Dreceres
I. Els antecedents
Arran de la victòria de Felip V en la Guerra de Successió (1714) el 1717 es crea, per ordre reial, la Universitat Única a Cervera, que unifica els estudis procedents de Barcelona amb els que hi havia en altres poblacions catalanes (Lleida, Girona, Tarragona, Vic i Tortosa).
A partir del 1767 s’inicia una situació de decadència a la Universitat de Cervera i sorgeix un interès creixent per part de Barcelona per recuperar la universitat. A la ciutat ja s’hi havien fundat centres d’ensenyament que hi tindrien gran transcendència: l’Acadèmia Reial i Militar de Matemàtiques de Barcelona, pionera a Europa, el Col·legi de Cirurgia de Barcelona i la Junta de Comerç amb un nivell molt superior als estudis que s’impartien a Cervera. Amb l’impuls de reivindicacions contínues, a partir del 1835 comença el procés per al restabliment dels estudis universitaris a la ciutat comtal i la Universitat de Barcelona es restableix definitivament el 1842, al mateix temps que desapareix la Universitat de Cervera.
Un cop restablerta la Universitat a la ciutat, des del 1841 el convent del Carme alberga les diferents dependències universitàries i acull les facultats de Teologia, Jurisprudència, Filosofia i Medicina (que ocupa l’edifici de l’Hospital General situat davant del Convent). La Facultat de Farmàcia, segregada de la Facultat de Medicina el 8 d’octubre de 1845, ocupa una casa llogada del carrer d’Escudellers.
El 17 de setembre de 1845 a Madrid es publica un reial decret sobre “El Plan General de Estudios”, conegut com el Plan Pidal pel fet que Pedro José Pidal Carniado, Ministre de Governació del govern espanyol, n’és l’inspirador. Els objectius fonamentals d’aquest Plan eren imposar la centralització i el control governamental dels estudis universitaris.
En aquesta situació l’1 de novembre de 1845, a l’Església de Betlem, la Universitat Literària de Barcelona celebra l’acte solemne d’inauguració del curs acadèmic 1845-46 presidit pel Rector delegat Joaquín Rey Esteve. La Facultat de Filosofia té com a Degà interí Pedro Vieta Gibert i a la Secció de Ciències Rafael Cisternas Fontseré és el Catedràtic interí de Mineralogia i Zoologia (proposat per S.M. Isabel II). En aquests moments no existeix un Gabinet de Mineralogia i Zoologia i pels diferents ensenyaments s’utilitzen mostres facilitades per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.