- Roques ígnies o magmàtiques
- Roques metamòrfiques
- Roques sedimentàries
- Alabastre
- Calcarenita
- Calcaria col·larina
- Calcaria d'alveolines
- Calcaria estromatolitica
- Calcaria litografica
- Calcaria nummulitica
- Chert
- Conglomerat de Montsant
- Conglomerat de Montserrat
- Dolomia
- Gres amb granoclassificacio
- Gres de Folgueroles
- Gres vermell amb laminacio
- Guixos
- Halita silvita carnal·lita
- Lidita
- lumaquel·la
- Margues d´Igualada
- Margues de gurb
- Margues del papiol
- Nummulits
- Pedra d´alcover
- Pedra de montjuic
- Sal de cardona
- Saulo
- Sediment Cimentat subactual
- Sediment mari actual
- Sorra del delta del llobregat
- Sorra eolica del Port de la Selva
- Sorra litoral
- Traverti
-
Dolomia
Roca sedimentària carbonàtica, amb dolomita (carbonat de calci i magnesi) com a component predominant (més del 50 % de la roca).
Pel fet que la dolomita és una mica més dura (3,5-4) que la calcita (3), les dolomies no produeixen efervescència en ser atacades amb l’àcid clorhídric diluït. La superfície fresca de la dolomia brilla com el sucre a causa de la reflexió de la llum en els cristallets de dolomita.
Malgrat que algunes dolomies es poden formar per precipitació directa de dolomita (dolomies primàries), la gran majoria s’originen per transformació de calcàries en un procés anomenat dolomitització. Es tracta d’un reemplaçament de la calcita original per dolomita causat per l’acció d’aigües carregades de magnesi. Aquest procés implica una recristal·lització global de la roca i s’acompanya d’un augment de la porositat. A causa de la seva porositat, les dolomies actuen de vegades com a roques magatzem del petroli i del gas natural. També es fan servir per obtenir àrids i certs tipus de ciment.
- Roca sedimentària carbonàtica
- Juràssic
- S. car 2