El proper dimecres 6 de març a les 12 hores i a l'Aula de Graus de la Facultat de Biologia, tindrà lloc el proper Seminari Obert de Microbiologia amb el títol "El Genomes de plantes: Què ens diuen i perquè els fem servir?" a càrrec de Pere Puigdomènech del Centre de Recerca en Agrigenòmica. CSIC-IRTA-UAB-UB.

Des de fa uns 40 anys sabem aïllar, caracteritzar i modificar, si volem, seqüències de DNA que codifiquen per gens de qualsevulla espècie i això inclou, evidentment les plantes. El primer genoma de plantes seqüenciat va ser el de la planta model Arabidopsis thaliana i encara en aquest moment és un dels genomes de millor qualitat de que es disposa. Després va ser l'arròs, el pollancre i una llarga llista que ben aviat comprendrà les espècies que tenen més interès per la seva posició en la filogènia dels vegetals o pel seu ús en l'agricultura. Queden per completar encara els genomes més complexos com el del blat o de les coníferes. En aquest sentit ja ha quedat clara l'enorme diversitat en la grandària de genomes que pot anar des de menys de 100 fins a més de 100000 Mbases. Per aquesta raó les plantes són un laboratori molt interessant per l'estudi de la variabilitat dels genomes.
En el CRAG vam completar el 2012 la seqüència del genoma del meló, el primer projecte de seqüenciació de novo que s'ha fet a Espanya. L'espècie es va escollir per la seva posició en l'arbre filogenètic dels vegetals en la família de les Cucurbitàcees, per tenir una longitud mitja (uns 450 Mbases), per les dades genètiques de que es disposava i pel seu interès en l'agricultura. El treball es va fer amb les noves eines de la seqüenciació massiva el que ha permès també la reseqüenciació de diverses varietats cultivades i exòtiques. La seqüència és ha acabat produint una base de dades que és molt útil per donar lloc a eines que faciliten la millora de l'espècie.