Informació per a l’estudiant – Màster en Biodiversitat

 

Mòdul d'especialitat: Biología Evolutiva

 

Evolució de gens i genomes (6 ECTS)

Coordinador Julio Rozas (enviar correu)

L'estudi comparatiu de seqüències de DNA i de proteïnes genera coneixement dels mecanismes de el canvi evolutiu, que està en la base de moltes eines utilitzades en estudis filogenètics, biogeogràfics i genètic-poblacionals. En aquesta assignatura s'estudien els fonaments de com evolucionen les molècules en els éssers vius (àcids nucleics i proteïnes), i de la seva aplicabilitat en la inferència evolutiva, incloent aspectes fonamentals com el de detectar l'empremta que deixa la selecció natural tant purificadora com adaptativa en aquestes molècules.

 

Filogènia i filogeografia: mètodes i aplicacions (6 ECTS)

Coordinador Marta Riutort (enviar correu)

En aquesta assignatura proporcionarem els coneixements necessaris per reconstruir l’Arbre de la Vida a partir de la informació present als genomes dels organismes i a interpretar-lo correctament per comprendre els processos que el generen. En classes teòriques i pràctiques ensenyarem com s’estudia la diversitat genètica i com a partir d’aquesta informació es poden delimitar espècies, fer anàlisis biogeogràfiques, datacions, testar hipòtesis evolutives, analitzar l’evolució dels caràcters i les taxes de diversificació i innovació evolutives.

 

Mecanismes evolutius de comportament i muntatge de comunitats (6 ECTS)

Coordinador Laura Baldo (enviar correu)

Les complexes interaccions que existeixen entre els organismes són responsables dels patrons actuals de diversitat, abundància i distribució d'espècies. El curs aborda l'estudi de les interaccions tant a nivell de població com de comunitat, des de l'evolució del comportament animal i les capacitats cognitives (per exemple, dinàmica de les migracions) fins a la teoria del muntatge de comunitats en el temps i l'espai (tant mecanismes estructurals com funcionals).

 

 

Mòdul d'especialitat: Biologia de la conservació i Gestió de la Biodiversitat

 

Biologia de la conservació (6 ECTS)

Coordinador Alberto Maceda (enviar correu)

L’assignatura “Biologia de la Conservació” aborda, des de diferents perspectives, conceptes i problemes relacionats amb la conservació de la biodiversitat. Està dividida en tres parts: 1) Conservació a escala global (inclou una part pràctica de disseny de reserves; software MARXAN), 2) Importància del comportament animal en conservació, el paper dels Zoos en conservació i estàndars del benestar animal (amb un “5 minutes talk” com a petit treball d’assignatura), i 3) Conflicte home-naturalesa i estratègies de conservació (amb debats i treball en grup).

 

Gestió de la vida silvestre (6 ECTS)

Coordinador Toni Hernández (enviar correu)

En aquesta assignatura tractarem, des de una perpectiva mediterrània, les bases científiques, tècniques i normatives de la gestió de la flora i la fauna salvatge. Es tracten aspectos molt variats, des de l'avaluació del grau d'amenaça fins la regulació el seu comerç internacional, passant per la redacció de plans de conservació i la gestió d'espècies invasores.

 

Biodiversitat en la funció i els serveis dels ecosistemes (6 ECTS)

Coordinador Marisol Felip (enviar correu)

La relació entre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes és un tema clàssic en ecologia, que resulta essencial per a interpretar els efectes que la pèrdua de biodiversitat pot tenir en els serveis ecosistèmics que se’n deriven. L’assignatura mostra les connexions entre les característiques funcionals dels organismes, les seves respostes front als factors externs i la manera com aquests organismes modulen el funcionament i l’estat dels ecosistemes i els beneficis o perjudicis que les societats humanes obtenen d’ells. Les classes s’estructuren en tres blocs que corresponen a plantejaments d’aprenentatge i objectius diferents: conceptual-teòric, eines numèriques i casos d’estudi.

 

 

Mòdul d'optatives: Avenços en Biodiversitat

Recordeu que també s’inclouen en aquest mòdul les assignatures dels Mòduls d’especialitat no escollides, independentment de l'especialitat escollida..

Adaptacions funcionals dels animals (3 ECTS)

Coordinador Joan Ramon Torrella Guio (enviar correu)

Les adaptacions funcionals dels animals corresponen al conjunt de canvis que ajuden a la seva supervivència, contribuint així a la supervivència global de l’espècie. Aquests canvis a les característiques morfològiques y a les capacitats funcionals dels animals rauen al cor de l’evolució, entrelligades per la història i pel context on van succeint. En aquest curs tractarem: del valor adaptatiu dels canvis a les estructures i del procés evolutiu que les lliga amb la funció integrada; dels costos i beneficis; de les limitacions que presenten, i de com contribueixen a la biodiversitat animal.

Agroecologia (3 ECTS) 

Coordinador Xavier Sans (enviar correu)

Davant la crisi de biodiversitat actual, cal desenvolupar models de gestió dels agroecosistemes que harmonitzin la producció i la conservació dels recursos naturals per garantir la seva sostenibilitat. Aquesta assignatura aprofundirà en la comprensió dels elements i dels processos ecològics que regulen el funcionament d'aquests sistemes, per fer propostes que permetin augmentar la biodiversitat i millorar les condicions abiòtiques que resultin en benefici de les interaccions benèfiques, el reciclatge dels nutrients, la regulació de plagues, l’estabilitat i la resiliència.

 

Anàlisi de viabilitat de poblacions (3 ECTS)

Coordinador Joan Ll. Riera (enviar correu)

La conservació d'espècies necessita eines cada vegada més sofisticades per a avaluar la viabilitat (persistència) de poblacions amenaçades. En aquest curs estudiem l'aplicació de models demogràfics a sèries temporals i poblaciones estructurades (p.ex. per edat o mida), fent èmfasi en l'anàlisi pràctica de casos reals. Aquestes eines, que desenvolupem amb el llenguatge R, serveixen, entre altres coses, per estimar la probabilitat d'extinció, determinar la sensibilitat de la taxa de creixement a taxes vitals (p.ex. fecunditat o supervivència) i avaluar escenaris sota canvi ambiental o actuacions de gestió.

 

Biologia evolutiva de vertebrats (6 ECTS) - Atenció aquesta assignatura no s'ofereix el curs 2022-23!

Coordinador Alberto Maceda (enviar correu)

En este curso se tratarán temas de radiación evolutiva de los grupos, Técnicas de estudio más frecuentes, tanto en el campo como en el laboratorio, tipo de análisis de datos, interpretación de resultados enmarcando éstos ende un marco conceptual que contempla las hipótesis de partida de cada caso. El objetivo es que el estudiante interprete, discuta y valore las diferentes opciones conclusivas integrando conocimientos de diferentes campos de la biología y ecología de los vertebrados.

 

Ecosistemes fluvials: tècniques de mostreig i anàlisi de la biodiversitat (3 ECTS)

Coordinador Daniel von Schiller (enviar correu)

La biodiversitat dels ecosistemes fluvials es troba en estat de crisi degut a dècades d’intensa contaminació, derivacions, represaments i la introducció generalitzada d’espècies exòtiques. En conseqüència, les espècies que habiten els rius són encara més en perill d'extinció que les terrestres. Aquesta assignatura eminentment pràctica proporcionarà: (i) una visió general dels patrons locals i globals de la biodiversitat dels rius, i (ii) una demostració pràctica de tècniques per mostrejar i analitzar la diversitat de comunitats de peixos, macroinvertebrats i algues en els rius.

 

Efectes de la contaminació sobre la biodiversitat (3 ECTS)

Coordinador Xon Borrell (enviar correu)

La contaminació ambiental es tractarà des de diferents camps. Per una banda, es descriuran els principals contaminants químics i el seu comportament, en el medi ambient i dins els organismes, i els efectes sobre els vertebrats. Es realitzaran exercicis sobre casos particulars de toxicitat en espècies sensibles. I per una altra banda, es tractarà la contaminació orgànica per aigua residual urbana i l’ús de bioindicadors, emfatitzant protozous, mitjançant pràctiques de laboratori per a la gestió de la qualitat d'aigües continentals i principals processos de tractament d'aquestes aigües.

 

Els SIG en l’anàlisi i la representació de la biodiversitat (3 ECTS)

Coordinador Jordi Carreras (enviar correu)

Assignatura de caràcter pràctic (es farà íntegrament a l’aula d’ordinadors) que tracta sobre el maneig del component espacial de la vegetació (comunitats vegetals, hàbitats). Els SIG són els programes que permeten tractar digitalment els mapes com si fossin bases de dades. Treballarem amb els principals mòduls d’ArcGis (ArcMap, ArcCatalog i ArcToolBox). Es plantejaran uns 45 exercicis a partir de dades originals pròpies relacionats amb temes mediambientals (principalment de vegetació) i els resoldrem durant les classes. Es pretén que al final l’alumne pugui plantejar i resoldre un problema mediambiental senzill mitjançant SIG.

 

Entomologia aplicada (3 ECTS) - Atenció aquesta assignatura no s'ofereix el curs 2022-23!

Coordinador Marta Goula (enviar correu)

En el marc de l’estudi aplicat de la biodiversitat animal un dels aspectes d’interès es conèixer els artròpodes que interactuen amb els interessos humans, tant des del punt vista taxonòmic com dels danys que produeixen (malalties, plagues, etc..). Una part de l’assignatura se centrarà en casos model d’espècies que són plaga forestal o agrícola. L’altra part de l’assignatura se centrarà en els artròpodes que incideixen en el benestar i en la salut humana, tant els molestos (que posen causar fòbies) com els perillosos (metzinosos, urticants, paràsits o vectors)

 

Etnobiologia: usos i gestió tradicionals de la biodiversitat (3 ECTS)

Coordinador Joan Vallès (enviar correu)

L’etnobiologia estudia les relacions entre societats humanes i biodiversitat (sabers tradicionals de noms, usos i gestió dels éssers vius i els ecosistemes per part dels grups humans). En aquesta matèria lligada, entre altres coses, a la ciència ciutadana, l’etnobotànica, l’etnomicologia, l’etnozoologia i l’etnoecologia hi tenen rellevància. Aproximació multidisciplinària a la biodiversitat, en constitueix el quart pilar, al costat de les bases genètiques, taxonòmiques i ecològiques. Aquesta assignatura teoricopràctica proporciona 1) les bases teòriques de l’etnobiologia i les seves subdisciplines per a fer-ne conèixer els fonaments, el desenvolupament i l’estat de la qüestió al món i a casa nostra i 2) una introducció prou completa als mètodes de treball en etnobiologia per tal que qui la cursi sigui capaç d’iniciar-hi una recerca científica.

 

Genètica de la conservació (3 ECTS)

Coordinador Carles Carreras (enviar correu)

L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiant assoleixi coneixements sobre genètica de la conservació bàsics per la detecció i estudi d’espècies amenaçades, i el disseny de programes adequats de conservació de les espècies. En concret aprendrà a analitzar la variabilitat genètica en poblacions naturals, a identificar rutes de colonització d’espècies invasores i a interpretar els aspectes genètics que condicionen les estratègies de conservació en poblacions salvatges, en captivitat i introduïdes.

 

Genòmica Comparada (3 ECTS)

Coordinador Alex Sánchez (enviar correu)

Les tecnologies de seqüenciació d'alt rendiment han canviat profundament la nostra comprensió de la biologia i evolució dels genomes. Ara és possible obtenir i comparar la seqüència completa del genoma de pràcticament qualsevol membre de l'arbre de la vida, proporcionant un coneixement nou i rellevant no només per a l'estudi de la biodiversitat a la terra sinó també amb profundes implicacions en altres àrees centrals de la biologia com la genètica i biomedicina. Aquesta assignatura combina lliçons teòriques i pràctiques, suportades per potents eines bioinformàtiques, per oferir una visió integradora dels fonaments conceptuals de la genòmica comparada, des de com obtenir les seqüències genòmiques fins a la identificació i estudi de l'origen, evolució i funció dels elements principals que les componen.

 

Genètica de poblacions (3 ECTS) - Atenció aquesta assignatura no s'ofereix el curs 2022-23!

Coordinador Marta Pascual (enviar correu)

La genètica de poblacions és la disciplina de la biologia evolutiva que estudia la composició i canvis genètics de les poblacions i de les espècies al llarg de el temps, així com les forces evolutives responsables. En aquesta assignatura repassem l'efecte de la deriva genètica, la selecció natural, la mutació i la migració sobre les freqüències al·lèliques en les poblacions, i discutim les seves implicacions en el manteniment o pèrdua de la variació genètica, i en la genètica de l'especiació.

 

Introducció a R per a Anàlisis de la Biodiversitat (3 ECTS)

Coordinador Jose Manuel Blanco (enviar correu)

Una part fonamental de la tasca tant de l'investigador com del gestor és donar un sentit a les dades per arribar a respostes sòlides i a propostes de gestió coherents. R, per la seva flexibilitat, pel fet de ser gratuït i per l'amplíssima comunitat d'usuaris-desenvolupadors, ha esdevingut el programari de referència per moltes de les tasques de gestió, anàlisi i representació de dades. L'assignatura pretén ser una introducció pràctica al programa i el seu llenguatge, sense caure en receptaris, per facilitar-ne la comprensió i la seva aplicació en un context ampli de dades de biodiversitat.

 

Mètodes i tècniques en sistemàtica i evolució vegetals (3 ECTS)

Coordinador Maria Bosch (enviar correu)

Per a l’estudi i la classificació/ordenació de la biodiversitat vegetal existent, i en concret de les plantes amb llavor, cal conèixer una sèrie de metodologies, tècniques i/o recursos, que s’engloben dins de la biosistemàtica, que permeten l’obtenció d’informació sobre els organismes des de diferents vessants. Entre aquestes, cal destacar la nomenclatura i la taxonomia, la florística, la biologia reproductiva, la citogenètica o la palinologia, entre d’altres, des les quals s’ofereix l’aprenentatge en aquesta assignatura, així com la seva aplicació a la resolució de casos particulars. L’assignatura, a més de les classes teòriques, inclou pràctiques de laboratori (una de les quals als Centres Científics i Tecnològics de la UB) i d’ordinador, una sortida de camp i una visita al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB.

 

Pràcticum de Biodiversitat marina (3 ECTS)

Coordinador Juan Moles (enviar correu)

La varietat i singularitat dels ecosistemes que constitueixen el litoral mediterrani fan d’aquest un espai de gran valor ecològic, amb una considerable diversitat biològica. Aquesta assignatura pretén dotar d’eines als alumnes per reconèixer les espècies marines més representatives de la Costa Brava; els alumnes treballen de forma intensiva, directament al litoral marí, i amb algunes sessions de laboratori.

 

Pràcticum de Biodiversitat a macroescala (3 ECTS)

Coordinador Jose Manuel Blanco (enviar correu)

Entre les capacitats que s’esperen dels gestors de la biodiversitat cal comptar la capacitat de valorar aquest patrimoni natural. El treball de camp per a estimar i valorar la biodiversitat en relació amb el paisatge vegetal i els poblaments de fauna vertebrada n’és una part fonamental. Durant tres dies i mig de camp es treballarà la capacitat d’identificar les espècies de fauna vertebrada i de flora vascular més comunes o d’interès, treballant diferents tècniques de identificació i de mostreig, així com les interrelacions que condicionen la riquesa d’espècies a les comunitats. Aquesta assignatura comporta una despesa extra d’allotjament i manutenció.

 

Pràcticum de Biodiversitat a microescala (3 ECTS)

Coordinador Antonio Gómez-Bolea (enviar correu)

Aquesta assignatura té com a objectiu principal dotar als estudiosos i als gestors de la biodiversitat de les capacitats i de les eines adequades per valorar el patrimoni natural. Tenint en compte l’especial interès i importància d’organismes com ara les algues, els fongs, els líquens, els briòfits, i la fauna dels invertebrats en general i dels artròpodes en particular, aquest ensenyament es focalitza en aquests grups. La metodologia, tal com suggereix la denominació de l’assignatura, és fonamentalment pràctica i pretén ensenyar a reconèixer, avaluar i valorar la biodiversitat d’aquests organismes en diferents ambients. En el decurs de quatre dies de camp es desenvoluparan diferents tècniques de mostreig, d’identificació i d’anàlisi de la riquesa i composició de les poblacions, així com analitzar les interrelacions que condicionen les comunitats en diferents ecosistemes

 

Relacions tròfiques (3 ECTS)

Coordinador Carola Sanpera (enviar correu)

L’alimentació proporciona l’energia necessària pel manteniment corporal, el creixement i la reproducció i en últim terme, per a la perpetuació de les espècies. Com a tal, constitueix un importantíssim factor de pressió evolutiva. S’entén per relació tròfica el nexe que s’estableix entre la demanda d’energia i nutrients per part dels organismes i l’oferta de recursos del medi. L’estudi de la dieta constitueix un dels puntals per conèixer aquesta relació. En aquest curs es proporcionen les bases conceptuals de les relacions tròfiques i s’aborda el coneixement de la dieta des d’una vessant eminentment pràctica per respondre a qüestions fonamentals sobre què mengen els animals i quin ús fan del seu hàbitat

 

Mòdul d'investigació

 

Treball de fi de màster (18 ECTS)

Coordinador Enric Batllori (enviar correu)

"El treball de fi de màster és un projecte de recerca, autònom i individual de l’estudiant, que implica un exercici integrador de la formació rebuda al llarg de la titulació en l’àmbit de la biodiversitat. Aquest exercici comporta l’aplicació de coneixements, habilitats, actituds i competències adquirits al llarg del màster, i té com a objectiu principal aprendre a aplicar el mètode científic mitjançant l’elaboració d’una hipòtesi de treball. El resultat final és una memòria escrita que s’ha d’exposar i defensar en públic davant d’un tribunal."