Perquè l’exclusió i el control socials puguin dur-se a terme cal l’eficàcia d’un sistema de representació fonamentat sobre tòpics, estereotips i prejudicis, un medi ambient ideològic que mostri a la víctima com a mereixedora del tracte inferioritzador que pateix. La intensificació i la generalització dels dispositius d’exclusió a una societat com la nostra no deixa de ser conseqüència irònica de l’apogeu del discurs sobre la democràcia. Malgrat que no sigui el seu objecte de recerca exclusiu, els projectes actualment en marxa o previstos per part del GRECS adrecen aquests principis teòrics a com s’està contemplant una criminalització creixent de les persones socialment, políticament i judicialment etiquetades com a immigrants. Mentre els migrants són actors fonamentals d’un món globalitzat, el seu tractament institucional de les migracions continua fent-se en el marc dels actuals espais estatals. Les actuacions administratives acostumen a elaborar-se negant a l’immigrant el seu caràcter de subjecte polític i social. És amb la finalitat de desenvolupar aquests pressupostos i inquietuds que el grup es proposa fer aportacions epistemològiques i conceptuals des la intersecció analítica de l’antropologia, la pedagogia, la sociologia i la sociologia del dret. Aquestes disciplines són enteses aquí com les més competents en ordre a comprendre les dinàmiques identitàries i les relacions socials de què són producte.
Membres del Departament que formen part del GRECS: Manuel Delgado (responsable), Gerard Horta, Alberto López, Roger Sansi i Joan Uribe.
