fotoNAT-UB 2023

El passat dia 12 de desembre de 2023 es van lliurar els premis corresponents a la 17ª edició del Concurs de Fotografia de Natura fotoNAT-UB, convocat per la Universitat de Barcelona i amb el suport econòmic del Vicerectorat de Recerca, del Vicerectorat d'Estudiants i Participació i de la Facultat de Biologia. Els resultats es van fer públics a través del vídeo que podeu veure a continuació.

L'edició ha comptat amb 86 participants. S'han presentat 164 fotografies a concurs, 111 a la categoria de Zoologia i 53 a la categoria de Natura. Podeu veure el recull de totes les imatges presentades a concurs al vídeo que trobareu al final d'aquesta pàgina. La convocatòria ha obtingut respostes des de gairebé el 60% de les unitats estructurals de la UB. Gràcies als 47 estudiants que hi han participat, en el concurs han estat representades 8 de les 16 Facultats que conformen la UB. 7 de cada 10 estudiants participants són alumnes de 1r i 2n Cicle de 9 Graus diferents. La Facultat de Biologia ha estat la que ha aportat més participants dins el grup dels estudiants. Els membres del col·lectiu del PAS han suposat el 8,1% dels participants i provenen de 3 Facultats/Àrees/Unitats diferents. El 3,5% de participants han estat PDI de 2 Facultats diferents. Un 9,3% dels participants són membres del col·lectiu Alumni UB.

El Jurat ha estat format per el Dr. Manuel Ballesteros, Professor Emèrit del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, el Sr. Francesc Muntada, fotògraf de natura professional i professor dels cursos de fotografia de natura que organitza el CRBA, i la Sra. Maria Rosa Vila, editora gràfica i Cap de Fotografia de la revista Descobrir. El criteri de selecció i la designació de les fotografies guardonades s'ha fonamentat en la qualitat estètica, el rigor tècnic i el valor documental de les obres presentades.

Aquestes són les 40 fotografies finalistes. 

Alçant el vol
Westfjords, Islàndia

Elisa Mora
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"El xatrac àrtic es coneix per tenir la migració regular més llarga de tots els animals coneguts (Staple i Gamin, 1993). En molts casos, s'aparellen de forma monògama i tornen a la mateixa colònia cada any. Nidifiquen en zones a prop de l'aigua, seguint la línia costanera, i es caracteritzen per defensar de forma molt agressiva el niu i les seves cries.
La imatge mostra una parella de xatracs en actitud defensiva mentre alcen el vol per anar a cercar aliment per les seves cries. Em va sorprendre la proximitat amb què es conviu a Islàndia amb aquesta espècie. Cal circular amb molta cura pels fiords de l'oest, ja que ponen i coven els ous al bell mig de la carretera. Va ser preciós poder veure de prop com alimenten els pollets i com els defensen aferrissadament. Sempre evito aproximar-me als nius o les cries per a no estressar els animals, però, en aquest cas, era impossible evitar-ho. Simplement eren al meu costat i vaig tenir l'oportunitat i la gran sort de fotografiar-los "

Veure imatge

La plenitud a la mirada
El Ripollès

Jaume Sánchez
Estudiant del Màster de Biodiversitat de la Facultat de Biologia

"Algun cop us heu submergit en la mirada d'un animal? Per mi aquest és el motiu pel qual em vaig decantar cap a la Biologia. Això és exactament el que em va passar quan estava fotografiant aquest individu de salamandra comuna (Salamandra salamandra) per analitzar els patrons de la pell. Però just en posar-me a mirar pel visor de la càmera se'm va aparèixer aquesta llustrosa mirada i es va quedar enrere la importància del patró de l'animal, per cert, molt divertit, com si portés nas de pallasso."

Veure imatge

Món inevitablement compartit
Tenerife, illes Canàries

Xavier Alonso
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"Aquesta imatge amaga i materialitza una historia i una metàfora entre un desamor real i la realitat ecològica de Glaucus atlanticus i Porpita porpita. Les dues espècies vaguen en la immensitat de la superfície oceànica i, inevitablement, comparteixen ambient en trobar-se. Una imatge cercada entre dues persones que s’estimen, van explorar l’entorn i a ells mateixos, ho van trobar junts en aquella platja de Tenerife i van haver de separar els seus camins. Per sempre o fins una altra. Només el mar ho sap."

Veure imatge

Convivència
Estany de Banyoles, el Pla de l'Estany

Antoni Torres
Exalumne dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Estàvem fotografiant aquests blauets juvenils quan de sobte vaig veure que un espiadimonis s'aturava a la punta del bec d’un d’ells. Immediatament em vaig adonar que aquella era una fotografia diferent i no vaig parar de disparar. Com que el blauet estava en una zona obaga, vaig compensar l'exposició amb +1 EV, així vaig aconseguir una correcta exposició de l'ocell i un fons amb uns colors molt suaus."

Veure imatge

Formiga sobre tortuga
Parc Natural del Garraf

Gerard Martín
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"Una de les coses que més m'agraden de la natura és que, amb la mirada adequada, mai et cansaràs d'observar detalls i situacions. Quan es dona la situació oportuna m'agrada captar els patrons que mostren alguns animals, en aquest cas una tortuga mediterrània. A més, amb una mica d'atenció vaig poder immortalitzar un altre detall d'aquell instant, una petita formiga caminava sobre la seva closca."

Veure imatge

Esvaïment blanc
Port de Barcelona, el Barcelonès

Gerard Martín
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"Moltes vegades s'aconsegueixen fotografies interessants en els llocs més quotidians. En aquest cas, fent una volta pel port de Barcelona vaig aprofitar el reflex del sol del migdia a l'aigua per fer aquest retrat. Tampoc fa falta buscar espècies rares o exòtiques, animals comuns com aquest gavià argentat poden ser fantàstics models."

Veure imatge

Tauró galàctic
Àger, la Noguera

Pepe Bosch
PDI del Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Facultat de Física

"La Nebulosa del Tauró és una nebulosa fosca extensa, que comprèn una nebulosa molt fosca (LDN1235, al nas del tauró) i dues de reflexió (vdB149 i vdB150, les dues zones blaves, il·luminades per dos estels). Està a una distància de 650 anys llum de nosaltres en la constel·lació de Cefeu. A la part dreta superior també es pot veure la Galàxia PGC67671, que es troba a uns 60 milions d’anys llum. Les nebuloses fosques estan formades de gas interestel·lar que deixa passar molt poca llum i per tant són més difícils de fotografiar."

La imatge està feta des d'Àger (la Noguera) amb un telescopi refractor de 120mm d'apertura i 647mm de focal. Càmera monocromàtica 'Playerone Poseidon M', refrigerada a -10C. Es van fer més de 29 hores d’exposició, en 5 nits diferents, de les quals es varen poder aprofitar unes 22h (127 fotos de 300 segons amb filtre de Luminància, i unes 240 fotos de 60 segons per a cada filtre de color, R, G i B). Muntura equatorial AZEQ6. Software: N.I.N.A. per la captura, apilades i processades amb Pixinsight.

Veure imatge

Vides en perill
Ketapang, illa de Borneo

Joan de la Malla
Exalumne dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"La Cantik es una jove orangutana que va arribar al centre de recuperació d’orangutans que International Animal Rescue gestiona a Ketapang (Borneo) molt feble i amb un peu en molt mal estat després d’haver passat dies atrapada en un llaç. Finalment li van haver d’amputar el peu i la Cantik va haver de passar mesos de recuperació a la infermeria. Avui viu en un tancat en semillibertat on està aprenent tot el que li caldrà saber per viure a la natura quan sigui reintroduïda, ja que la falta del peu no l’impedeix dur una vida quasi normal."

Veure imatge

Despertar al Fitz Roy
El Chaltén, Patagònia, Argentina

Antoni Torres
Exalumne dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Per poder fer aquesta fotografia vàrem començar a caminar a les 4 de la matinada, pujant de nit a la llum dels frontals durant 6 km fins arribar a la localització que havíem seleccionat. En arribar ens vàrem endur una sorpresa, ja que el lloc ja estava ple de fotògrafs per fer aquesta foto. Era encara de nit, però vàrem instal·lar l'equip, i en fer les fotos, la càmera hi veia més que nosaltres i el cim ja mostrava la llum de l'albada. Va ser un moment màgic veure com a poc a poc la muntanya es començava a il·luminar i es veia el curs del riu i la cascada. Una experiència inoblidable."

Veure imatge

Arbres immòbils, petrificats
Dead Vlei, Namíbia

Núria Prat
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"... i vas caminant per les dunes abans de que surti el sol i de sobte et trobes amb el llac sec, amb els seus arbres solemnement petrificats. T'hi atures, te n’adones de la meravella del lloc: el Dead Vlei (Namibia)."

Veure imatge

Les dents i les entranyes de Finestres
Finestres, Serra del Montsec

Jordi Cañizares
Alumni UB (Dret, 2022)

"No era la primera vegada que estava per la zona del Congost de Montrebei, però sí que era la primera vegada que anava a aquest poble abandonat, i amb la millor companyia que podia imaginar. Vaig poder sentir la vida que va haver-hi en algun moment en aquest poble i les seves muntanyes, és una experiència singular, malgrat que es va veure ennuvolada per sentir com la terra mostra les seves entranyes en estar perdent la seva, de vida. Tot canvia a la vida i hem d'estar preparats pels canvis. Encara que, hi ha vegades que simplement cal deixar-se portar, mai saber on pots acabar o començar ."

Veure imatge

En terra de dracs
Platja de Barrika, Biscaia

Enrique Mariscal
Exalumne dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"La posta de sol escalfa la pell de roca dels dracs de la platja de Barrika."

Veure imatge

Cara a cara amb la mort
Barcelona, el Barcelonès

Marc Domènech
PAS del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia

"Una aranya llop (Lycosa fasciiventris) subjecta un grill tan gran com ella amb els quelícers mentre li injecta verí per paralitzar-lo. Tot això mentre mira fixament a la càmera amb uns ulls penetrants. Els seus vuit ulls (dos grans centrals, dos laterals i una filera inferior de quatre), juntament amb els pèls sensorials que té repartits pel cos, l'ajuden a detectar preses a la nit."

Veure imatge

Armada fins a les dents, juvenil d'escurçó pirinenc (Vipera aspis)
Formigal, Osca

Claudia Sicilia
Estudiant del Màster de Biodiversitat de la Facultat de Biologia

"Al setembre els cims i valls del majestuós Pirineu Aragonés són testimonis de la dispersió de nombrosos juvenils d'escurçó pirinenc que avancen, deixant enrere els refugis que els van veure néixer. Malgrat la seva primerenca edat, ja posseeixen la seva característica arma letal: dentició solenòglifa, la forma més complexa d'injectar verí entre les serps. Gràcies a aquests ullals buits són capaços d'inocular un potent verí, provocant la mort gairebé instantània de les seves preses. Ens vàrem topar amb aquest petit escurçó mentre recorríem una ruta preciosa pel Pirineu Aragonès i no vàrem poder deixar passar l'oportunitat per a capturar la seva bellesa i la seva imponent mirada en aquesta fotografia."

Veure imatge

En perfecta sintonia
Parc Nacional d'Ambosely, Kenya

Estel Garriga
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"Vàrem veure aquesta bandada d’elefants a la llunyania, com formigues bellugant-se dins la polseguera. Aturàrem el cotxe i entre el silenci, esperàrem. Només s’escoltaven les passes contra el terra, mig esmorteïdes per la pols, cada cop més sonores. Ens van passar pel costat, mirant-nos fixament; només érem elles i nosaltres. Un moment de pau inoblidable, de fer-te petita i d’adonar-te de la immensitat d’aquests éssers i la sort de presenciar aquell instant."

Veure imatge

Ram animal
Costa del Maresme

Graciel·la Rovira
PAS del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia

"Mai m'han agradat els cucs, és més, els hi tinc força fòbia. Però els cuc marins (o poliquets) tubícoles són preciosos. De vegades costen de fotografiar, ja que si t'hi acostes massa i et perceben, de seguida s'amaguen. Aquests, però, van romandre oberts i, intentant no respirar massa, vaig poder fer aquesta fotografia, on semblen un ram de flors, però animal."

Veure imatge

Agafa'm la mà
Camps de Prats de Lluçanès, el Lluçanès

Raquel Solà
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Sempre he pensat que part de la màgia de la fotografia de la natura és captar instants d'ordre i bellesa dins el caos aparent a ull nu. En aquest cas, mentre passejava, vaig descobrir dues papallones de color llampant fent cabrioles fins a trobar-se dalt d'un brot, en un lloc on aparentment només hi havia la vora d'un camí plena d'herba. Després de moltes captures i de moure'm amb precaució per terra, vaig aconseguir aïllar la resta de la vegetació propera i centrar la imatge en aquestes ballarines entrellaçades. Va ser més tard, en veure la fotografia a la pantalla gran, que em vaig adonar que estaven agafades de la mà."

Veure imatge

L'espieta
Olzinelles, el Vallès Oriental

Mònica Utjés
PAS del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Facultat de Farmàcia

"L'espieta, es camufla.
L'espieta, observa.
L'espieta, espera.
L'espieta, actua.
L'espieta és una tocacampanes, o també anomenada pregadéus, Mantis religiosa (Insecta: Mantidae) ."

Veure imatge

Propera parada, l'extinció
Mar Roig, Egipte

Jacob González-Solís
PDI del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia

"El dugong (Dugong dugon), és el més menut de les 4 espècies de sireni actuals. L'espècie moderna més propera, la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas) va ser caçada fins l'extinció al segle XVIII, en només 27 anys des de la seva descripció. El dugong també ha estat caçat durant mil·lennis, les seves poblacions estan fragmentades i l'extinció és la propera parada per moltes d'elles (i els seus passatgers)."

Veure imatge

Vigilant
Platja d'Altafulla, el Tarragonès

Marta Olivé
Estudiant de Doctorat de la Facultat de Biologia

"Per nosaltres la platja a l'estiu és sinònim de desconnexió i passar-ho bé. En canvi, pel corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), que fa niu a les seves dunes, és un entorn on estar sempre alerta per aconseguir que els seus pollets arribin a adults. Per això cal preservar les poques zones on encara es conserva l’ecosistema dunar, tot recordant que no és casa nostra sinó la de les espècies que hi habiten."

Veure imatge

Myriapora truncata al detall
Mar Menuda, Tossa de Mar, la Selva

Alba Llorens
Estudiant del Màster d'Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural de la Facultat de Biologia

"Sí, és un animal. Segurament, si no m'ho haguessin explicat, jo tampoc ho hauria dit mai. Myriapora truncata, també coneguda com a fals corall, és un briozou i, per tant, és un organisme de vida colonial. Cada un dels lofòfors (plomalls) és un animal que viu dins d'una càpsula calcària i, per assegurar el bon funcionament de la colònia, tots ells estan connectats pel sistema funicular."

Veure imatge

Treball en equip
Reserva de la Biosfera Pilón Lajas, Bolívia

Joan de la Malla
Exalumne dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Les formigues talladores de fulles destaquen pel seu sorprenent treball en equip. Aquests eficients insectes col·laboren en la recol·lecció de fulles, les transporten cap als seus formiguers i les utilitzen per cultivar els fongs dels que s’alimenten. Cada formiga exerceix un paper específic, des de talladores fins a soldats que protegeixen el formiguer, demostrant una organització social impressionant en la seva tasca diària. Aquest extraordinari exemple de cooperació dels insectes eusocials resulta clau per assegurar l'èxit de la colònia."

Veure imatge

Retrat d'un macaco japonès juvenil (Macaca fuscata)
Bioparco di Roma, Itàlia

Montserrat Pallàs
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Protegits pel seu pelatge tan abundant, són els primats no humans que viuen a més latitud. Destaquen per la seva intel·ligència i adaptabilitat. Els Homo sapiens som els seus principals depredadors, més de 10.000 individus han estat abatuts des de l'any 1998 per evitar els danys que causen als conreus. Malgrat això, la seva població d'uns 100.000 individus en el medi natural és estable."

Veure imatge

Canals submarins
Bocas del Toro, Panamà

Judith Camps
Estudiant de Doctorat de la Facultat de Biologia

"Aquesta imatge ens demostra la infinitat de patrons, tant de coloració com de formes, que podem trobar a l'oceà. Va ser presa al Carib, a Bocas del Toro. És un corall dur, amb una coloració cridanera, i el més important, sense senyals de deteriorament per culpa del canvi climàtic. És una colònia sana. Els canals que observem no només són estèticament impressionants, sinó que també tenen un paper vital en la salut d'aquests organismes. Aquests canals permeten el flux d'aigua i la circulació de nutrients essencials per als corals. Aquests patrons geomètrics també proporcionen refugi i àrees d'alimentació per a una diversitat sorprenent de vida marina, des de peixos de colors vibrants fins a petits invertebrats."

Olympus tg5, sense il·luminació externa

Veure imatge

Molt de bec per un gra d'arròs
Districte de Baringo, Kenya

Pilar López
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"El bec del calau pot no semblar adient per menjar grans del terra. Ho soluciona llençant gra per gra a l'aire i atrapant-los en caure. Amb paciència, reflexos i sort vaig poder captar el moment exacte en que menja un gra d'arròs."

Veure imatge

Dimonis
Prats de Lluçanès, el Lluçanès

Genís Cunill
Estudiant del Grau d'Estadística de la Facultat d'Economia i Empresa

"Hi ha vegades que petits dimonis s'escapen del paradís i venen a veure'ns. Sovint, comenten: 'No es viu pas tan malament, a l'infern'."

Veure imatge

D'un altre planeta
Mirador del Grossglockner, Àustria

Josep Morando
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"El Grossglockner és la muntanya més alta d’Àustria, i tota la zona que l’envolta té un relleu espectacular. Si no era suficient amb això, a més a més hi ha una glacera, en regressió, que allarga la seva morrena fins un llac que queda a la part no visible a sota de la foto. Quan hi vàrem arribar vaig veure que encara no s’havia post la Lluna darrere les crestes i vaig creure que seria bona idea sacrificar part de la glacera i el pic del Grossglockner per aconseguir que es veiés la Lluna sobre una de les llengües de la glacera, un paisatge, que si no fos pel gel, semblaria d’un altre planeta."

Fujifilm X-T3, objectiu Fujinon 16–80 mm f/6.4 a 80mm, 1/2000s., ISO400, EXP 0

Veure imatge

S'apropa...
Blanca Peak, Colorado, Estats Units d'Amèrica

Gonçal Mena
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"Aquesta fotografia la vaig fer en el meu primer viatge en solitari pels parcs naturals de Colorado, als Estats Units. Era l'hora de la posta de sol i una gran tempesta s'apropava pel Blanca Peak, prop d'Alamosa. Combinat amb el paratge desèrtic al peu d'una cadena muntanyosa de més de 4.000 metres, ho recordo com un dels millors paisatges que he vist en la meva vida."

Veure imatge

'Run for life'
Cap de Gata, Almería

Raquel Soley
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Vaig aturar-me al marge d'una carretera secundària per a fotografiar unes perdius. Una estona més tard, alguna cosa les va espantar i van començar a travessar la carretera. En aquell moment, va aparèixer un cotxe venint en la nostra direcció, i d'un canvi de rasant, que anava força de pressa. Per sort, el conductor en veure'm amb la càmera va entendre que hi havia alguna cosa i va minorar. No va passar res, però no sempre és així i tenim milers de proves a les carreteres cada any. Aquest tipus de fotografies no es planegen, simplement has de ser al lloc i moment correcte. Tècnicament, potser no és bona, però il·lustra una problemàtica general i preocupant."

Veure imatge

Línies de vida
Somiedo, Astúries

Teresa Tejero
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"Dos cossos, dues ànimes, unes línies paral·leles que marquen tota una vida, passant per un camí incert amb un mateix destí..."

Veure imatge

Figures geomètriques
Dead Vlei, Namíbia

Núria Prat
Exalumna dels Cursos de Fotografia de Natura del CRBA

"... i vas mirant i vas veient les proporcions geomètriques que en dona la Natura just en el moment que el sol il·lumina la silueta de la duna, al Dead Vlei (Namibia)."

Veure imatge

Cortina de peixos
Malaisia

Yanis Zentner
Estudiant de Doctorat de la Facultat de Biologia

"Perdut en un frenesí incessant de peixos, capturar l'amplitud de l'escena era tot un repte, amb la majoria d'intents acabant en un mosaic indistingible d'escates. Amb l'ajuda d'un bussejador obrint camí, va sorgir un moment de calma, revelant un vaixell enfonsat més enllà dels peixos. Una escena que no acaba de transmetre la màgia de la voràgine, però que convida a somiar en un mar ple de vida."

Veure imatge

Gegant del bosc
Menorca, illes Balears

Patrícia García
Estudiant del Grau de Biologia de la Facultat de Biologia

"Has crescut durant centenars d'anys, arrelat ben fort a la terra apareixes en el nostre camí, donant aixopluc als ocells del bosc i ombra fresca als passejants. Sempre vigilant, protegint la natura que t'envolta."

Veure imatge

Cavall i flames
Àger, la Noguera

Pepe Bosch
PDI del Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Facultat de Física

"La nebulosa del Cap del Cavall ( LDN1630) i la de la Flama (NGC2024) es troben a la constel·lació d'Orió, a una distancia d'uns 1.400 anys llum. La primera és un núvol de gas molecular i la segona una nebulosa d'emissió on s'estan formant nous estels."

La imatge està feta des d'Àger (la Noguera) amb un telescopi refractor de 120mm d'apertura i 647mm de focal. Càmera color ASI2600MC pro, refrigerada a -10C. Es van capturar 20 fotos de 120 segons (40 minuts) en RGB i 54 fotos de 300 segons (4h 30m) amb filtres de banda estreta (5nm) de Ha i O3. Muntura equatorial AZEQ6. Software: N.I.N.A. per la captura, apilades i processades amb Pixinsight.

Veure imatge

La força de l'Iguaçú
Parc Nacional de l'Iguaçú, Misiones, Argentina

Albert Giró
Estudiant del doble Grau d'InfoCom de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

"És inevitable sentir-se corprès davant els milions de litres d'aigua que cada dia cauen de forma eixordadora contra les roques tot creant una boira humida i càlida en aquest racó de la selva amazònica. Mentre a Catalunya sortíem d'un dels estius més càlids i secs que es recorden jo, a l'altra punta del món, en unes passarel·les de fusta tropical molla que unes setmanes després serien sobrepassades pel cabdal del riu, sentia que de cap de les maneres, que mai en podria arribar a faltar, d'aigua. Quina ironia, tot plegat. Quin espectacle i quina sort veure'l."

Veure imatge

'Tre Cime di Lavaredo'
Dolomites, Itàlia

Àngel Tisora
Alumni UB (Geologia, 2023)

"Hi ha moments que et marquen i cal capturar-los. Aquest n'és, el punt àlgid del viatge que vàrem fer a finals de maig del 2023 amb dues amigues, per celebrar que en unes setmanes seríem oficialment geòlegs. I quin millor lloc per fer-ho que a les Dolomites? Coincidència o no, allà ens trobàvem Tres Geòlegs embadalits per les ‘Tre Cime di Lavaredo’. Suposo que no hi ha millor manera de tancar una etapa i començar-ne una de nova."

Veure imatge

Via Làctia sobre Xodos
Xodos, Castelló

Oriol Mogas
Estudiant del doble Grau d'InfoCom de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

"Aquesta fotografia està realitzada a Xodos, un petit poble a la província de Castelló que s'eleva en una roca per sobre del Parc Natural del Penyagolosa. En ser un poble envoltat de natura, la contaminació lumínica de grans ciutats, com Castelló, es veu reduïda (tot i que no s'elimina del tot) i permet gaudir d'uns cels increïbles en les nits on els núvols no són presents. La imatge s'inspira en la primera vista de la població quan arribes en cotxe: una roca imponent que suporta un poble on les cases semblen enfilar-se per tots els racons de la gran pedra. A tot això li combines l'increïble cel que ofereix a les nits i la fotografia resultant és aquesta."

Veure imatge

Sang de gel
Islàndia

Jordi Cañizares
Alumni UB (Dret, 2022)

"Islàndia, aquest país que és màgia, el miris per on el miris. El temps i la llum canvien constantment sense previ avís, i de cop, tot es posa rosa. És llavors, quan has de baixar del cotxe i mirar. De lluny es veu una llengua de gel, és hora de treure el dron i deixar-te portar i gaudir del moment."

Veure imatge

Fred entre (e)cotons
Suomutunturi, Finlàndia

Joan Antoni Fernández
Alumni UB (Biologia, 2017)

"Finlàndia no destaca per ser un país muntanyós, però en el seus petits turons, un pot tenir la sort de percebre canvis dràstics a nivell paisatgístic. Un ascens en moto de neu a un d’aquests turons ens va permetre gaudir d’un inhòspit i fràgil paisatge: la dosi d’adrenalina va passar a ser secundària, i la passejada a una temperatura propera als -20ºC va ser tot el que necessitàvem."

Veure imatge

Entre volcans
Lanzarote, illes Canàries

Alexandra Mostazo
Alumni UB (Belles Arts, 2021)

"Foto realitzada a Lanzarote, Illes Canàries. Entre els més de 100 volcans, mentre buscava la millor posta de sol de tot l’arxipèlag, vaig trobar la localitat d’El Golfo, on també es troba l’impressionant ‘Charco de los Clicos’, el cràter del volcà. La fotografia mostra l’elevació d’una part d’aquest, que va tenir la seva última erupció al segle XVIII. Per la seva localització al costat del mar, aquest ha provocat l’erosió de mitja muntanya. Tot i això, em va impressionar la magnitud de la roca, així com la seva forma orgànica, els seus colors potenciats per la llum del capvespre i les capes que es poden distingir i comptar una a una."

Veure imatge