És potencialment habitable l’exoplaneta Kepler-452b, localitzat a 1.400 anys llum de la Terra? En quins altres punts de l’Univers s’ha pogut desenvolupar el fenomen de la vida? Quina seria la bioquímica més plausible per a la vida extraterrestre? Totes aquestes incògnites sobre la recerca de la vida dins i fora del sistema solar són el fil conductor del viatge narratiu del llibre (In)habitabilidad planetaria. Fundamentos de astrobiogeología (Marcombo), una obra coordinada per Andrea Butturini, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia UB.
En el llibre, que recorda la rellevància d’incorporar el fenomen de la vida en la visió de la ciència sobre l’Univers, també hi participen els experts Carme Jordi, de la Facultat de Física, l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Jordi Urmeneta, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB; Ignasi Ribas, de l’IEEC i l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), i Daniel García Castellanos, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC).
Entre la Terra i els estels: a la recerca de vida alienígena
La descoberta de formes de vida més enllà del planeta Terra representaria una absoluta revolució científica i intel·lectual en la nostra percepció de la natura i de l’Univers. «La vida s’ha pogut donar en altres llocs i en altres ocasions; el que sabem, però, és que aquí, al nostre planeta Terra, va prosperar», explica el catedràtic emèrit de la UB Ricard Guerrero en el pròleg del llibre. «I ho va fer perquè hi va haver cooperació, no competència, entre els primigenis habitants».
Amb una perspectiva interdisciplinària, el llibre subratlla el valor de l’astrobiogeologia com a punt de trobada de múltiples disciplines que conviden tant al debat sobre paradigmes acceptats com al discurs de caràcter més especulatiu. «És un camp de recerca que té un creixement enorme. És obvi que el seu desenvolupament depèn de la tecnologia i de grans inversions a l’abast de poques entitats i països, els quals sovint formen consorcis per optimitzar recursos», detalla Andrea Butturini, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB.
«L’aspecte més crucial de l’astrobiogeologia —continua— és que es nodreix de la interacció entre la física, la química, la geologia i la biologia, una convergència que està potenciant el desenvolupament de treballs científics en què s’impliquen investigadors de tot el món no necessàriament vinculats a les institucions de recerca en ciències de l’espai. Sovint, aquesta literatura científica té un fort component especulatiu —molt atractiu des d’un punt de vista acadèmic i didàctic— que seria molt interessant d’introduir en els estudis universitaris, i amb això, promoure encara més la unió entre totes aquestes disciplines».
