Aquest divendres tindrem amb nosaltres en Joan Pretus (Secció d'Ecologia) que ens
parlarà de: «Evologia: en la cruïlla de l'ecologia».

El seminari es farà en català.

Resum

Sens dubte la visió integradora i capacitat d’observació de Darwin el van fer el primer ecòleg evolutiu, avant la lettre.  Un dels millors intents per provar la teoria de Darwin va ser dut a terme per Gause, que va posar números a la lluita per l’existència amb experiments amb paramecis. El redescobriment dels treballs de Mendel introduí un cisme en l’evolució posterior de la teoria evolutiva, i els treballs de Gause  curiosament van esdevenir un bastió de la teoria ecològica. Mentres, Fisher consolidava la teoria genètica de l’evolució, alhora que en desenvolupava els mètodes estadístics necessaris. La separació de l’Ecologia i l’Evolució han esdevingut el divide y vencerás de la biologia mecanicista, la reducció dels processos a mecanismes sense causalitat última, estat que coneixem amb el nom de Síntesi Moderna.

Avui dia, els nous avenços de la genètica demanden, però, un nou acostament necessari de l’ecologia a l’evolució, i viceversa, doncs els organismes són molt més ràpids i sensibles evolutivament parlant del que la teoria estàndard  prediu.  La necessitat d’una nova síntesi, l’Evologia, es fa cada cop més imperiosa. Una nova topologia de la causalitat s’albira en un horitzó no gaire llunyà del coneixement.