Travessar en vaixell el passatge de Drake, superar els 62° de latitud sud i fer recerca en un ambient extrem per conèixer i protegir millor la biodiversitat antàrtica són elements en comú dels projectes de recerca liderats pels professors Conxita Àvila i Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Amb aquests objectius, la recerca de la UB se suma un any més a l’esforç internacional per potenciar la ciència antàrtica i estudiar la resposta dels ecosistemes naturals davant el desafiament d’adaptar-se a les noves condicions d’un planeta en evolució mediambiental constant.
Bluebio: noves molècules bioactives en els ecosistemes marins antàrtics
Identificar compostos que són sintetitzats per organismes marins i avaluar-ne el possible ús farmacològic és un dels objectius principals de Bluebio, el nou projecte dirigit per la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'IRBio, on també participen els investigadors Paula de Castro, Carlos Angulo, Rafa Martín, Guillem Molina i Elisenda Ballesté (UB-IRBio), Marc Sentís (No Logo Project) i Yara Tiribiça (Universitat de Cadis).
Des de la base científica Joan Carles I, a l’illa Livingston —la segona en superfície de l’arxipèlag de les Shetland del Sud—, els experts estudien la variabilitat, la producció i la bioactivitat dels compostos naturals produïts per organismes marins (algues, porífers, cnidaris, mol·luscs, briozous i tunicats) en els fons marins antàrtics. De gener a febrer, l’equip ha analitzat quina influència poden tenir factors com la temperatura, la depredació o els microorganismes simbionts a l’hora de generar variabilitat en la producció de molècules bioactives en els ecosistemes antàrtics. En el marc de la campanya, també està previst que alguns experts continuïn les recerques des de la base antàrtica Gabriel de Castella, a l’illa Decepció, que té una latitud un xic més meridional que Livingston.
Bluebio presenta nous desafiaments en el camp l’ecologia marina antàrtica «per donar respostes a problemes d’interès científic i social sobre la millora de la protecció de la diversitat biològica i química en ecosistemes marins, i la gestió i la protecció mediambiental en latituds antàrtiques», detalla Conxita Àvila. Les noves investigacions ampliaran l’horitzó científic dels anteriors projectes dirigits per la professora Àvila (Ecoquim, Actiquim i Distantcom), que han estat decisius per ampliar el coneixement del patrimoni biològic, la filogeografia i l’ecologia química de les comunitats d’invertebrats marins antàrtics.
Flexseal: protegir la població més meridional de l’os marí antàrtic
L’os marí antàrtic (Arctocephalus gazella) és un mamífer marí que va estar a punt de desaparèixer a causa de l’explotació de la indústria de la pell. Aquest depredador, que es nodreix sobretot de krill i peixos mesopelàgics, està en procés de recuperació des de mitjan segle XX, i té com a zona de reproducció més meridional les illes Shetland de Sud, les més pròximes a l’Antàrtida. Avui en dia, encara són moltes les incògnites sobre la capacitat d’adaptació de l’espècie al canvi climàtic, ja que el seu èxit reproductiu podria estar relacionat amb l’extensió de la banquisa polar, per sota de la qual es troben els individus juvenils del krill.
Millorar el coneixement sobre l’ecologia tròfica i l’ús de l’hàbitat de l’os marí antàrtic a les illes Shetland de Sud és l’objectiu del projecte Flexseal, dirigit pel professor Lluís Cardona (UB-IRBio). En el marc d’aquest projecte, es vol estudiar la importància del krill en la dieta de l’A. gazella, i la connexió entre aquests petits crustacis —vitals en la cadena tròfica marina— i el cicle del gel durant els mesos d’hivern. En el projecte antàrtic Flexseal també hi participen els biòlegs Manel Gazo, Massimiliano Drago i Diego Rita (UB-IRBio), i la veterinària Mariluz Parga (Submon).
Durant l’estiu austral, l’equip investigador tindrà com a centre d’operacions la base antàrtica Gabriel de Castella, a l’illa Decepció (arxipèlag de les Shetland del Sud). Del febrer al març, els experts col·locaran emissors de telemetria per satèl·lit per seguir els moviments d’aquests mamífers marins durant la tardor i l’hivern austral. També faran estudis sobre mostres biològiques (sang, excrements i vibrisses) per analitzar diversos marcadors bioquímics i reconstruir així la dieta d’aquests otàrids antàrtics al llarg de l’any.
Tal com explica el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins, «el projecte ens ajudarà a conèixer de quina manera aquesta espècie ha variat el consum de krill, que era la base de la seva dieta fa vint anys, i com l’afecta la progressiva reducció de la capa de gel marí que es produeix a la península Antàrtica i les zones adjacents».
En aquest escenari de recerca polar, cal destacar així mateix la participació de l’investigador Ramón y Cajal de la UB Marc Oliva en el projecte Cronoantar. Dirigit per Jesús Ruiz Fernández (Universitat d’Oviedo), el projecte aplega experts d’Espanya, Portugal, França i el Regne Unit. Marc Oliva, coordinador del Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP) de la UB, se suma a aquest equip científic internacional que té com a objectiu la reconstrucció temporal i espacial del procés de desglaciació a les illes Livingstone i Rei Jordi, des de l’últim màxim glacial fins a l’actualitat. Els resultats de Cronoantar permetran avaluar si les altes taxes de retrocés glacial de les darreres dècades són fenòmens registrats durant els darrers mil·lennis, o bé és una tendència que respon als efectes del canvi global al continent antàrtic.
