La tecnologia GPS-GSM permet fer el seguiment transcontinental de l’aufrany

L’aufrany és una espècie migratòria en perill d’extinció que trobem a les nostres contrades aproximadament entre els mesos de març i setembre, i que s’està a l’Àfrica la resta de l’any. No obstant això, avui en dia encara hi ha molt poca informació sobre com es produeix la migració d’aquest rapinyaire —si fa aturades per alimentar-se, on s’atura i durant quant temps— i quina mortalitat té —nombre de baixes i causes— durant els seus desplaçaments transcontinentals.

Per això, durant l’estació de reproducció de l’any 2018, l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB va marcar amb emissors GPS sis individus d’aufrany per fer-ne el seguiment: el Ros, l’Obac, l’Avenc, l’Orís, el Picatxo i l’Asticot. Els tres primers havien nascut durant el 2018: el Ros i l’Obac procedien del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i l’Avenc, de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. L’Orís era un jove aufrany nascut el 2017 i procedent d’un centre de recuperació; en Picatxo havia nascut el 2016 a la Garrotxa, i l’Asticot va néixer el 2014 al sud de França. Els tres últims integraven un grup d’aufranys que havien estat capturats i  alliberats a la comarca d’Osona.

L’ús de la tecnologia GPS-GSM va permetre seguir amb gran precisió els moviments, l’ús de l’espai i el procés de migració d’aquests aufranys cap a l’Àfrica. «Aquesta és una de les primeres vegades que s’han emprat emissors GPS-GSM en aquesta espècie, amenaçada a tot el món, amb l’objectiu de conèixer els seus moviments transcontinentals i de fer el seguiment de la seva tornada a Catalunya durant la primavera», explica el professor Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB.

La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte «Aplicació de noves tecnologies per conèixer els efectes del canvi global i local en les poblacions ibèriques d’aufrany. Aplicacions per a la conservació», liderat per l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). En el projecte, que té el suport de Red Eléctrica de España SAU, la Fundació Catalunya - La Pedrera i la Diputació de Barcelona, també hi col·laboren altres investigadors i naturalistes, així com agents rurals.