Cabo de Gata: viure sota la llum
Fotografies i textos: Eva de Mas
Eva de Mas és Investigadora de l'Estación Experimental de Zonas Áridas del CSIC a Almeria, exalumna de la Facultat de Biologia i també exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA.
Situat al sud-est de la península Ibèrica, dins de la província d’Almeria, el Cap de Gata és la regió més àrida d’Europa, i es caracteritza per una baixa precipitació anual (al voltant de 200 mm), una elevada insolació (uns 300 dies l’any) i una temperatura mitjana anual suau (entre els 18 i 20 ºC). Es tracta d’un clima mediterrani subdesèrtic. En aquesta regió el vent és també un important modalitzador del paisatge, ja que hi és present el 85% dels dies. Hi ha una mitjana de 307 dies de vent a l’any i predominen els vents de ponent i de llevant. L’aridesa extrema, la proximitat al mar i el seu origen geològic de naturalesa volcànica donen a aquest espai el seu caràcter i paisatge únics.
Parc Natural Cabo de Gata - Níjar
Des del far de Mesa Roldán
Carboneras, Almería
Posta de sol des del far situat sobre l'escull coral·lí fòssil de Mesa Roldán. En primer pla s'observa la Punta de la Polacra, on hi ha la Torre de los Lobos, i darrere es veuen els Frailes. Aquests cons volcànics són el punt més alt del Cap de Gata amb una altitud de 493 m.
Aigua
La xarxa hidrogràfica del cap de Gata està constituïda per rambles, que només duen aigua després de les precipitacions, i afloraments d’escàs cabal com el riu Alías, el barranc de Las Negras, el barranc de les Agüillas i la font de la Cala San Pedro. Aquestes lleres d’aigua esdevenen autèntics oasis per a la flora i la fauna de la zona.
Al sud del Parc Natural també es poden trobar acumulacions d’aigües salobres que donen lloc a aiguamolls de gran importància per un gran nombre d’aus. Aquestes zones han donat al parc el grau de Zona d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA). Els dos aiguamolls més destacats són les Salines del cap de Gata i Rambla Morales.
El Charco
Rambla Morales, Cap de Gata, Almería
Posta de sol de primavera a una de les poques acumulacions d'aigua salobre que hi ha dins del Parc. El Charco s'omple d'aus, tant residents com migratòries de pas, que utilitzen aquesta bassa de dormidor.
Cala d'El Barronal
San José, Níjar, Almería
Per les cales de San José, quan encara no han arribat els banyistes, corretegen darrere les aigües els territs tres dits (Calidris alba) alimentant-se dels petits animals que les onades deixen al descobert.
Capsigranys
Camí de Santa Bárbara, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
El capsigrany (Lanius senator) cria cada any sobre els escassos arbres del Cap de Gata, i a l'hivern migra a l’Àfrica.
Biodiversitat
Segons els inventaris actuals de flora i fauna, el Parc Natural del Cabo de Gata allotja més de 1.000 espècies vegetals i més de 1.600 espècies d’invertebrats terrestres. També s’hi troben 22 espècies de rèptils i amfibis, 10 espècies de mamíferes i unes 150 espècies d’aus, entre residents i de pas.
Degut a les condicions especials de la regió, dins dels catàlegs de flora i fauna s’inclouen un gran nombre d’espècies interessants per la seva condició d’endemismes o a la seva distribució geogràfica restringida.
Camaleó
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
Tot i que no es coneix molt bé d'on prové el camaleó (Chamaeleo chamaeleon) que s'ha instal·lat al Cap de Gata, en els últims anys s'està estenent ràpidament per tot el territori.
Gripau corredor
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
El clima sec del Cap de Gata fa impossible que el grup dels amfibis estigui molt representat, però el gripau corredor (Epidalea calamita) és capaç d'adaptar-se perfectament a aquestes dures condicions.
Geologia
L’origen de tota la regió és volcànic. Aquest fenomen es va iniciar fa aproximadament 15 milions d’anys, durant el Miocè mitjà, i es va allargar amb nombroses erupcions de magma uns 7,5 milions d’anys, fins al Miocè superior, presentant períodes d’inactivitat.
Durant les erupcions afloraven a la superfície els cims volcànics mentre que en els períodes d’inactivitat els coralls i les algues calcàries formaven esculls. El complex volcànic i escullós del Cap de Gata constitueix la part emergida d’una extensa àrea actualment submergida sota la mar d’Alborán.
Dunes fòssils
El Playazo, Rodalquilar, Níjar, Almería
Una de les formacions geològiques més destacable del Cap de Gata són les dunes oolítiques fòssils que es troben a diversos punts de la seva costa. Els oòlits són petites esferes carbonatades d’origen sedimentari que s’originen en aigües netes, càlides i remogudes.
Vegetació
La complexa geologia juntament amb les dures condicions d’aridesa condicionen el paisatge d’aquesta regió, on podem trobar zones arbustives però mai arbòries. Les formacions arbustives més freqüents són les constituïdes per cornicals (Periploca laevigata), llentiscles (Pistacia lentiscus), margallons (Chamaerops humilis) i, destacant per la seva extensió, els espartars (Stipa tenacissima).
A la proximitat de les platges, on hi ha importants extensions de dunes, trobem una de les comunitats vegetals més singulars, el ginjoler (Ziziphus lotus).
L'abellera de mirall
Balsa Blanca, Fernán Pérez, Níjar, Almería
Les orquídies al Cap de Gata no són molt abundants, però es poden trobar poblacions amb un elevat nombre d'exemplars distribuïdes per les zones més humides del Parc. L’abellera de mirall (Ophrys speculum) és una de les orquídies més abundants de la zona.
Flor d'aranya
Torre de los Lobos, Rodalquilar, Níjar, Almería
La flor d'aranya és una planta d'àmplia distribució, molt abundant al sud de la Península Ibèrica. Al Cap de Gata podem trobar-la al fons d'alguna rambla ombrívola, on hi ha més humitat.
Endemismes
La vegetació que més destaca és la multitud de diminutes i efímeres espècies anuals com algunes orquídies, el safrà d’Almeria (Androcymbium europaeum), el narcís groc (Narcissus gaditanus), el lliri (Gynandiris sisyrinchium), el papamosques marí (Silene littorea), la clavellina del cap (Dianthus charidemi), el narcís de Sorbas (Narcissus tortifolius), ....
Els conillets del cap (Antirrhinum charidemi), l’argelaga morisca (Ulex canescens) i el gordolobo del cap (Verbascum charidemi) són alguns dels endemismes exclusius del Cap de Gata.
Safrà d'Almería
Platja de Mónsul, San José, Níjar, Almería
El safrà d'Almeria (Androcymbium europaeum) es creia que era una espècie endèmica d'Almeria, molt abundant al Cap de Gata, però els últims estudis han confirmat que es tracta de la mateixa espècie que hi ha a Canàries i a Mauritània, Androcymbium gramineum.
Pitas y chumberas
El paisatge del Cap de Gata sovint s’identifica amb dues espècies vegetals, tot i que es tracta d’espècies no autòctones introduïdes per a la seva explotació.
Pitas (Agave sp.)
Les plantacions de pitas (o sisales, atzavares) s’iniciaren entre els anys 1940 i 1950 per a la producció de fibra, cordes i sacs. Aquestes plantacions s’abandonaren aviat per la seva baixa productivitat, conjuntament amb l’aparició de les fibres sintètiques. Des d’aleshores s’han anat naturalitzant i estenent per habitats costaners de gran valor ambiental com els artales (Maitenus senegalensis) i els azufaifares (Ziziphus lotus).
Chumberas (Opuntia ficus-indica)
La figuera de moro fou introduïda a mitjans del segle XVI, amb les expedicions al nou món. Però entre 1950 i 1960 s’introduí de forma massiva a Almeria per a la seva explotació amb la intenció de rendibilitzar les terres improductives de la regió i aportar feina a la província. No obstant, degut a les baixes precipitacions els cultius no van ser mai rendibles i es van abandonar.
Flor de Pita
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
Les atzavares (Agave americana), anomenades pitas, estan àmpliament distribuïdes per tot el Parc a causa de la seva introducció per extreure'n fibra. Les primeres atzavares arribaren d'Amèrica durant el segle XVI.
Dunes
Platja de Los Genoveses, San José, Níjar, Almería
Les plantacions d’atzavares (Agave americana) introduïdes al Cap de Gata durant els anys 40 i 50 s’han anat naturalitzant i ocupant espais d’interès ecològic, com per exemple les dunes de la platja de Los Genoveses.
Invertebrats
Encara que la fauna d’invertebrats terrestres està molt poc estudiada, sabem que hi ha una diversitat extraordinària i es coneixen una vintena d’endemismes.
Degut a la història geològica i a les característiques climàtiques compartides amb el nord d’Àfrica, es localitzen en aquest territori nombrosos insectes que pertanyen al grup dels endemismes iberoafricans o iberomauritànics, que són, en la seva majoria, animals adaptats a les dures condicions de calor i sequera que caracteritzen la regió.
Aranya verda
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
L’aranya verda (Peucetia viridis) al Cap de Gata la trobem habitualment associada a l'ungla de gat (Ononis natrix), on la seva coloració fa que es mimetitzi i resti invisible per a les preses i els depredadors.
L'empusa
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
L'empusa (Empusa pennata) és un insecte del grup de les mantis que es localitza al mediterrani occidental. S'alimenta principalment d'insectes voladors i es caracteritza per la protuberància que presenta damunt del cap.
Cries d'escorpí
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
L'escorpí groc (Buthus occitanus) és molt abundant a tot el Cap de Gata. A l'estiu les femelles es troben sota pedres on estableixen els seus nius i tenen cura de les cries acabades de néixer fins després de la primera muda. La seva picada és molt dolorosa i pot resultar mortal pels nens petits i la gent gran.
Canibalisme
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
El pregadéu (Mantis religiosa) és un animal solitari que tan sols es relaciona amb els seus congèneres per reproduir-se. A finals de l'estiu els mascles s'apropen a les femelles atrets per les seves feromones, i en molts casos són devorats durant o després de la còpula.
Aranya saltadora
Paratge El Maltés, La Boca de los Frailes, Níjar, Almería
Les aranyes saltadores pertanyen a la família dels Saltícids, i es caracteritzen per la seva capacitat de fer grans salts i per tenir una de les millors visions dins del món dels artròpodes. Això els permet saltar des d'una notable distància sobre les seves preses sense ser detectats.
Canibalisme a la taràntula mediterrània
Paratge El Maltés, la Boca de los Frailes, Níjar, Almería
La taràntula mediterrània (Lycosa hispanica) és molt abundant al Cap de Gata i és habitual veure a terra els forats d'aproximadament 5 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat que constitueixen els seus nius. Aquesta espècie presenta canibalisme entre els individus juvenils (com en aquesta fotografia) i canibalisme sexual.