Primats en risc: retrats de família

"Segons la IUCN Red List of Threatened Species, el 52% de les espècies de primats estan en risc d'extinció per causes antròpiques. Estem duent a terme un autèntic genocidi d'orangutans, goril·les, bonobos i ximpanzés a Borneo i l'Àfrica Central. El Projecte Gran Simi sol·licita que la UNESCO declari aquests animals Patrimoni Viu de la Humanitat i els atorgui drets legals fins ara limitats als humans: el dret a la vida, a la llibertat individual i la prohibició del maltractament físic i psicològic.

La meva implicació en aquest projecte de retrat de primats com a fotògrafa no professional i biòloga té l'objectiu de divulgar les amenaces que afecten a cada espècie. També té la intenció de mostrar la singularitat de cada animal i en el cas dels grans simis representar-los com autèntiques persones no humanes. Per això, afegeixo a cada fitxa les dades que he pogut trobar de cada individu.

Les fotografies les presento en blanc i negre per evitar la distracció del color del pelatge i amb el fons difuminat per sostreure l'efecte d'un entorn que no aporta res a l’essència dels animals. Les he realitzat durant dos anys al Zoo de Barcelona i al Zoo d'Apenheul a Holanda, en condicions sovint difícils, a través de vidres, a animals allunyats, molt inquiets o en llocs foscos. He passat moltes hores càmera en mà esperant amb paciència que els animals col·laboressin en els seus retrats com si en fossin conscients. Alguns d'ells mostren actituds ben antropomòrfiques que fan evident la proximitat evolutiva amb la nostra espècie. Nosaltres també som primats. De fet, alguns científics proposen que ximpanzés i bonobos s'incloguin en el gènere Homo junt amb Homo sapiens, ja que les diferències genètiques que ens separen són ben petites.

Aquest és un projecte que no voldria que acabés aquí i m'agradaria que aquesta exposició trobés nous espais per ser exhibida. D’altra banda penso seguir fent més retrats de família i espero trobar-los acolliment.

Vull manifestar de tot cor el meu agraïment per l'oportunitat que el CRBA m'ha donat de mostrar el meu treball i per la seva implicació en l'esforç que els ha representat el seu muntatge.

I finalment, donar les gràcies a tots els visitants pel vostre interès."

Montse Pallàs

Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

Superfamília: Hominoidea, Família: Hominidae

Hàbitat: Boscos tropicals de terres baixes i boscos inundats

Distribució: Congo, Gabon, Guinea Equatorial, República Centreafricana, Nigèria i Camerun

Grau de Risc: En perill crític

S'alimenten de fruits, fulles i brots, i ocasionalment d’insectes i petits rèptils. Es desplacen per terra i, en menor mesura, pels arbres. Viuen en grups de fins a 20 individus amb un mascle dominant anomenat esquena platejada, les femelles i la seva descendència. Construeixen nius per dormir, al terra o als arbres. Les seves principals amenaces són la destrucció de l'hàbitat, la caça furtiva i el virus de l'Ebola. Hi ha lleis nacionals i internacionals sobre la caça i captura de goril·les, però el seu compliment és gairebé inexistent. S'han creat parcs nacionals als diferents països on habiten per protegir els grans simis i altres mamífers, però això no ha impedit la propagació de l'Ebola. El seu nombre està experimentant un ràpid decreixement; el llarg interval entre naixements fa que aquesta espècie sigui molt vulnerable.

Exemplar de la fotografia: Xebo, esquena platejada, nascut al Zoo de Rotterdam el 1985 - (Zoo de Barcelona, 2015)

Veure imatge

Superfamília: Hominoidea, Família: Hominidae

Hàbitat: Boscos tropicals de terres baixes i boscos inundats

Distribució: República Democràtica del Congo 

Grau de Risc: En perill

S'alimenten de fruits, llavors, fulles, brots, flors, petits vertebrats, tèrmits i erugues. Són més petits que els ximpanzés, menys territorials i agressius, i utilitzen el bipedisme més freqüentment.  Formen grups de 30 a 80 individus que dormen junts, en nius, i se separen durant el dia per cercar aliment. Les femelles dominen la jerarquia social; l'estatus dels mascles depèn del de la seva mare. Utilitzen el sexe en múltiples variants com una forma de relació social i de resolució de conflictes. Es reprodueixen bé en captivitat. La caça comercial i la destrucció de l’hàbitat són les seves principals amenaces. Hi ha àrees protegides, però les comunitats locals desplaçades per la seva creació són hostils a aquests projectes. La corrupció i la manca de vigilància fan que les mesures de protecció siguin insuficients. S'han fet santuaris pels animals decomissats i es treballa en programes per introduir mitjans de subsistència alternatius per la població local i en programes d'educació ambiental per conscienciar-los dels beneficis de preservar el medi natural.

Exemplar de la fotografia: Bonobo femella - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Superfamília: Hominoidea, Família: Hominidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits i secs, boscos de galeria i sabanes arbrades

Distribució: Camerun, Gabon, Congo i Guinea Equatorial

Grau de Risc: En perill

S'alimenten de fruits, fulles, brots i escorça. Poden caçar aus i mamífers de mida petita i són depredats pels lleopards. Arborícoles, també es desplacen per terra. Construeixen nius amb fulles i branques per dormir als arbres i utilitzen eines. S'ha observat conductes d’empatia i intel·ligència al medi natural. Viuen en famílies amb un mascle dominant i vàries femelles amb les cries, i poden constituir grups de diverses famílies. Les seves principals amenaces són la destrucció de l'hàbitat, la caça per al consum humà, les malalties infeccioses compartides amb els humans, com l'Ebola, i el tràfic il·legal. Estan legalment protegits a la majoria de països i hi ha nombrosos parcs nacionals a la seva àrea de distribució, però les poblacions de fora d'aquestes zones pateixen els estralls d’activitats com ara la mineria. Cal millorar la gestió dels parcs, l'educació i la prevenció de l'Ebola.

Exemplar de la fotografia: Blanquita, nascuda en llibertat a Guinea el 1992, decomissada - (Zoo de Barcelona, 2016)

Superfamília: Hominoidea, Família: Hominidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits

Distribució: Nord-oest de Borneo (Indonèsia i Malàisia)

Grau de Risc: En perill crític

Arborícoles, rarament baixen a terra. Mengen fruits, fulles, escorces i flors, ocasionalment insectes, ous i petits rèptils. Les femelles viuen amb les cries fins que són adolescents. Una part dels mascles són molt més grans que les femelles, tenen uns plecs de teixit fibril·lar al voltant de les galtes i una bossa faríngia que els permet marcar el territori udolant. Els altres mascles tenen un aspecte similar al de les femelles i no són bel·ligerants. Malgrat la seva vida solitària, es mantenen vincles entre els animals d'una comunitat. A les últimes dècades el seu nombre ha declinat de forma dràstica a causa de la desforestació, la fragmentació de l'hàbitat, l'explotació forestal, la caça i el tràfic il·legal. La major part de les poblacions viuen fora dels espais protegits i calen mesures urgents per garantir la seva supervivència. El Zoo de Barcelona participa en la EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de l’orangutan amb un notable èxit reproductor; en els darrers tretze anys han nascut quatre exemplars a les seves instal·lacions.

Exemplar de la fotografia: Jawi, femella nascuda al Zoo de Barcelona el 1997 - (Zoo de Barcelona, 2015)

Veure imatge

Superfamília: Hominoidea, Família: Hylobatidae

Hàbitat: Boscos tropicals i monsònics

Distribució: Cambotja, Laos i Tailàndia

Grau de Risc: En perill

Arborícoles, sense cua, utilitzen la braquiació per desplaçar-se. La seva dieta es compon bàsicament de fruita, també de fulles, insectes, ous i petits vertebrats. Tenen un acusat dimorfisme sexual; el mascle és negre amb mans i peus blancs i un anell blanc a la cara. La femella és majoritàriament clara, amb una taca negra ventral. Són monògams i formen grups familiars. Els dos progenitors defensen el territori amb cants elaborats, fet que facilita que els caçadors els localitzin. A Tailàndia les poblacions es troben dins d’àrees protegides. La tala il·legal i l'agricultura itinerant de cremació són pràcticament inexistents, però perdura la caça de subsistència i l’ús en la medicina tradicional i com a mascotes. A Cambotja, la major part de les poblacions no estan en àrees protegides i la principal amenaça, més que la caça, és la destrucció de l'hàbitat. El seu nombre està decreixent.

Exemplar de la fotografia: Emas, mascle nascut al Zoo de Zürich el 2004 - (Zoo de Barcelona, 2016)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals costaners i manglars

Distribució: Entre el riu Sanaga (Sud-est del Camerun) i el riu Cross (Sud-est de Nigèria) i a l'illa de Bioko

Grau de Risc: En perill

S'alimenten de fruits, fulles i insectes. Tenen hàbits diürns i són quadrúpedes. Dormen als arbres, els mascles es desplacen per terra i les femelles pels arbres. Presenten un dimorfisme sexual molt marcat, els mascles són considerablement més grans i amb una zona perianal vivament acolorida. Viuen en harems, en èpoques de falta de recursos poden formar grups molt nombrosos. Tant a Nigèria com a Bioko estan propers a l'extinció. Les poblacions han davallat dràsticament en els darrers anys a causa de la destrucció del seu hàbitat, de l'abús en la caça per a aliment i perquè els agricultors els consideren una amenaça. El Zoo de Barcelona és un dels pocs d'Europa que manté en captivitat un grup reproductor d'aquesta espècie.

Exemplar de la fotografia: Biko, mascle dominant nascut al Zoo de Wuppertal el 1996 - (Zoo de Barcelona, 2014)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits, boscos de galeria, boscos inundats i manglars

Distribució: Senegal i Ghana

Grau de Risc: En perill

Són arborícoles i d'hàbits diürns. S'alimenten de fruits i llavors, ocasionalment de petits animals. Formen grups nombrosos, amb diversos mascles, on les femelles amb les cries formen el nucli principal i presenten una jerarquia marcada. Les seves principals amenaces són la degradació de l'hàbitat, la caça per al consum humà i la persecució dels agricultors. La població ha disminuït com a mínim un 50% els últims 27 anys. Es veuen afectats pel VIS (Virus de la Immunodeficiència Símia). El Zoo de Barcelona és el coordinador de la EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat).

Exemplar de la fotografia: Mónika, nascuda al Zoo de Barcelona el 2009, amb la seva cria nascuda el 2014, i la seva companya Kara fent-li grooming - (Zoo de Barcelona, 2015)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits, boscos de galeria, boscos inundats i zones de conreu

Distribució: Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i Nigèria

Grau de Risc: Vulnerable

S'alimenten de fruits, llavors, fulles, fongs i invertebrats. Viuen en grups nombrosos on les femelles, fortament jerarquitzades, formen el nucli amb les cries. Els mascles adults deixen el territori familiar. Tenen un comportament social complex, amb una gran varietat d'expressions facials i vocalitzacions diferents. La població està decreixent. Estan amenaçats per la pèrdua de l'hàbitat i la caça per al consum humà i perquè estan considerats una amenaça per als agricultors. Estan presents a les zones protegides de la seva àrea de distribució. El Zoo de Barcelona és el coordinador del ESB (Llibre de Registre Europeu) d’aquesta espècie en captivitat.

Exemplar de la fotografia: Pascal, nascut al Tierpark Berlin el 1999 - (Zoo de Barcelona, 2015)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits i boscos monsònics

Distribució: Sud-oest de l'Índia

Grau de Risc: En perill

S'alimenten de fruits, fulles, brots, escorça, fongs, insectes, sargantanes, granotes i petits mamífers. Aprofiten les plantacions d'alguns fruiters, però eviten el contacte amb els humans. Tenen galtes dilatables per guardar el menjar. Són arborícoles, diürns i territorials. El seu pelatge és negre amb una hirsuta melena blanca al voltant de la cara. Els mascles utilitzen crits per defensar els límits del territori. Formen grups poligínics jerarquitzats d'una o dues desenes d'individus amb un o pocs mascles, les femelles i les cries. Estan amenaçats per la degradació i la fragmentació de l'hàbitat, les plantacions d'espècies exòtiques i la caça, i hi ha un comerç local de mascotes. La fragmentació de les poblacions dificulta la dispersió dels mascles, necessària per evitar l'endogàmia, i el llarg interval entre naixements alenteix la recuperació de les poblacions. Cal conservar les plantacions autòctones i afavorir la connexió entre àrees boscoses. Diversos zoos tenen programes de reproducció en captivitat que estan resultant molt reeixits.

Exemplar de la fotografia: Macaco silè - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos de cedres i roures de l'Atles i matollars costaners. S'ha vist desplaçat a àrees rocoses inaccessibles

Distribució: Algèria, Marroc, introduït a Gibraltar

Grau de Risc: En perill

S'alimenten de fruita, fulles, escorça i petits invertebrats. Són els únics macacos no asiàtics. Viuen en grups gregaris matriarcals d'uns 30 individus i ambdós sexes contribueixen a la cura de totes les cries. Són caçats per àligues i gossos. La seva distribució està fragmentada i les poblacions estan decreixent molt ràpidament degut a la desforestació, a la persecució per danys a l'agricultura i al tràfic il·legal d'animals com a mascotes. Espanya n’és la principal via d'entrada a Europa i els possibles llocs d'acolliment estan desbordats pel gran nombre de cries entregades per les autoritats o per ex-propietaris. El Zoo de Barcelona col·labora amb DEPANA per implementar mesures de protecció de l'espècie i per millorar les condicions de vida dels animals provinents del tràfic il·legal.

Exemplar de la fotografia: Lluna, nascuda en llibertat, procedent del decomís - (Zoo de Barcelona, 2016)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos equatorials plujosos de terres baixes, boscos inundats, boscos de ribera i manglars

Distribució: Angola, Camerun, Congo, Guinea Equatorial i Gabon

Grau de Risc: Preocupació menor

Són els cercopitècids africans més petits. Arborícoles, s'alimenten de fruits, llavors, insectes i petits vertebrats. Poden nedar, fet poc freqüent entre els primats, i submergir-se en cerca d'aliment. Són molt silenciosos, només emeten sons en cas de perill. Viuen junts uns 15 animals, tot i que ocasionalment formen grups més nombrosos. Les poblacions es mantenen estables i són presents a les àrees protegides. No és una espècie amenaçada i de fet són més abundants a les àrees més humanitzades, on els depredadors són més escassos i l'horticultura els proporciona aliments. Són difícils de caçar degut al tipus de bosc on troben refugi. Al Zoo de Barcelona hi ha un dels pocs grups reproductors d’aquesta espècie a Europa.

Exemplar de la fotografia: Rocco, mascle nascut al Zoo de Barcelona el 2011 - (Zoo de Barcelona, 2015)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits, boscos de muntanya secs i pantans

Distribució: Angola, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, Congo, Etiòpia, Gabon, Kènia, Sudan del Sud, Uganda, Camerun i Guinea Equatorial

Grau de Risc: Preocupació menor

S'alimenten de fruits, fulles i insectes. Són arborícoles, però cerquen part de l’aliment al terra. Com d’altres cercopitècids, presenten galtes dilatables on poden guardar el menjar. Solen viure en parelles o en petits grups familiars. El mascle és quasi el doble de gran que la femella. Presenten un sistema d’aparellament poligínic, amb un mascle dominant al grup, tot i que en alguna població l’espècie tendeix a la monogàmia. Són depredats per àligues, altres primats i lleopards. La seva àrea de distribució és extensa, però presenta densitats baixes. Les seves poblacions es troben en regressió com a conseqüència de la caça abusiva, com a aliment o per evitar danys a l'agricultura i, sobretot, de la desforestació del seu medi natural.

Exemplar de la fotografia: Osama, mascle nascut al ZooParc de Beauval el 1998 - (Zoo de Barcelona, 2015)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecoidea

Hàbitat: Sabanes i zones semidesèrtiques

Distribució: Senegal, Guinea i Guinea Bissau, Benín, Burkina Faso, Camerun, República Centreafricana, Txad, República Democràtica del Congo, Ghana, Costa d'Ivori, Gàmbia, Mali, Níger, Nigèria, Mauritània, Sierra Leone, Sudan, Togo, Uganda, Etiòpia, Kènia i Tanzània

Grau de Risc: Preocupació menor

S'alimenten de fruites, llavors, arrels, resina i fulles d'acàcia, insectes i petits vertebrats. Es desplacen per terra a gran velocitat, són els més ràpids dels primats. Només pugen als arbres en situacions de perill. Formen grups d'uns 15 individus, amb un sol mascle dominant. Són caçats ocasionalment com a aliment i perseguits per causar danys als conreus. En algunes zones estan amenaçats per la pèrdua de l'hàbitat causada per l'extensió de l'agricultura i ramaderia, encara que s'adapten bé a la humanització de l'entorn.

Exemplar de la fotografia: Alonso, nascut al Zoo de Barcelona el 2007 - (Zoo de Barcelona, 2016)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits i boscos caducifolis humits i secs

Distribució: Índia central, Oest i Sud-oest

Grau de Risc: Preocupació menor

Són diürns, tant arboris com terrestres, majoritàriament quadrúpedes. S'alimenten sobretot de vegetals com fulles i brots, també pinyes, rizomes de falguera, llavors, molses i líquens. També consumeixen tèrmits i larves d'insectes. Obtenen aliment als conreus i aprofiten aliments humans. Dormen a les branques més altes i també a estructures construïdes pels humans. Tenen el pelatge gris, la cara i les orelles negres i llargues cues. Els mascles són més grans que les femelles. Acostumen a viure i a cercar aliment en grups nombrosos, fortament jerarquitzats, que solen ser hostils envers els altres grups. L'infanticidi és freqüent per part del mascle que desplaça a un altre mascle en grups amb un sol mascle dominant. Són depredats per lleopards, tigres i pitons. És l'espècie de langur amb l'àmbit de distribució més extens de l'Índia, amb un elevat nombre d'individus i adaptada a ambients agrícoles i urbans.

Exemplar de la fotografia: Langur gris de Dussumier - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Superfamília: Cercopithecoidea, Família: Cercopithecidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits, manglars, zones pantanoses, boscos caducifolis i boscos de muntanya

Distribució: Indonèsia (Java i illes veïnes)

Grau de Risc: Vulnerable

S'alimenten preferentment de fulles i flors, també de fruits, llavors i larves d'insectes. Són diürns, arborícoles i quadrúpedes. Viuen des del nivell del mar fins als 3.500 m d'altitud. Presenten una coloració negra o, més rarament, daurada, tot i que els juvenils són ataronjats. Com tots els langurs, tenen llargues cues. Formen grups no gaire nombrosos, amb un o dos mascles que no competeixen entre ells. Tots els membres poden col·laborar en la cura de les cries i les femelles són agressives amb les d'un altre grup. Les principals amenaces són la pèrdua i degradació de l'hàbitat per l'expansió de les zones agrícoles i la caça per aliment i com a mascotes. Tenen protecció legal a Indonèsia i es troben en parcs nacionals i reserves.

Exemplar de la fotografia: Langur daurat - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Parvordre: Platyrrhini, Família: Pitheciidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits i secs

Distribució: Brasil, Guaiana Francesa, Guaiana, Surinam i Veneçuela

Grau de Risc: Preocupació menor

Són diürns i arborícoles, encara que poden baixar al sotabosc en cerca d'aliment. Mengen fruits, llavors, fulles, mel, flors i, ocasionalment, insectes. Viuen en grups reduïts, i tot i que en captivitat són monògams, no sempre ho són en llibertat. Els mascles són més corpulents que les femelles i presenten dicromatisme sexual. Les femelles són d’un color bru-grisenc, mentre que el pelatge dels mascles és quasi negre excepte al voltant de cap, cara i coll, on és blanc amb reflexos vermellosos. Defensen el territori amb vocalitzacions de mascle i femella en duets.

Exemplar de la fotografia: Saqui de cara blanca mascle - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Parvordre: Platyrrhini, Família: Callitrichidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits de terres baixes

Distribució: Brasil (Nord del riu Amazones, a l'Est de Manaus)

Grau de Risc: En perill

S'alimenten de fruits, fulles, flors, nèctar, saba, insectes, aranyes, cargols i granotes. Són diürns, arborícoles i quadrúpedes; a les extremitats tenen urpes en lloc d'ungles. Tenen la cara negra i sense pèl, el cos està recobert de pèl blanc a la meitat anterior i marronós a la posterior. No presenten dimorfisme sexual, però els mascles tenen visió dicromàtica i les femelles tricromàtica. A cada grup únicament la femella dominant es reprodueix i probablement és poliàndrica. Els mascles s'impliquen en la cura de les cries, transportant-les la major part del temps. La majoria de naixements són de bessons. És una de les espècies de primat més amenaçades de l'Amazones, per la pèrdua d'hàbitat pel creixement urbà i per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia a les rodalies de la ciutat de Manaus. Estan desapareixent ràpidament als límits nord i est de la seva reduïda àrea de distribució. Són caçats per humans i per gats i gossos domèstics. Hi ha programes de reproducció en captivitat i d'educació ambiental.

Exemplar de la fotografia: Tití bicolor - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Parvordre: Platyrrhini, Família: Atelidae

Hàbitat: Boscos semicaducifolis i boscos de galeria

Distribució: Nord d'Argentina, Bolívia, Sud de Brasil i Paraguai

Grau de Risc: Preocupació menor

La seva dieta es compon bàsicament de fulles joves, flors, fruits i llavors. Són arborícoles i diürns. Tenen una llarga cua prènsil que els serveix de cinquena extremitat. Presenten un dicromatisme sexual molt marcat: els mascles són negres i les femelles daurades. Viuen en grups matrilineals d'una desena d'individus com a màxim. Les femelles tenen cura de les cries alienes i els mascles adults també poden protegir-les. Els mascles joves no tenen permès tractar les cries perquè sovint les maltracten o maten. Udolen formant cors, com la resta d’aluates. En alguns llocs estan afectats per la caça, l'explotació forestal i la desforestació deguda a les instal·lacions ramaderes i les plantacions. Estan presents a nombrosos espais protegits.

Exemplar de la fotografia: Un mascle i dues femelles d’udoladors negres - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Parvordre: Platyrrhini, Família: Atelidae

Hàbitat: Boscos tropicals humits, boscos de galeria, boscos caducifolis secs i manglars

Distribució: Colòmbia, Perú, Equador i Veneçuela

Grau de Risc: Preocupació menor

La seva dieta es compon de fulles joves, flors, fruits i llavors. Són arborícoles i diürns. La seva mandíbula inferior és extremadament potent i tenen adaptacions de l'aparell digestiu a una dieta folívora pobre en sucres; descansen durant moltes hores per fermentar l'aliment. Viuen en grups d'una desena d'individus. Tenen una cua prènsil. Els dos sexes tenen un pelatge de color caoba intens i la cara negra, nua. Els mascles són lleugerament més grans, abandonen el seu grup natal i, en incorporar-se a un de nou, en maten les cries. A l'alba, udolen formant cors. El so arriba a uns 5 km de distància i els altres grups responen informant de la respectiva posició per evitar competir per l'aliment. En alguns llocs estan afectats per la caça i la desforestació de les instal·lacions ramaderes. Estan presents a nombrosos espais protegits.

Exemplar de la fotografia: Femella d'udolador vermell amb la seva cria - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Superfamilia: Lemuroidea, Família: Lemuridae

Hàbitat: Boscos tropicals subhumits i boscos caducifolis secs

Distribució: Nord-oest de Madagascar

Grau de Risc: En perill crític

S'alimenten de fruits, pol·len, nèctar, fulles, llavors, ciques, fongs i insectes. Són arborícoles i poden estar actius de dia i de nit, especialment als crepuscles. Viuen en petits grups on les femelles són les dominants, com és freqüent entre els lèmurs. Destaquen pels seus ulls blau turquesa i presenten dicromatisme sexual: els mascles són de color negre i les femelles marró vermellós. Manifesten un comportament agressiu entre els membres del grup, especialment a l'època d'aparellament, i ambdós sexes marquen els arbres. A més dels boscos, també se'ls troba a plantacions, on són perseguits. El nombre d'individus en llibertat s’estima en uns 1.000. És una de les 25 espècies de primats més amenaçades, per la destrucció d’hàbitat per l'agricultura, l'explotació de fusta, els incendis forestals, la mineria, i per la caça per aliment amb trampes. Alguns habitants malgaixes els tenen com a mascotes. Als zoos hi ha al voltant de 75 exemplars.

Exemplar de la fotografia: Lèmur de Sclater femella - (Apenheul Primate Park, 2016)

Veure imatge

Els primats són un ordre de mamífers euteris que agrupa al voltant de 479 espècies vives, repartides en 16 famílies i 77 gèneres que inclouen 681 tàxons.

Les característiques que els distingeixen de la resta de mamífers són la tendència a tenir un musell reduït i una cara aplanada, òrbites oculars frontals (associades a la visió estereoscòpica), cavitat cranial relativament gran, hàl·lux i polze oposables, radi i cúbit (extremitats anteriors) i tíbia i peroné (extremitats posteriors) no fusionats i molt mòbils, peus pentadàctils i presència de clavícula. La dentició està relativament reduïda respecte a la resta de mamífers i està formada com a  màxim per dos incisius, un caní, tres premolars i tres molars a cada quadrant de mandíbula.

Els primats actuals inclouen els prosimis, que representen un 25% dels tàxons (el 15% del total són els lèmurs de Madagascar), els micos, que en són un 70%, i els simis, repartits entre els gibons (un 3%) i els grans simis (orangutans, goril·les, ximpanzés, bonobos i humans), que constitueixen el 2% restant de tàxons.

Classificació dels Primats actuals basada en Mittermeyer, R.A., Rylands, A.B. & Wilson, D.E. (Eds.), 2013. "Handbook of the Mammals of the World - Vol. 3 - Primates"

+ Amplia la imatge

Des del 1990 s’han descobert i descrit 96 noves espècies i subespècies de primats, 47 de Madagascar, 11 d’Àfrica, 16 d’Àsia i 22 de la zona neotropical. D’aquestes noves espècies 55 corresponen a prosimis, 40 a micos i una a un gibó. Segons dades de l’IUCN (*), en la darrera revisió duta a terme per un comitè d’experts l’any 2012, 358 tàxons de primats estan amenaçats, el que representa el 52% dels primats actuals.

Les principals amenaces a les que s’enfronten els primats són la destrucció de l’hàbitat (degradació, fragmentació o desaparició directa) i la caça. En tercer lloc sorgeixen les malalties com l’Ebola, el VIS o molts virus humans, que afecten principalment als grans simis africans i que han devastat poblacions de goril·les i ximpanzés a l’Àfrica Central.

A la zona neotropical la principal amenaça que afecta als primats és la pèrdua d’hàbitat per desforestació. D’altra banda la caça d’espècies grans, com els micos aranya, pot arribar a eliminar poblacions de boscos intactes, com els de l’Amazònia occidental. Quan el bosc es fragmenta, la caça i problemes com les malalties o la consanguinitat es converteixen en amenaces molt greus. El 39% dels primats neotropicals estan amenaçats.

A l’est i a l’oest d’Àfrica els boscos estan molt fragmentats i la caça ha esdevingut un gran problema. Les primeres extincions de primats en temps moderns podrien passar en un futur proper a Ghana i a Costa d’Ivori, on moltes espècies endèmiques han vist reduïdes les seves poblacions a dimensions minúscules. Als boscos encara intactes de l’Àfrica central hi ha un extens comerç de bushmeat (carn per al consum humà procedent d’animals salvatges) facilitat i encoratjat per les companyies extractores de fusta que han penetrat en regions abans remotes i inaccessibles dels boscos. El 37% dels primats africans estan amenaçats, la majoria als boscos de l’est i de l’oest d’aquest continent.

Àsia combina totes les amenaces: degradació, fragmentació i pèrdua de boscos (tala per extraure'n fusta i crema per fer plantacions d’arròs i oli de palma) i caça pel tràfic massiu d’animals per carn i per medicina tradicional. El 71% dels primats asiàtics estan amenaçats i uns quants sobreviuen amb poblacions molt petites.

Els boscos de Madagascar han viscut 2000 anys de devastació des de l’arribada dels humans. La major part s’ha vist reduïda a fragments minúsculs i els lèmurs que hi viuen tenen rangs de distribució petits o molt petits. La pèrdua d’una petita fracció de bosc pot representar la pèrdua de l’hàbitat d’una espècie sencera. Es calcula que en els 2000 anys de presència humana a Madagascar com a mínim 8 gèneres i 17 espècies de lèmurs gegants (tots més grans que les espècies que queden) han desaparegut, algunes potser tan recentment com a finals del segle XIX. Actualment el 91% dels lèmurs estan amenaçats.

(*) L’IUCN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) és una organització internacional considerada com la principal autoritat mundial en la determinació de l’estat de conservació de les espècies. La IUCN encoratja i ajuda a les societats del món a conservar la natura i a utilitzar els seus recursos naturals de manera equitativa i ecològicament sostenible i té estatus d’observador i consultoria a les Nacions Unides. És la responsable de publicar la IUCN Red List of Threatened Species, llistat de referència que avalua l’estat global de conservació de les espècies al món.

La IUCN Red List  classifica les espècies en set categories basant-se en criteris com la taxa de declivi, la mida de la població, l’àrea de distribució geogràfica i el grau de fragmentació de les poblacions o de l’hàbitat.