Calar les arts de pesca a la nit és la millor estratègia per evitar les captures accidentals d’ocells marins pels vaixells palangrers al Mediterrani, segons revela un nou article publicat a la revista PLOS ONE pels experts Jacob González-Solís i Vero Cortés, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
A tot el món, cada any moren entre 160.000 i 300.000 aus marines a causa de les captures accidentals en el palangre. La calada nocturna, les línies espantaocells i la introducció de pes als esquers són estratègies efectives que han reduït més del 90 % de les captures d’ocells marins en àrees de pesca arreu del món (oceà Antàrtic, Alaska, Sud-àfrica, Namíbia, Nova Zelanda, Austràlia, etc.). A l’hemisferi sud, fa dècades que s’apliquen estratègies de mitigació per protegir les poblacions de diferents espècies d’albatros i petrells. Les línies espantaocells també es fan servir en territoris antàrtics i sub-antàrtics inclosos dins de la Convenció sobre la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics (CCAMLR).
Palangre i aus marines: un conflicte obert a la Mediterrània
A la Mediterrània encara no s’aplica cap mesura per mitigar l’impacte de l’activitat pesquera sobre les aus marines, que és la causa principal del declivi de les tres espècies endèmiques: la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
«En l’àrea mediterrània, anem amb dues dècades de retard per abordar i solucionar aquest problema mediambiental. Si no s’evita la captura accidental d’aus marines en els palangres, les espècies de baldrigues més amenaçades podrien desaparèixer dels nostres mars en poques dècades, en particular la baldriga balear», alerta el professor Jacob González-Solís.
