Convivència, aprenentatge i socialització són les tres paraules amb què Merche Ríos, professora de la Facultat d’Educació i coordinadora i impulsora de les trobades socioesportives, descriu aquest projecte engegat a la Universitat de Barcelona el curs 1992-1993. Aquest any, les trobades, que van tenir lloc el 2, 4 i 8 de maig, tenien una significació especial: celebraven el 25è aniversari, i a més d’incloure les activitats habituals, van servir per tenir una visió retrospectiva i de balanç i per fer una anàlisi de la feina feta, així com per posar sobre la taula quins són els reptes de futur perquè el projecte continuï creixent.

Les trobades socioesportives tenen dos objectius principals: d’una banda, analitzar de manera crítica i constructiva la privació de llibertat i desenvolupar un marc de reflexió sobre la delinqüència i les mesures de privació de llibertat, i de l’altra, ensenyar als alumnes de la Facultat d’Educació a dissenyar i posar en pràctica dinàmiques de socialització a través de l’educació física per tal d’interactuar amb interns de centres penitenciaris.

S’utilitza el joc motor com un mitjà d’interacció i socialització amb la finalitat de facilitar les interrelacions entre els dos col·lectius —interns i estudiants—, ja que, a diferència de l’esport, en el joc motor es deixa de banda la competició i es fomenta el component socialitzador. Ríos explica que «el benefici és mutu: per als estudiants, perquè el programa ajuda a desmuntar la idea preconcebuda que es té dels centres penitenciaris; i per a les persones privades de llibertat, perquè les ajuda a millorar la seva qualitat de vida, i afavoreix la seva rehabilitació i reinserció mitjançant l’apoderament i la relació social amb els estudiants».

Enguany, les jornades les van inaugurar Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social; Roser Boix, degana de la Facultat d’Educació, i Armand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris. Un acte destacat va ser la Taula d’Experiències, que va reunir diferents agents que han fet possibles les jornades socioeducatives al llarg d’aquests anys: professionals i professors implicats, persones privades de llibertat del Centre Penitenciari Quatre Camins i alumnes de la Universitat. Xavier Buscà, responsable de la Unitat de Programes d’Intervenció Generalista de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, va definir les jornades «com una oportunitat per normalitzar el medi penitenciari en introduir-hi activitats socialitzadores». Segons els interns, el programa i les activitats que hi duen a terme els fan «agafar ganes de tornar a integrar-se». D’altra banda, Roger Estapé, monitor d'esports del CP Quatre Camins, insisteix en un dels fonaments de les trobades: «Si la presó és hermètica no té sentit, ha d’haver-hi reinserció». Carme Panchón, directora adjunta de l’ICE —i degana en el moment de la posada en funcionament de les trobades—, va explicar que el «projecte hauria de ser un precedent per a noves iniciatives».

Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, més de 7.000 estudiants han passat pel programa. Les trobades tenen tanta repercussió que altres universitats han iniciat programes semblants i el model liderat per Merche Ríos s’ha exportat a altres països com Mèxic i El Salvador i, en el cas de Nicaragua, mitjançant el programa «Educar y socializar en centros penitenciarios y de salud mental».

Cal afegir que, seguint la mateixa metodologia, aquest any també ha tingut lloc la 21a edició de les trobades amb persones amb problemàtiques de salut mental dirigides per la professora Ríos amb la col·laboració de la Facultat d’Educació i de la Fundació AREP.