- Roques ígnies o magmàtiques
- Besalt
- Cendra volcanica de tazacorte
- Cendra volcanica de teneguia
- Cinerita
- Escoria volcanica
- Granit amb megacristalls de feldspat rosa
- Granit de cantallops
- Granit i sauló de marça
- Granit porfiric
- Grano diorita
- Lapil·li del volcà croscat
- Lapil·li del volcà teneguia
- Lava basaltica vesicular
- Lava basaltica
- Obsidiana
- Pegmatita
- Pumita
-
- Roques metamòrfiques
- Roques sedimentàries
Obsidiana
Roca volcànica efusiva de color negre, de lluïssor vítria intensa, de vegades amb reflexos metàl·lics, de fractura concoïdal (es trenca en fragments de vores molt tallants) i molt dura (ratlla el vidre). En sentit estricte, l’obsidiana és una roca que no està formada per minerals (amb estructura cristal·lina), sinó per vidre volcànic, matèria amorfa sense ordenació interna dels seus constituents. L’obsidiana s’origina per refredament molt ràpid de laves, sense temps per a la cristal·lització (ordenació) dels seus components. Malgrat el seu color fosc, l’obsidiana té un alt contingut en sílice.
Aquesta roca va ser emprada en cultures antigues per obtenir puntes de fletxa, ganivets, segells, gravats, escultures, etc. En algunes d’aquestes cultures era considerada una roca amb propietats terapèutiques i sobrenaturals.
- Roca ígnia volcànica efusiva
- Subactual
- I. v 10