La durada d’una flor està condicionada pels efectes de l’estrès fotooxidatiu en el procés de creixement de la planta —fins i tot durant l’obertura dels pètals—, segons un article publicat a la revista Plant Science. Aquesta recerca, que obre nous horitzons per dissenyar productes per allargar la vida de les flors d’interès econòmic en agricultura, està signada pels experts Sergi Munné-Bosch, Paula Muñoz i Míriam Briones, de la Facultat de Biologia de la UB.
En les plantes, algunes condicions ambientals extremes poden causar estrès fotooxidatiu, un procés que provoca la síntesi d’espècies químiques reactives de l’oxigen (reactive oxygen species, ROS), la inhibició de la fotosíntesi i, en alguns casos, la senescència o mort cel·lular. El nou treball es basa en l’estudi de l’estrès fotooxidatiu sobre les flors del gènere Lilium, que aplega més d’un centenar d’espècies originàries del Japó i de gran valor en el sector comercial de les plantes ornamentals.
Com impacta l’estrès fotooxidatiu en l’obertura de les flors?
La recerca revela que els efectes de l’estrès fotooxidatiu condicionen la durada de la flor de Lilium, «no només durant la senescència, sinó fins i tot durant el procés d’obertura de la flor», subratlla Sergi Munné-Bosch, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i cap del Grup de Recerca ANTIOX de la UB.
