Els esculls de corall representen un dels ecosistemes més diversos, espectaculars i productius de tot el planeta. Tanmateix, aquestes estructures biològiques també es troben entre els ecosistemes marins més susceptibles als efectes adversos de la crisi climàtica. Fenòmens com ara el blanqueig progressiu i la mortalitat massiva de coralls afecten ecosistemes marins de tot el planeta i posen en perill el futur d’aquestes comunitats de gran diversitat.
En aquest context, la Universitat de Barcelona lidera CoralChange, un projecte que avaluarà per primer cop el rol de la reproducció i l’ecologia larval en la dinàmica i la viabilitat a llarg termini de les poblacions de corall amenaçades arreu del món.
El projecte, finançat per la Unió Europea dins de les accions Marie Sklodowska-Curie del programa Horitzó 2020, el gestiona la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) i està coordinat per la professora Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
També hi participa la investigadora Núria Viladrich, del mateix Departament i de l'IRBio, que del 2020 al 2022 analitzarà els efectes transgeneracionals induïts pel canvi global en espècies de corall hexacoral·lari i octocoral·lari al Carib. Aquesta recerca es farà amb la col·laboració de l’equip de Jaqueline Padilla-Gamiño, professora de la Universitat de Washington (Estats Units).Protegir els coralls davant els efectes del canvi global
CoralChange impulsarà el coneixement sobre el futur de les poblacions de corall amb una perspectiva innovadora, mitjançant l’ús de models demogràfics aplicats sobre diferents escenaris de canvi global. En aquesta línia, Núria Viladrich desenvoluparà un conjunt de models de predicció demogràfica —amb dades experimentals i del treball de camp— que inclouran paràmetres sobre la condició fisiològica, la plasticitat tròfica, l’èxit reproductiu i la viabilitat larvària dels coralls.
El projecte també tindrà en consideració aspectes poc coneguts sobre aquests organismes com ara el cost energètic addicional que comporta la capacitat dels coralls per ajustar la seva fisiologia —és a dir, per aclimatar-se— i mantenir l’activitat biològica en les condicions del canvi ambiental.
El nou enfocament de CoralChange identificarà els possibles costos energètics dels mecanismes adaptatius davant l'escalfament i l'acidificació oceànica que poden perjudicar les primeres etapes de vida —les més vulnerables— dels coralls. Aquesta despesa energètica podria tenir efectes sobre la viabilitat de la descendència futura de les poblacions de corall avui amenaçades.
Els resultats del projecte seran fonamentals per desenvolupar estratègies de gestió i conservació efectives amb vista a salvaguardar els esculls de corall sotmesos a factors d’estrès ambiental. També permetran identificar les espècies i les poblacions de corall amb més possibilitats de sobreviure en les condicions futures del medi marí.
