Només alguns organismes petits dels rius —com l’hidra d’aigua— són capaços d’adaptar-se a l’impacte ecològic de l’alga invasora coneguda popularment com a moc de roca, segons alerta un estudi publicat a la revista científica PLOS ONE pels investigadors Narcís Prat, Rubén Ladrera i Joan Gomà, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.
La nova recerca d’aquest equip, integrants del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB, és la més completa que s’ha fet fins ara en ecologia de sistemes sobre aquesta alga exòtica i, juntament amb treballs anteriors del grup, constitueix una eina estratègica per controlar la proliferació de l’espècie i per evitar la seva presència en trams fluvials on encara no ha aparegut.
L’alga Didymosphenia geminata, o moc de roca, és una espècie exòtica i invasora d’aigua dolça capaç de recobrir la llera dels rius durant quilòmetres. És una diatomea originària del nord d’Europa i l’Amèrica del Nord que viu sobretot en aigües molt fredes —netes i sense fòsfor— i que genera grans biomasses que alteren la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes fluvials. La D. geminata és resistent a la dessecació i pot sobreviure fora de l’aigua en condicions extremes de temperatura i humitat. Detectada a més de cinquanta països de zones temperades i fredes, aquesta alga ha causat episodis crítics a Nova Zelanda i els Estats Units, on ha arribat a afectar la migració d’espècies d’interès econòmic com el salmó.
