El Sarró del Geòleg

Les roques són els constituents de l’escorça terrestre i estan formades per agregats de minerals.

La petrologia estudia la composició, les característiques, la classificació i l’origen (petrogènesi) de les roques.

L’estudi de les roques ens proporciona informacions essencials per conèixer la història geològica de la Terra: permet conèixer els processos a què ha estat sotmesa, quins eren els paisatges i els climes d’èpoques geològiques passades, com eren els animals i les plantes del passat...

El coneixement de les roques originades en el passat es basa en bona part en l’estudi de les zones actuals del planeta on es formen roques, com les regions amb activitat volcànica, els fons marins on s’acumulen sediments, etc.

Les roques i els minerals han estat i són importants primeres matèries per l’home. Així els historiadors divideixen la prehistòria en dues grans etapes: l’edat de pedra, durant la qual l’home únicament feia servir roques, més o menys treballades, per a la fabricació d’eines i armes, i l’edat dels metalls, durant la qual l’home ja era capaç d’obtenir i treballar certs metalls, mitjançant la transformació de minerals i roques, per fabricar eines, armes, recipients, objectes ornamentals, etc. Segons el grau de perfeccionament del treball de les roques, l’edat de pedra es divideix en paleolític (pedra antiga), mesolític (pedra intermèdia) i neolític (pedra moderna).

La cultura lítica (de pedra) més antiga que es coneix, la pebble culture o cultura dels còdols -d’una edat aproximada entre 2 i 2,5 milions d’anys- va ser l´obra de l’Homo habilis. Precisament a la possibilitat de treballar la pedra es deu el nom d’aquesta espècie d´homínids. Les primeres ceràmiques, obtingudes per transformació de lutites o argiles, les va fabricar l`home al final del neolític, fa més de 5.000 anys.

La utilització dels metalls suposà un procés força complex que va requerir la recerca i l’extracció de minerals i roques (mineria) i la seva posterior transformació mitjançant la metal·lúrgia. L’edat del metall es divideix en l’edat del coure, l’edat del bronze (aliatge de coure i estany), i l’edat del ferro.

Avui en dia les roques són primeres matèries essencials i sense elles no funcionaria l’actual civilització. Així, la major part de l’energia que consumim procedeix dels carbons i dels petrolis, que són roques sedimentàries. Del petroli i del carbó s’obtenen, a més, nombrosos productes d’ús quotidià, com plàstics, fibres sintètiques, lubricants, fertilitzants, etc. Molts productes de gran importància industrial, com el ciment, el vidre, els fils elèctrics, s’obtenen a partir de minerals i roques. L’halita o sal comuna, que fem servir cada dia en els menjars, i també per conservar aliments, és igualment una roca.

En l’ordenació del territori, és a dir, en la construcció d’habitatges, d’indústries, de vies de comunicació, etc., cal tenir en compte el tipus de roques que hi afloren, les seves característiques i la disposició que presenten.

Podem dir que vivim damunt les roques i que d’elles n’obtenim energia i nombrosos productes d’ús quotidià.

Tenint en compte el seu origen, els geòlegs distingeixen tres grups de roques.

Les roques ígnies o magmàtiques, són les originades per refredament i solidificació de magmes (masses de roques foses) formats a l’interior de la Terra. Per aquesta raó s’inclouen en el grup de les roques endògenes (el prefix endo- significa interior, mentre que genes- significa origen). Amb gran diferència són les roques més abundants a l’escorça terrestre. El granit i el basalt són les roques magmàtiques més abundants.

Les roques metamòrfiques (el prefix meta significa canvi) es formen per transformació d’altres roques quan són sotmeses a elevades pressions i/o temperatures, però sense arribar a la fusió. Les roques metamòrfiques també són roques endògenes. Les pissarres, els esquists i els marbres són algunes de les roques metamòrfiques més conegudes.

Les roques sedimentàries s’originen a la superfície terrestre o a pocs milers de metres de profunditat. També s’anomenen roques exògenes (el prefix exo significa exterior). Les argiles, les calcàries i els conglomerats són roques sedimentàries.

Malgrat que a escala humana les roques semblen estàtiques i immutables, en realitat experimenten un conjunt de processos de transformació, que es coneix amb el nom de cicle de les roques. Avui dia sabem que els processos formadors i transformadors de les roques estan lligats a la dinàmica de les plaques litosfèriques. Bona part dels processos del cicle de les roques es desenvolupen a les vores de les plaques, és a dir a les zones de separació o divergència d’aquestes (dorsals oceàniques), a les zones de convergència o apropament de les plaques (zones de subducció i de col·lisió) i a les zones de lliscament lateral (falles de transformació).

A les dorsals es forma l’escorça oceànica constituïda per roques volcàniques (basalts), mentre que a les zones de convergència de plaques tenen lloc els processos de deformació de les roques (origen d’estructures de plegament i de fractura), de metamorfisme i de magmatisme (vulcanisme i plutonisme), amb formació dels orògens o serralades de plegament. El conjunt d’aquests processos rep el nom d’orogènesi.

L’energia responsable d’aquests processos endògens és la calor interna de la Terra que provoca grans moviments convectius dels materials que constitueixen el mantell superior i l’escorça.

Quan comencen a formar-se i una vegada originats els grans relleus continentals, com les serralades del sistema alpinohimalaià, són sotmesos als agents de l’erosió que provoquen alteració, denudació, transport i acumulació dels materials. L’energia responsable dels processos externs és la radiació solar.

En el passat geològic la distribució i la dinàmica de les plaques ha estat diferent de l’actual. En els continents trobem restes d’antigues serralades, originades en antigues vores de plaques.