En els darrers quaranta anys, la intensificació agrícola i el desenvolupament urbanístic i agropecuari que hi ha a la plana de Lleida han reduït l’extensió i la qualitat de l’hàbitat disponible per a les aus estepàries d’aquesta regió, que encara alberga la major part d’espècies d’aquest tipus d’aus a Espanya. El recent Informe sobre l’estat de la natura a Catalunya ha posat de manifest que aquest grup d’ocells es troba entre els més amenaçats al territori, amb una davallada global d’un 27 % en les seves poblacions del 2002 al 2019.
Tanmateix, en els últims anys, la Generalitat de Catalunya ha iniciat diferents actuacions de conservació encaminades a revertir aquesta situació, que han comportat una important inversió econòmica. Aquestes actuacions han inclòs, entre d’altres, la declaració de vuit zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), l’arrendament o adquisició i gestió de terrenys esteparis i de guaret, l’habilitació de llocs de nidificació, la posada en marxa de programes de cria per reforçar algunes poblacions, o la senyalització de línies elèctriques per reduir el risc de col·lisió.
Optimisme per a les aus estepàries de la plana de Lleida
«Els resultats d’aquestes actuacions deixen un marge per a l’optimisme», explica Santi Mañosa, professor de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). «Tot i que la situació actual de moltes espècies està lluny de ser òptima i les accions de conservació necessiten millores, l’escenari actual és millor del que hauria estat en absència de cap mesura de gestió. Les poblacions d’algunes espècies d’ocells ja estan responent positivament al conjunt de mesures que s’han dut a terme», afegeix. Destaca el cas de la població de sisó (Tetrax tetrax), que va experimentar una davallada del 50 % entre el 2002 i el 2014 i que avui dia està estabilitzada gràcies a les mesures de gestió —en concret, deixar i gestionar guarets— aplicades des del 2014. En altres indrets d’Espanya en què no s’han aplicat aquests tipus de mesures continua la regressió de les poblacions d’aquestes aus.
Un altre cas d’èxit és el de la ganga (Pterocles alchata), un ocell del qual hi ha poc més d’un centenar d’exemplars a Catalunya, amb una distribució restringida a les ZEPA de Mas de Melons-Alfés i del Segrià i Utxesa. La seva població reproductora ha experimentat un augment al voltant del 9 % anual entre el 2010 i el 2019, sobretot a partir del 2016, moment en què es va incrementar notablement el nombre d’hectàrees de guaret gestionades en aquestes zones. En els últims quatre anys, la major part de les evidències de reproducció de l’espècie s’han produït en finques gestionades amb finalitats ambientals.
El conjunt d’accions que s’han dut a terme s’exposen en una publicació conjunta a càrrec d’investigadors de la Universitat de Barcelona, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) —adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya— i la Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL). L’estudi es va publicar a The Changing Status of Arable Habitats in Europe, un volum científic internacional que recull exemples destacats sobre la conservació de la biodiversitat de zones agrícoles.
Millorar la gestió dels guarets per protegir les aus estepàries
En aquest context de millora, un article publicat ara a la revista Journal of Applied Ecology analitza també la resposta dels ocells esteparis en la gestió de més de 3.400 hectàrees de guarets arrendades en el marc de les mesures compensatòries de la Declaració d’impacte ambiental del Segarra-Garrigues enfront d’altres mecanismes de promoció dels guarets (mesures agroambientals i ecologització de la política agrària comuna, PAC). «Comencem a tenir coneixements i eines per millorar la gestió dels guarets, una peça clau del sistema agrícola per als ocells esteparis que permet proporcionar el que els ocells necessiten sense comprometre el cultiu que es faci posteriorment», explica Gerard Bota, un dels autors de l’article i cap del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC.
Els resultats de l’estudi, dut a terme pel CTFC amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, revelen un increment significatiu de l’abundància d’ocells esteparis i d’altres espècies d’ocells lligades a l’agricultura en els guarets gestionats com a mesures compensatòries de la Declaració d’impacte ambiental. La resposta d’aquestes mateixes espècies als altres tipus de guarets —no específicament gestionats per a l’avifauna— ha estat majoritàriament neutra. Situar els guarets a les finques amb més potencial per a l’avifauna i ajustar el maneig agrícola als requeriments de les espècies d’ocells diana expliquen aquesta diferència i són la clau de l’èxit observat en les poblacions d’aus estepàries.
Tal com subratlla el secretari d’Agenda Rural de l’esmentat Departament, Oriol Anson, «les dades de l’estudi ens diuen que fent una gestió dirigida en una zona es poden crear les condicions per recuperar les poblacions de les aus objectiu. Això confirma que la gestió que s’està fent al Segarra-Garrigues, amb la combinació de superfícies gestionades i de superfícies de regadiu, és una fórmula que dona bons resultats. I una conseqüència d’això és el tancament de l’expedient sancionador que tenia obert la Comissió Europea contra l’Estat per aquesta infraestructura».
Publicacions de referència:
Mañosa S.; Bota G.; Giralt D.; Estrada J. «The changing status of steppe-land birds in the Lleida Plain of Catalonia». The Changing Status of Arable Habitats in Europe, gener de 2021. Doi: 10.1007/978-3-030-59875-4_19
Sanz-Pérez, A., Sardà-Palomera, F., Bota, G., Sollmann, R., Pou, N., Giralt, D. (2021). «The potential of fallow management to promote steppe bird conservation within the next EU Common Agricultural Policy reform». Journal Applied Ecology, maig de 2021. Doi: 10.1111/1365-2664.13902
