La qualitat de l’aigua de molts rius va anar millorant durant la dècada del 2000, però es va estancar a partir del 2010 i així ha continuat fins a l’actualitat, segons apunta l’Informe sobre la qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona (2018-19). Aquest treball està elaborat per experts del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en el marc d’un conveni amb l'Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.
Els rius de la província de Barcelona: 25 anys de seguiment científic
El nou informe recull els resultats de l’anàlisi de l’estat ecològic d’una xarxa de 111 punts d’estudi distribuïts per les cinc conques hidrogràfiques —rius Besòs, Foix, Llobregat, Ter i Tordera, i les rieres litorals del Maresme— que drenen totalment o parcialment la província de Barcelona. Aquesta xarxa, estudiada per primer cop el 1979 sota la direcció del catedràtic Narcís Prat, és des del 1994 l’eix d’un programa de seguiment científic anual que ha donat lloc a una de les sèries de dades més extenses del món sobre estudis hidrològics.
En la tasca investigadora del Grup de Recerca FEHM, dirigit per la professora Núria Bonada, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, també hi participen experts de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i de l’Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB. Haver mantingut aquests estudis durant vint-i-cinc anys és fruit d’una llarga col·laboració amb la Diputació de Barcelona, la qual ha donat suport ininterrompudament als equips investigadors. També hi han col·laborat l’Agència Catalana de l’Aigua, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis i l’Observatori de la Tordera (Consorci del Besòs-Tordera), entre altres institucions.
