A càrrec del Dr. Pere Santanach Prat del Dept. de Geodinàmica i Geofísica de la Facultat de Geologia
Dia: dimecres, 27 d'abril
Hora: 12.30 h
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Geologia

Descripció:
Els encavalcaments són falles contractives que posen materials profunds sobre materials
més superficials i es troben majoritàriament a les serralades de muntanyes. En els temps
fundacionals de la geologia, a començaments del segle XIX, les idees sobre la formació de
muntanyes es debatien entre els models neptunista i plutonista i no es coneixien els
encavalcaments. S'exposaran els camins que van culminar en la descripció i interpretació
del primer encavalcament (l'encavalcament de Lausitz, Weiss, 1827), com aquesta troballa
va quedar eclipsada en l'intent d'explicar-la en l'ortodòxia dels models neptunista i
plutonista, i com, finalment, la comunitat geològica internacional va acabar acceptant-la
l'any 1838. Aquest cas de microhistòria del descobriment d'una estructura geològica
senzilla posa de manifest les actituds dels primers geòlegs, força semblants a les que tenim
avui: reacció de l'autoritat davant troballes que trenquen models, com els models esbiaixen
i forcen les observacions i interpretacions, i arraconen allò que no encaixa en els models,
etc. També es donarà una pinzellada sobre els geòlegs espanyols que eren a Saxònia
durant aquells anys i la seva relació amb les polèmiques entorn de l'encavalcament de
Lausitz.