Recuperar la vegetació que creix a la llera dels rius ajuda a millorar l’estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial, segons un article publicat a la revista Water Research en què participa l’investigador Cayetano Gutiérrez Cánovas, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. El nou treball, dirigit pel professor Christian Feld (Universitat de Duisburg-Essen, Alemanya), constata com es pot tornar la salut mediambiental als rius degradats restaurant la vegetació de ribera —o ripària— com a component essencial del territori fluvial.
Les plantes que milloren la salut dels rius.
Els rius són elements que han acompanyat el progrés de totes les civilitzacions. Des d’una perspectiva sistèmica, aporten un seguit de serveis (aigua potable, aliments, matèries primeres, activitats d’oci, etc.) que beneficien tota la societat. No obstant això, l’estat ecològic dels rius cada vegada està més amenaçat per l’impacte de l’extracció excessiva d’aigües, la contaminació o l’alteració de les lleres (preses, canals, etc.).
Al medi natural, les formacions ripàries són autèntics corredors naturals que preserven la biodiversitat i la riquesa paisatgística de l’entorn fluvial. Tal com explica Cayetano Gutiérrez, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB, «recuperar la vegetació ripària comporta uns beneficis clars: per exemple, més quantitat d’aliment disponible per als organismes aquàtics al riu (fullaraca, etc.) i més diversitat d’hàbitats per l’aportació de branques i troncs que poden crear preses naturals a la llera».
D’altra banda, afegeix l’expert, «les temperatures es redueixen per l’ombra de la coberta vegetal projectada sobre el riu i això ajuda a frenar els efectes negatius del canvi climàtic. A més, aquests efectes positius s’accentuen a mesura que ens desplacem riu amunt, especialment si considerem les capçaleres dels rius, on les lleres són petites».
