«Les causes i l'evolució de l'erupció d'El Hierro 2011» és el títol de la conferència que va impartir l'expert Joan Martí Molist, de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), el dimecres 2 de novembre, a les 12 hores, a l'Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB. La conferència, que forma part dels seminaris impulsats per la Facultat de Geologia de la UB il'ICTJA, va revisar els punts clau relacionats amb les causes, la gestió i el seguiment d'aquest episodi volcànic que ha traslladat l'illa canària d'El Hierro al focus central de l'interès informatiu del moment

El 19 de juliol passat es van començar a enregistrar a El Hierro una sèrie de símptomes indicatius de l'acumulació de magma fresc (activitat sísmica inusual, deformació superficial, altes emissions de diòxid de carboni). D'aleshores ençà, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), responsable de la vigilància volcànica a Espanya, ha enregistrat més de 10.000 fenòmens sísmics, en la majoria dels quals els hipocentres se situen al voltant dels 10-14 quilòmetres de profunditat —per sota de l'edifici volcànic d'El Hierro— i amb una magnitud màxima de 4.3 a l'escala Richter.

Segons els experts, les estacions GPS de la xarxa local mostren una deformació de la superfície horitzontal acumulada d'uns 40 mil·límetres. Durant els dos primers mesos d'inestabilitat, els períodes d'alta activitat sísmica van alternar amb períodes de calma relativa. A partir del 20 de setembre, el procés es va accelerar bruscament, amb un augment significatiu de l'energia sísmica alliberada i de la deformació superficial. Aquest episodi d'inestabilitat ha acabat amb una erupció submarina al vessant sud de l'illa, iniciada el 10 d'octubre i activa encara a dia d'avui.