principal del Manual de gestión de barbechos para la conservación de aves esteparias, una obra en què ha participat el professor Santiago Mañosa, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
El manual, editat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), també està signat pels experts David Giralt, Irene Robleño, Francesc Sardà Palomera i Gerard Bota (CTFC), Manuel B. Morales i Juan Traba (Universitat Autònoma de Madrid), i Joan Estrada (Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans). El nou treball —una obra dirigida a agricultors, gestors del medi natural, ONG i al públic interessat en el món de la conservació dels agrosistemes— ha rebut el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat, i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Les aus estepàries, en perill a tot Europa
A la península Ibèrica, la meitat dels cultius cerealistes de secà ocupen prop de la meitat de les explotacions agrícoles. En aquest hàbitat es troben algunes de les poblacions reproductores d’aus estepàries catalogades en perill a tot Europa, com ara el sisó (Tetrax tetrax), el pioc salvatge (Otis tarda) o la calàndria (Melanocorypha calandra). Mantenir els sistemes agraris més tradicionals en aquests paisatges pseudoesteparis és imprescindible per garantir la protecció de les aus més amenaçades, alerten els experts.
El nou treball es basa en una revisió bibliogràfica exhaustiva sobre l’ecologia de les espècies estepàries i les eines de gestió disponibles fins ara en el medi agrari. Aquesta informació s’ha ampliat amb estudis de camp duts a terme a la Península per investigadors del CTFC, en què han participat els experts del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, i del Grup d'Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Madrid.
Agricultura tradicional per conservar la biodiversitat
El manual conté un primer apartat en què descriu les característiques dels sistemes pseudoesteparis i la seva funció agrícola, així com els aspectes relacionats amb la gestió agronòmica i les tècniques de maneig més habituals aplicades pels agricultors.
En un segon apartat, els continguts se centren en el paper clau dels guarets per a la conservació dels ocells esteparis. A més, els autors han inclòs una fitxa de cada espècie estudiada (sisó, pioc salvatge, calàndria, terrerola, torlit, ganga, xurra i gaig blau), en què es detallen aspectes sobre distribució, figures de protecció, poblacions, amenaces, situació poblacional i tendències al país, amenaces, etc., així com els requeriments ecològics i les recomanacions específiques per millorar la gestió dels guarets en cada espècie.
Finalment, el tercer apartat inclou els capítols relacionats amb les eines actuals disponibles per promoure la gestió i conservació d'aquests ocells mitjançant els guarets (mesures agroambientals, acords de custòdia o plans de gestió de les ZEPA, entre altres).
