Un estudi ha identificat 514 espècies marines a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, una platja artificial molt afectada per diferents impactes antropogènics. Aquesta alta biodiversitat —que inclou també la presència d’espècies exòtiques— és una descoberta força sorprenent en un hàbitat marí tan transformat com el de la petita platja urbana de Barcelona.
Són autors del treball els experts Manuel Ballesteros i Àlex Parera, de la Facultat de Biologia de la UB, juntament amb Miquel Pontes, del Grup d’Estudis Vida Marina (VIMAR); Xavier Salvador, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i Guillermo Álvarez, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS). L’article s’ha publicat a les Monografies de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que té com a cap d’edició el catedràtic Juli Pujadé Villar, de la Facultat de Biologia UB.
Ciència ciutadana per descobrir la biodiversitat marina oculta
Aquesta platja urbana, situada entre la desembocadura del riu Besòs i el port del Fòrum, és una zona de superfície reduïda, força tancada, però amb comunicació amb el mar obert. Bona part de la zona estudiada es dedica a les activitats esportives nàutiques —té una escassa navegació de petites embarcacions recreatives— i al bany de la població.
Del 2017 al 2019, després de més de 250 hores d’immersió, els experts de la UB-IRBio i els equips de col·laboradors voluntaris de ciència ciutadana de FECDAS i VIMAR van analitzar la vida marina de la platja del Fòrum. Mol·luscos, peixos, crustacis i algues són els grups més abundants identificats en l’estudi, d’acord amb l’anàlisi posterior de les fotografies i dels espècimens examinats al laboratori.
L’hàbitat marí d’aquest entorn artificial resulta força estable «i això podria ser un dels factors que influeixen en aquesta gran biodiversitat», explica el professor Manuel Ballesteros, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB. «Sorprèn la gran diversitat específica trobada a la zona de banys —514 espècies marines—, ja que és una àrea força contaminada antròpicament, amb restes d’obres de la construcció del moll, efluents de la depuradora del Fòrum i altres deixalles (tovalloletes, trossos de planxes metàl·liques, envasos de plàstic, llaunes de begudes, etc.)».
A més de les espècies exòtiques, els organismes que més s’han beneficiat de la transformació urbanística del litoral del Fòrum són algues, esponges, briozous i tunicats colonials, i peixos típics de substrats rocosos, és a dir, espècies bentòniques que s’assenten sobre un substrat dur.
Algunes espècies d’algues i d’invertebrats bentònics són capaços d’assentar-se a la superfície de les parets verticals de la platja urbana, com també a les escales del fons de la zona de banys i a la base de formigó dels pilons.
«Les pedres que es troben a poca profunditat creen un bon hàbitat per a les espècies d’invertebrats infralapidícoles, tant per als mòbils com per als sedentaris. En el fons fangós, més enllà de les pilones centrals, les espècies capaces d’enterrar-se hi troben el seu hàbitat ideal. També és una bona zona de posta de sípies i de llebres de mar, i algunes espècies de peixos hi troben una zona de refugi durant la seva fase juvenil», explica l’expert Àlex Parera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB.
Espècies exòtiques en un entorn artificial
La descoberta de quinze espècies marines exòtiques a la platja del Fòrum dona suport a la hipòtesi del fenomen de la tropicalització que s’estaria produint en algunes àrees de la Mediterrània. «Amb l’augment de la temperatura de l’aigua —sobretot a l’interior de ports i marines—, aquests hàbitats costaners són cada cop més propicis a l’assentament d’espècies procedents d’aigües més càlides», remarca l’expert Miquel Pontes (VIMAR).
En el cas de la llebre de mar Bursatella leachii, un invertebrat que només apareix a la platja del Fòrum de manera esporàdica, tot indica que no té un impacte negatiu per a altres espècies marines. Com que s’alimenta de diatomees, aquest mol·lusc no competeix amb altres espècies autòctones de llebres de mar, que són macroherbívores.
«Ara bé, el poliquet Branchiomma luctuosum és una espècie exòtica més abundant que Bursatella leachii i està present en aquesta platja gairebé tot l’any. Per això, podria entrar en competència amb altres espècies filtradores i suspensívores», determina Xavier Salvador (ICM-CSIC).
Adeu a la nacra a la platja urbana del Fòrum
Segons l’estudi, la nacra (Pinna nobilis) —el mol·lusc bivalve endèmic més gran de la Mediterrània— ha desaparegut d’aquesta platja urbana. El 2018, a una fondària de dos metres a la zona de banys, se’n van poder comptabilitzar quatre exemplars vius, a més d’algunes petxines buides de la mateixa espècie.
«Malauradament, en immersions posteriors s’ha comprovat que tots els exemplars estaven morts, molt probablement a causa de la infecció causada pel protozou Haplosporidium pinnae, que ha delmat les poblacions de nacres a quasi tota la Mediterrània», apunta Guillermo Álvarez (FECDAS).
Brossa i biodiversitat marina
El deteriorament de la qualitat de l’aigua, especialment per les aportacions del Besòs i els efluents de la planta depuradora del Fòrum, és un dels factors principals que posa en risc la conservació de les poblacions d’espècies marines al litoral urbà. Tampoc hi ajuda el comportament d’alguns banyistes o visitants, que llencen residus a la platja urbana i amenacen la biodiversitat marina.
«Fins i tot s’han trobat espècies d’algues i invertebrats que viuen a sobre o a sota de plaques metàl·liques, en llaunes buides, o associades a tovalloletes», detallen els autors. «Sembla una incongruència, però malgrat l’aspecte deplorable d’algunes zones per l’acumulació de la brossa marina, hi ha espècies que es poden aprofitar del substrat originat per aquests materials».
Per preservar els valors ecològics del medi marí a la zona de banys del Fòrum de Barcelona, seria important impulsar diverses mesures en el futur: «Neteges periòdiques de la platja urbana, potenciar l’educació ambiental dels visitants —amb un accent especial en els grups escolars i els joves estudiants—, prohibir que es llencin objectes a l’aigua i instal·lar contenidors ecològics» són les accions prioritàries que recomanen els autors.
Article de referència:
Pontes, M.; Salvador, X; Parera, À.; Álvarez, G.; Ballesteros, M. Biodiversity in anthropized marinas The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural, setembre de 2021. Doi: 10.2436/20.1502.04.03
