Les algues flotants de l’oceà austral poden transportar espècies invasives fins a les costes antàrtiques, segons un estudi publicat a la revista Scientific Reports. El nou treball descriu la primera evidència científica d’una espècie potencialment invasora i colonial —el briozou marí Membranipora membranacea— que arriba a illes de latituds antàrtiques en macroalgues que floten a la deriva en el medi marí.
La nova recerca sobre biodiversitat en els ecosistemes antàrtics està liderada per la professora Conxita Àvila, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i hi participen experts de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Servei Antàrtic Britànic (BAS) i la Universitat de Hull (Regne Unit).
Els passatgers inesperats del món del gel
Turisme, trànsit marítim i recerca científica són algunes activitats humanes que han facilitat la dispersió d’organismes no autòctons (insectes, plantes, etc.) en els fràgils ecosistemes terrestres de l’Antàrtida. En aquests hàbitats extrems, la deriva de les algues i els plàstics arrossegats pel vent i els corrents marins també pot ser un mecanisme natural d’entrada d’organismes exòtics.
El nou article de Scientific Reports descriu per primer cop l’arribada d’organismes al medi marí de latituds antàrtiques transportats per macroalgues flotants procedents d’ecosistemes allunyats. «Tot i que aquesta via de dispersió natural era coneguda en altres ecosistemes naturals del planeta, en el cas de l’Antàrtida aquest fenomen ha pres una especial rellevància científica des de fa temps com a potencial mecanisme per introduir noves espècies en els ecosistemes antàrtics», destaca la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.
Briozous, mol·luscs, anèl·lids, artròpodes, equinoderms, cnidaris i porífers són alguns passatgers inesperats que han viatjat milers de quilòmetres sobre macroalgues arrossegades pels vents i els corrents marins fins a illes antàrtiques i subantàrtiques. Amb una estructura laminar i de grans dimensions, aquestes algues brunes (kelp) —les espècies Macrocystis pyrifera i Durvillaea antarctica— formen densos boscos submarins i el seu paper ecològic és decisiu en els ecosistemes marins com a refugi natural per a una àmplia diversitat d’organismes (algues, peixos, mol·luscs, etc.).
A la deriva cap a latituds extremes del sud
Com a primícia científica, el nou treball ha identificat una potencial espècie invasiva en les algues varades al litoral antàrtic: el briozou Membranipora membranacea, un organisme colonial que es considera originari del nord-est de l’oceà Pacífic.
Tal com explica la investigadora Blanca Figuerola (ICM-CSIC), «aquesta espècie no s’havia descrit prèviament en ecosistemes oceànics al sud del front polar. Així doncs, podria tenir un gran impacte ecològic sobre la biodiversitat a l’Antàrtida en el futur». És una espècie incrustant, amb una alta taxa de creixement i que pot colonitzar fàcilment una superfície considerable de làmines de kelp, creant capes gruixudes i fent-les més fràgils. «Les colònies de M. membranacea limiten la capacitat de reproducció i creixement de les algues i faciliten que es trenquin durant els temporals, i això encara fa més fàcil la dispersió del briozou», destaca l’experta.
«A més —continua Figuerola—, les colònies poden incrustar-se en altres superfícies (plàstics, vaixells, etc.) i les larves planctòniques poden ser transportades a través de l’aigua de llast i resistir durant mesos. Tots aquests factors afectarien l’equilibri mediambiental en cas que l’espècie s’acabés establint a l’Antàrtida».
Península Antàrtica: un nou territori per a les invasions biològiques?
Amb els efectes de l’escalfament global —temperatures més altes i acceleració de la pèrdua de gel a tot el planeta—, cada cop hi ha més àrees sensibles a l’entrada d’espècies invasores. Aquests fenòmens són especialment preocupants en zones com la península Antàrtica, on les condicions ambientals podrien afavorir la supervivència de les potencials espècies invasores.
«La península Antàrtica és l’àrea més vulnerable als episodis d’invasions biològiques a través de les algues flotants. La latitud geogràfica, la proximitat a regions terrestres amb espècies potencialment invasores (Amèrica del Sud, illes del mar de Scotia, etc.), l’orientació de les costes respecte al corrent circumpolar antàrtic, i les condicions climàtiques són factors que facilitarien l’entrada i l’èxit colonitzador d’espècies exòtiques transportades per algues o plàstics flotants», apunta la professora Àvila, cap dels projectes de recerca Bluebio, Distantcom, Ecoquim i Actiquim, sobre l’ecologia de les comunitats d’invertebrats marins a l’Antàrtida.
El risc d’invasió d’espècies no natives és molt alt en zones de caràcter volcànic —com l’illa Decepció— ja que a priori les condicions ambientals són més favorables. Tot i això, qualsevol regió costanera lliure de gel seria potencialment un punt on les algues flotants podrien arribar i dispersar els organismes que hagin pogut transportar.
«En el context del canvi global, el que passa a la península Antàrtica també podria repetir-se en altres àrees del continent blanc. A més, algunes espècies foranes i generalistes també podrien arribar al medi antàrtic i adaptar-se a les noves condicions ambientals. Això podria tenir efectes dramàtics sobre els organismes autòctons dels ecosistemes marins», apunta la professora Àvila.
«L’Antàrtida s’està escalfant i presenta noves oportunitats —tant d’origen antròpic com naturals— perquè animals i plantes puguin arribar a les aigües antàrtiques, tot canviant així les comunitats biològiques locals per sempre. Els nostres resultats mostren que per a aquests animals, que han provocat danys ambientals en altres llocs, és més fàcil del que pensàvem poder arribar al continent més remot i extrem de la Terra. Els resultats de l’estudi també ens fan recordar que el treball constant dels científics en l’estudi de la biodiversitat i l’ecologia d’aquesta regió és vital per poder detectar aquests canvis abans que les espècies s’hi estableixin”, conclou Huw J. Griffiths, expert del Servei Antàrtic Britànic (BAS).
Antàrtida: més enllà de les barreres biogeogràfiques
Avui dia, totes les barreres biogeogràfiques que limiten l’Antàrtida han deixat de ser impenetrables per a molts organismes. Alguns briozous són capaços de superar el front polar i el corrent circumpolar antàrtic, unes fronteres biogeogràfiques en latituds extremes de l’oceà austral, tal com revela un treball previ de l’equip UB-IRBio (Marine Environmental Research, 2017). Estudis més recents perfilen un escenari polar en què l’oceà sud no està tan aïllat com es pensava, els límits biogeogràfics (vents, corrents i fronts polars) es desdibuixen i els arxipèlags remots —entre els 45o i els 60o de latitud sud— són punts clau per a la dispersió a través del front polar.
En aquest escenari de canvi ecològic i climàtic, amenaçat pels efectes del canvi global, es fa cada cop més necessari el treball investigador i la monitorització dels ecosistemes naturals per conservar la biodiversitat, alerten els autors de l’estudi.
