- Roques ígnies o magmàtiques
- Roques metamòrfiques
- Roques sedimentàries
- Alabastre
- Calcarenita
- Calcaria col·larina
- Calcaria d'alveolines
- Calcaria estromatolitica
- Calcaria litografica
- Calcaria nummulitica
- Chert
- Conglomerat de Montsant
- Conglomerat de Montserrat
- Dolomia
- Gres amb granoclassificacio
- Gres de Folgueroles
- Gres vermell amb laminacio
- Guixos
- Halita silvita carnal·lita
- Lidita
- lumaquel·la
- Margues d´Igualada
- Margues de gurb
- Margues del papiol
- Nummulits
- Pedra d´alcover
- Pedra de montjuic
- Sal de cardona
- Saulo
- Sediment Cimentat subactual
- Sediment mari actual
- Sorra del delta del llobregat
- Sorra eolica del Port de la Selva
- Sorra litoral
- Traverti
-
Alabastre
Roca i mineral evaporític de sulfat de calci hidratat (CaSO4·2H2O). Com a roca, és una varietat de guix secundari que s’origina per hidratació de l’anhidrita. Sovint es presenta en forma de nòduls. És de color blanc o rosat, de textura sacaroide de gra fi, tou (es ratlla amb l’ungla) i translúcid en llesca prima. Es talla i es poleix amb facilitat.
L’alabastre es fa servir en artesania i escultura. A causa de la seva transparència, s’ha utilitzat, en forma de llesques, en esglésies i monuments en lloc del vidre. Des de fa milers d’anys es fa servir per fer recipients de perfums, urnes funeràries, figures diverses,etc. A diferents localitats de la vall del riu Ebre, com ara Fuentes de Ebro, Quinto, Albalate del Arzobispo, etc. s’hi troben importants explotacions d’alabastre. A Catalunya, actualment, hi ha explotacions d’alabastre a Beuda (la Garrotxa) i històricament n’hi ha hagut a la ALABASTREzona de Sarral (Conca de Barberà). A partir del segle XIV es coneixen a Catalunya importants tallers artesanals on es treballava l’alabastre, dels quals van sortir nombrosos retaules religiosos (com els de les catedrals de Lleida i Tarragona), sepulcres i figures funeràries (com les dels reis de la Corona d’Aragó del monestir de Poblet).
- Roca sedimentària evaporítica
- Eocè
- S. eva 2