Ester Castejón ha estat la guanyadora del 2n premi a la millor tesi doctoral escrita en català presentada a la Facultat d’Educació. Es tracta d’un guardó atorgat per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat i que té per objectiu difondre i reconèixer les tesis doctorals escrites en llengua catalana.

Ester Castejón va presentar la seva tesi «Entendre i compartir l’educació inclusiva. Identificació i anàlisi d’elements comuns entre transformacions generades per l’ús de les TIC i pràctiques inclusives» dirigida pel Dr. Guillermo Bautista. La tesi analitza la relació entre els camps de l’educació inclusiva i les TIC a partir de la hipòtesi que la introducció de les TIC en contextos educatius pot catalitzar processos de transformació que mostren un nivell de coincidència significatiu amb els elements afavoridors de l’educació inclusiva.

Actualment, és investigadora del grup de recerca E-PSICO de la Univeristat Oberta de Catalunya i docent a la mateixa universitat. Parlem amb ella perquè ens expliqui el contingut de la seva tesi i la tasca que desenvolupa com a investigadora.

Per començar, què és una educació inclusiva?

Com abordo a la tesi doctoral, el concepte d’educació inclusiva sembla prou consensuat en la comunitat educativa però al mateix temps s'ha fet palès que ha desafiat la definició precisa, que adopta múltiples perspectives i que assolir un acord per a la seva concreció unificada a nivell internacional a hores d'ara continua sent un repte. Amb tot, crec en general que podem considerar que la majoria de les definicions comparteixen enfocament dintre de la seva diversitat. En base a la identificació d’elements compartits per les definicions i aproximacions analitzades a la meva tesi doctoral, vaig proposar que l’educació inclusiva és un procés transformador mitjançant el qual sistemes educatius, centres i professionals avancen per garantir que infants i joves siguin alumnes de ple dret.

Aquest dret implica rebre educació en el centre de l’entorn que els correspon per proximitat, afinitat o elecció, considerant que rebre educació consisteix en ser escolaritzats i participar de les activitats d’aprenentatge amb tots els companys, amb expectatives d’assolir resultats que permetin l’èxit educatiu. L’educació inclusiva abasta i beneficia tota la comunitat educativa, ja que afavoreix l’aprenentatge de tot l’alumnat i considera tothom com a part del centre, on cada alumne s’ha de sentir benvingut, respectat i valorat independentment de les seves característiques o situacions personals. L’educació inclusiva, per tant, és un aspecte central de l'educació de qualitat, ja que un centre educatiu no es pot considerar de qualitat si no compleix amb la seva responsabilitat de donar resposta a tot el seu alumnat en clau de respecte als drets humans, la democràcia i l’equitat.

La tesi se centra en l’educació inclusiva de l’alumnat amb discapacitat. Què poden aportar les TIC en aquest àmbit?

La pràctica educativa cada vegada està més associada als processos d'innovació i transformació, oberta als canvis metodològics i receptiva a la incorporació d’eines al servei de professorat i alumnat. La utilització de les TIC i el seu vessant potenciador d’accessibilitat i facilitador de tasques és una constant en la vida quotidiana des que es van començar a introduir els ordinadors personals en el mercat de consum, i l’àmbit educatiu no n'està exclòs. Molts dels recursos per superar les barreres a l’aprenentatge i la participació actualment estan vinculats amb la tecnologia. A la meva tesi doctoral, s'analitza l’evolució històrica, conceptual i normativa de l’educació inclusiva i de les TIC com a eines al servei de l’aprenentatge, i s'exploren els elements afavoridors de les pràctiques inclusives, així com les transformacions generades per les TIC a l'aula que avança vers l'educació inclusiva. La meva hipòtesi va ser que la introducció de les TIC en contextos educatius pot catalitzar processos de transformació que mostren un nivell de coincidència significatiu amb els elements afavoridors de l’educació inclusiva, per tant, vaig dedicar els meus esforços a analitzar les connexions entre ambdós àmbits.

Què et va portar a fer la tesi sobre aquesta temàtica?

Crec que qualsevol tesi doctoral parteix d’una espurna motivadora bàsica que ens empeny a dedicar anys de la nostra vida a un compromís de recerca, una espurna que ens acompanya com una remor de fons, amb la voluntat de contribuir a la millora de l’àmbit objecte d’estudi. La meva tesi doctoral constitueix la intersecció entre dos temes recurrents de la meva trajectòria com a professional de l’educació: l’educació inclusiva i les TIC. Durant la recerca vaig donar forma a un tema que ha estat de gestació lenta però intensa al llarg de molts anys d’exercici professional: l’anàlisi dels trets comuns entre les pràctiques inclusives i les transformacions generades a partir de l’ús de les TIC a les aules d’escoles i instituts.

Així que l’eix vertebrador podriem dir que és l’educació inclusiva…

Sí, el propòsit va ser contribuir al suport científic del dret a l’educació inclusiva, considerant que l’aportació d’elements d’anàlisi històrica i recerca educativa podia ajudar a superar algunes de les resistències que es troben tant en el sistema com en els individus. Vaig dedicar dos capítols a analitzar com l’entramat de models i normatives, superposats, juxtaposats, de vegades fins i tot contraposats, determinen un avenç vers l’educació inclusiva que no sempre és de visualització clara, però que en tot cas està emparat per la normativa de més alt nivell i per declaracions internacionals. Una de les meves motivacions principals, per tant, va ser contribuir al suport científic del dret a l’educació inclusiva, sobretot de les persones amb discapacitat, que són les que històricament han estat en situació de risc de ser excloses del sistema educatiu ordinari i adscrites a la xarxa específica. Crec que és necessari entendre, i així ho vaig emfatitzar a la tesi, que l’educació inclusiva com a concepte abasta la totalitat de l’alumnat, però al mateix temps és útil enfocar la nostra mirada sobre el col·lectiu de l’alumnat amb discapacitat, identificat des d’un model social en funció de la tipologia de barreres que es troben i han de superar als centres educatius. Malgrat tots els esforços i les iniciatives de l'Administració educativa, professionals i famílies, crec que no podem obviar que encara es constaten resistències que cal superar des de la pràctica i que per poder desactivar entenc que requereixen del suport de la recerca educativa científicament fonamentada.

I en el camp de les TIC?

Respecte a les TIC, la intenció va ser aportar elements de reflexió per al seu ús amb una perspectiva inclusiva. Com detallo a la meva tesi, soc molt conscient de la pressió social, administrativa i fins i tot mediàtica que empeny els centres educatius al canvi, i de com «transformació» sembla ser la nova paraula clau que substitueix a la innovació com a gran objectiu a assolir per aconseguir un sistema educatiu exitós. En la meva tesi doctoral, vaig voler acompanyar el concepte de transformació i omplir-lo de contingut. De la mateixa manera que la innovació per la innovació, sense criteri pedagògic, no em sembla dotada de sentit, entenc que la transformació superficial o fictícia tampoc genera cap millora. El valor de les TIC a l’aula com a eines al servei de l’aprenentatge és de difícil qüestionament, però el seu valor transformador considero que requereix d’elements de compleció, per dotar-lo de sentit més enllà de les intencions i sobretot per defugir del «canvi pel canvi». Com he volgut presentar a la meva tesi doctoral, amb les TIC correm el risc de camuflar, amb una pàtina de modernitat, pràctiques segregadores o de malbaratar recursos per canviar les formes sense transformar els fons, i és per això que em va semblar tan important compartir i analitzar el seu potencial transformador de pràctiques educatives. Pel que fa a l'ús de les TIC, la intenció va ser per tant que contingut i resultats de la tesi doctoral poguessin ajudar els professionals de l’Administració educativa i sobretot dels centres i serveis educatius a utilitzar-les de manera reflexiva i intencional, conscients del seu potencial i també dels seus riscos, des d'una perspectiva inclusiva i no segregadora, i aprofitant la seva càrrega catalitzadora de canvis per avançar vers l’educació inclusiva. És per això que també formava part del treball d'investigació reflectir les connexions analitzades en un format que fos útil per a la formació inicial i continuada de mestres i professorat.

Segons la teva experiència, com avançarà la incorporació de les TIC a les aules?

En aquest, com en altres temes, crec que és útil fer una mirada reflexiva a la història de l'educació i, en concret, a la incorporació de diferents tecnologies a les aules, i així ho he abordat en el contingut de la meva tesi. La incorporació de les TIC a l’educació ha generat tant prediccions catastròfiques com expectatives elevades i probablement en alguns casos sobredimensionades, però aquesta és una dinàmica habitual en la incorporació d’avenços tecnològics a gairebé qualsevol àmbit, i per tant és raonable considerar que l’educació no n’és cap excepció.

Per tant, quins canvis creus que veurem?

 A la meva tesi recullo algunes de les expectatives i prediccions generades sobre l’educació arran de diverses innovacions tecnològiques (no únicament les TIC), que podem valorar amb la perspectiva dels anys i l’avantatge de l’experiència. Aquesta reflexió crec que és necessària per entendre que les TIC no han estat el primer avenç tecnològic que ha generat ansietat i rebuig en la seva incorporació a l’educació, i probablement tampoc en seran l’últim, ja que la introducció d’innovacions tecnològiques en la complexitat dels processos educatius és un element disruptiu que de manera natural genera expectatives i neguits en el sistema que l'acull.

La intel·ligència artificial tindrà un paper destacat?

Considero que intel·ligència artificial tindrà el seu impacte i probablement un paper molt destacat, que en l'actualitat estem dimensionant des dels diferents actors de l'àmbit educatiu.

Per acabar, seguiràs treballant en aquesta línia d’investigació?

Com és esperable en qualsevol procés d’investigació, la disciplina en el compliment dels objectius i el tancament dels interrogants de les preguntes de recerca generen nous interrogants i obren el camí a noves possibilitats per aprofundir en els temes tractats o millorar l’aproximació realitzada. A la meva tesi doctoral exposo possibles futures línies de recerca, per a mi tan diverses com interessants, però bàsicament em centraré en tres, que són les que estic abordant actualment com a professora responsable d'assignatura a la UOC: el rol de la tecnologia per impulsar l'aplicació del disseny universal per a l'aprenentatge, la reorganització dels espais de treball per afavorir metodologies més inclusives i l'estudi de les TIC com a facilitadores o barreres en un espai d’educació híbrida.