Reimplantar als fons marins les gorgònies capturades accidentalment per les xarxes de pesca a la costa mediterrània és una de les accions pilot de restauració ecològica marina que impulsen un equip d’experts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat de Girona, en col·laboració amb confraries de pescadors, clubs d’immersió i administració pública, entre altres participants.
Les gorgònies són organismes de gran valor ecològic que aporta gran part de la seva estructura tridimensional, biomassa i complexitat a l’hàbitat marí. Font d’aliment i refugi d’organismes marins, són espècies de creixement molt lent i altament sensible —igual que altres espècies estructurals— als impactes derivats de l’activitat humana (pesca, etc.), el canvi climàtic i la proliferació d’algues filamentoses. Així ho destaca el recent informe sobre el seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, impulsat per la Generalitat i elaborat per la Universitat de Barcelona.
«Les tècniques de restauració marina es troben en un estadi inicial, i necessitem la implicació dels diferents actors si volem implementar mesures realment eficaces», explica la investigadora Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, i membre de l’equip científic que impulsa aquests projectes de restauració ecològica marina.
ResCap: reimplantar gorgònies al cap de Creus
Protegir les poblacions de gorgònies a la plataforma continental del cap de Creus —entre 80 i 120 metres de fondària— és l’eix del projecte de Conservació i recuperació de poblacions de gorgònies de profunditat mitjançant restauració ecològica i mitigació dels impactes de pesca (ResCap). El projecte el dirigeix Andrea Gori, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC).
ResCap és un projecte emmarcat en el programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i cofinançant pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). En aquesta zona de la plataforma —que és lloc d’interès comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea— s’han aplicat mètodes innovadors per reimplantar gorgònies del gènere Eunicella capturades de manera accidental. En la iniciativa, que inclou instal·lacions de recuperació de gorgònies al Port de la Selva i a Cadaqués, els experts col·laboren amb els col·lectius de pesca artesanal de les confraries d’aquests municipis i del Parc Natural del Cap de Creus.
«Aquest és un dels primers projectes de restauració i mitigació dels efectes de la pesca que es duu a terme conjuntament amb els usuaris de la zona, en aquest cas els pescadors», remarca Josep Maria Gili, professor d’investigació de l’ICM-CSIC. «Es tracta d’una de les poques zones d’Espanya en què s’ha assolit un acord entre pescadors, científics i administració per conservar els hàbitats dels fons marins, i on s’ha entès que conservar no vol dir prohibir, sinó fer-ho millor».
