Una recerca liderada per experts de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona ha identificat una malaltia que afecta l’estrella de mar Odontaster validus, una de les espècies més freqüents en els fons marins antàrtics. Aquesta patologia —la primera descrita en un equinoderm del medi marí antàrtic— ha arribat a afectar fins al 10 % de les poblacions d’aquesta espècie, que és el depredador bentònic més important de les comunitats costaneres de l’illa Decepció i d’altres regions marines de latituds antàrtiques. El nou treball, publicat a la revista Scientific Reports, està signat pels experts Conxita Àvila i Carlos Angulo-Preckler (IRBio, de la UB), Laura Núñez-Pons (Estació Zoològica Anton Dohrn de Nàpols, Itàlia), Thierry M. Work (Servei Geològic dels Estats Units) i Juan Moles (Universitat de Harvard, Estats Units).
Sobreviure en un ambient sota condicions extremes
Les temperatures baixes, els corrents marins, l’erosió per les masses de gel, els canvis estacionals sobre el règim de llum i l’accés als aliments són condicions extremes que afecten els ecosistemes marins en els fons antàrtics. En aquests hàbitats límit, l’estrella de mar Odontaster validus és una espècie abundant en els substrats marins dins un ampli rang de fondàries.
El nou estudi amplia els coneixements sobre la vulnerabilitat de les comunitats del bentos antàrtic —en aquest cas, davant noves patologies— i revela que aquesta estrella de mar tan emblemàtica dels fons antàrtics podria estar amenaçada per una malaltia «que afecta els teixits de l’epidermis, i causa decoloracions —taques blanques—, ulceracions i inflamacions dels teixits que arriben a nivell subepitelial. En alguns espècimens també s’ha observat necrosi a nivell epitelial», detalla la professora Conxita Àvila, cap dels projectes de recerca Bluebio, Distantcom, Ecoquim i Actiquim, sobre l’ecologia de les comunitats d’invertebrats marins a l’Antàrtida.
Una malaltia que afecta les estrelles de mar a l’illa Decepció
La patologia publicada en l’article del Scientific Reports és el primer cas descrit d’una malaltia que afecta una sola espècie d’equinoderm. Fins ara, la bibliografia científica havia definit algunes malalties que afecten normalment més d’una espècie, en equinoderms d’altres zones geogràfiques.
«En canvi, en el nostre estudi hem vist que la patologia afecta només les poblacions de l’espècie Odontaster validus, a l’illa Decepció, i això ja indica uns trets diferencials en relació amb el que s’havia descrit abans en altres zones marines del planeta. En altres zones on hem treballat —al mar de Weddell, a la península Antàrtica i cap al sud fins a la base científica de Rothera— no hem vist mai cap estrella, ni Odontaster validus ni cap altra, amb aquests signes d’afectació. Per tant, no és possible afirmar si hi ha més individus afectats en altres zones o no», comenta la investigadora.
Segons els experts, la patologia podria estar lligada a la densitat d’espècimens —el cas més habitual en equinoderms d’altres zones geogràfiques— però no sembla que es transmeti per contacte entre individus. La malaltia, a més, fa l’efecte que no és de progrés ràpid, tot i que a l’Antàrtida els processos metabòlics són lents i això podria ocultar l’evolució de la patologia en el temps.
Protegir la biodiversitat dels ecosistemes antàrtics
Aprofundir en el coneixement sobre la malaltia i els seus efectes i lluitar contra la seva propagació en els hàbitats antàrtics —si és que és possible— són els principals objectius per a l’equip de l’IRBio. Si la causa és un efecte patogènic, víric o micoplàsmic, i relacionat directament amb l’augment de temperatura global, l’única estratègia viable seria implementar totes les mesures de lluita contra el canvi climàtic a escala individual i col·lectiva.
«L’Antàrtida està patint ja els efectes del canvi climàtic i les mesures que s’han de prendre a nivell planetari són extremadament urgents», alerta Conxita Àvila. «Sens dubte, la desaparició d’una espècie com l’Odontaster validus provocaria canvis molt rellevants en la composició faunística d’aquestes comunitats antàrtiques, la qual cosa alteraria la xarxa tròfica i trencaria l’equilibri natural en l’ecosistema marí».
«En cas que la malaltia no produeixi la desaparició d’aquesta espècie —sinó únicament una disminució de la densitat d’espècimens—, l’efecte no seria tan dràstic, tot i que això afectaria igualment la resta de fauna i les relacions entre els organismes dels ecosistemes marins antàrtics. Si els efectes són menors sobre la fisiologia de l’espècie —si causen inactivitat o disminució de la depredació, etc.— l’impacte seria igual però a menor escala. Tampoc sabem si la persistència de la malaltia en hàbitats antàrtics també podria acabar afectant altres espècies locals a llarg termini», clou la investigadora.
