Pla docent i horaris de Metodologia de la Recerca Jurídica (Complement de formació)

Els estudiants que hagin de cursar complements de formació per a la seva admissió al programa de doctorat, disposaran com a màxim d'un curs acadèmic per a la seva culminació, durant el qual tindran la consideració de doctorands, mitjançant una admissió provisional al programa. Superats els complements, l'admissió de l'estudiant en el programa serà definitiva. En aquests casos, no es computarà el temps emprat en la culminació dels complements de formació a l'efecte del còmput del règim de permanència de l'estudiant en el programa de doctorat.

Els estudiants que realitzin aquest tipus de matrícula per cursar els seus complements de formació constaran en les actes oficials de qualificació. Els complements de formació cursats constaran en la documentació d'activitats del doctorand.

La no superació dels complements de formació implicaria la no admissió al programa de doctorat.

Els complements de formació són diferents segons si l’estudiant segueix una línia de recerca en Dret o en Ciències Polítiques.

En el cas de Dret, el complement de formació està coordinat per la professora Dra. Maris Köpcke, de la Secció de Filosofia del Dret. Els continguts relatius a discurs jurídic són impartits per la Dra. Irene Yúfera Gómez, de la Facultat de Filologia, i els corresponents a documentació jurídica pel Dr. Miquel Centelles, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. El bloc de metodologia està a càrrec del Dr. José Antonio Estévez Araujo i la Dra. Köpcke. El seminari Com fer una tesi és impartit pel Dr. José Andrés Rozas, de la Secció de Dret Financer i Tributari.

Metodologia de la recerca jurídica

Complement de Formació (Doctorat)

Hores estimades de dedicació

Activitats presencials i/o no presencials: 56

Teoricopràctica: 56

Treball tutelat/dirigit: 46

Aprenentatge autònom: 48

Competències

1. De titulació

• Descriure els problemes jurídics des d'una perspectiva científica interdisciplinar i de gènere.
• Identificar els marcs conceptuals i les estratègies metodològiques propis de la recerca jurídica
• Utilitzar de manera crítica diverses fonts d' informació en el desenvolupament de treballs acadèmics i de recerca en l'àmbit del dret.
• Desenvolupar una mentalitat analítica i crítica per dissenyar respostes creatives a problemes jurídics complexos.
• Comunicar idees jurídiques complexes de forma efectiva davant d'audiències especialitzades i no especialitzades.
• Desenvolupar treballs de recerca en equips especialitzats i interdisciplinaris o transdisciplinaires.
• Generar coneixement jurídic susceptible de transferència a la societat

2. De matèria

• Aplicar els principis epistemològics i metodològics necessaris per a l'elaboració de preguntes de recerca i la formulació d'hipòtesis d'estudi en una recerca.
• Seleccionar el mètode de recerca més adequat per desenvolupar una investigació jurídica en funció del seu objecte.
• Utilitzar correctament les tècniques de documentació pròpies del Dret.
• Dissenyar projectes de recerca jurídica per produir resultats científics originals.
• Interpretar adequadament fonts jurídiques i doctrinals de diferents tradicions segons les seves peculiaritats metodològiques.
• Comunicar els elements principals de la recerca desenvolupada i els resultats obtinguts de manera eficaç, clara i ben estructurada
• Elaborar un pla de comunicació dels resultats mitjançant estratègies de publicació i disseminació adequades a les tecnologies i pràctiques rellevants en el sector.
• Distingir les dimensions valoratives i decisionals dels processos d'interpretació i argumentació jurídica.

Objectius

• Proporcionar eines metodològiques adequades per dur a terme una recerca jurídica avançada tant en l'àmbit acadèmic com en el professional, tenint present l'enfocament de gènere i la perspectiva antidiscriminatòria
• Dotar del coneixement necessari per dissenyar i desenvolupar projectes de recerca propis i transferir a la societat els resultats assolits.
• Desenvolupar la capacitat de l' estudiantat per valorar la manera com les normes jurídiques impacten sobre persones i grups afectats per discriminació estructural o en situació de vulnerabilitat, avaluar les seves necessitats i incorporar aquesta perspectiva a la investigació jurídica.

Blocs temàtics

1. El discurs jurídic: problemes epistemològics i metodològics

En aquest primer bloc s'aborden els problemes inicials que planteja qualsevol investigació: l'elecció del seu objecte formal i del punt de vista que distingirà qualitativament la investigació; la formulació d'una hipòtesi; l'elecció i l'adequació del mètode apropiat; i els passos a donar per ordenar els resultats parcials de la recerca dins d'un discurs coherent, amb especial atenció al problema de l'argumentació.

Adjectivament a aquest objectiu general, es distingeixen les modalitats o corrents formals i factuals d'aproximació a l'estudi dels fenòmens jurídics i es mostra la complementarietat que presenten, per tal de proporcionar instruments per afinar l'elecció del mètode d'investigació.

Finalment, es proporcionen diversos exemples pràctics d'aproximacions innovadores al fenomen jurídic per evitar l'encasellament en perspectives conegudes i recurrents, el coneixement de les quals és imprescindible però moltes vegades insuficient per enfrontar-se al caràcter evolutiu del dret. Es prestarà una especial atenció a l'aplicació de la perspectiva de gènere en la recerca jurídica.

1.1. Qüestions epistemològiques i metodològiques bàsiques

1.2. Aproximacions formalistes i factualistes

1.3. La perspectiva de gènere en la investigació jurídica

1.4. L'ordenació de la investigació jurídica

2. Tècniques de construcció del discurs jurídic

Sovint, la correcta plasmació formal de la recerca constitueix un problema seriós a l'hora d'exposar els resultats d'aquesta. Sense una comunicació àgil, pensada des del punt de vista del potencial interlocutor, la investigació en general (i la jurídica en particular, ateses les peculiaritats del llenguatge que li és propi) pot resultar accessible només al seu autor. D'aquí la necessitat de tenir presents una sèrie de regles per a la construcció del discurs jurídic.

En aquest sentit, l'objectiu d'aquest bloc, eminentment pràctic, és oferir tècniques d'escriptura experta (estratègies de construcció textual i formulacions lingüístiques eficaces) per optimitzar l'ús professional i acadèmic de la llengua espanyola escrita en la redacció de documents jurídics i acadèmics.

2.1. El dret a entendre: el moviment llenguatge clar i els processos de modernització del llenguatge jurídic

2.2. El discurs jurídic en àmbits professionals i el discurs jurídic acadèmic

2.3. Aspectes lingüístics i discursius fonamentals per a una escriptura jurídica i juridicoesca eficaç

3. Tècniques de documentació jurídica

El tercer bloc del curs té un caràcter instrumental: va destinat a mostrar les grans fonts d'informació jurídica accessibles a l'investigador i a proporcionar-li instruments pràctics per a la seva localització i anàlisi qualitativa, en funció de l'objecte d' investigació que tingui entre mans.

La gestió i l'ús racional de la vasta informació disponible requereix avui dia d'alguns coneixements tècnics i de certes precaucions. Referent a això, aquesta part proporciona un instrumental de caràcter eminentment pràctic.

3.1. Fonts d'informació en dret

3.2. Sistemes i tècniques de recerca d'informació

3.3. Gestió i ús de la informació

3.4. Fonts d'informació sobre documentació jurídica

Metodologia i activitats formatives

Cadascun dels tres blocs temàtics l'imparteix un professorat diferent, d'acord amb la naturalesa (complementària, però pertanyent a disciplines diverses) de cadascun d'ells. En conseqüència, al Campus Virtual de l'assignatura apareixeran tres programes (un per cada bloc) amb una descripció detallada dels seus continguts concrets, les fonts bibliogràfiques que seran treballades, i una temporalització de les activitats.

El desenvolupament dels tres blocs combinarà les metodologies pròpies dels estudis avançats (debat dirigit, seminari, estudi de cas, elaboració de treballs, classes magistrals, treball en grup, treball escrit, recerca d'informació, presentacions orals i assessorament tutorial per cadascun dels professors responsables), segons es desglossa en cada programa.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

De manera general, s'avaluarà l'assoliment dels objectius de l'assignatura al final del procés d'aprenentatge. El treball desenvolupat durant el curs constituirà una base suficient per a la preparació d'un treball final consistent en l'elaboració individual d'un sumari, una introducció i una bibliografia provisionals d'un projecte de tesi doctoral (o, si l'alumne no el tingués encara definit, d'una recerca que incoativament pugui donar lloc a una tesi). Aquest treball, que compondrà el 100% de la qualificació, serà avaluat conjuntament per l' equip docent del curs des dels plànols discursiu, metodològic i documentalístic que componen els tres blocs de la matèria. El valor de cadascuna d'aquestes parts en la qualificació serà proporcional a la seva càrrega lectiva. Aquest treball es penjarà com una tasca al Campus Virtual, en un document word o pdf amb el sumari, la introducció i la bibliografia del treball de recerca que cada alumne es proposi. Aquest treball haurà de ser lliurat entre el període que comprèn la finalització de les classes presencials i el primer dia del període d' avaluació de gener.

Els estudiants que, havent presentat el treball, no superin el 5, podran optar per lliurar el treball revisat dins del període de reavaluació.

Fonts

Llibre

• Atienza, Manuel. Filosofia del Dret i transformació social. Madrid: Trotta, 2017.
• Bourdieu, Pierre. Poder, dret i classes socials. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2000.
• Capella, Juan Ramón. Elements d'anàlisi jurídica. Madrid: Trotta, 1999.
• Ciaramelli, Fabio. Institucions i normes. Madrid: Trotta, 2009.
• Checa Rubio, Ana María; Masip Masip, Pere. Fonaments de cerca i recuperació de la informació. Barcelona: UOC, 2006.
• Estévez Araujo, J. A. (ed.). El dret ja no és el que era. Transformacions jurídiques en la globalització neoliberal. Madrid: Trotta, 2021.
• Estévez Araujo, José Antonio (ed.). El llibre dels deures. Madrid: Trotta, 2013.
• Gascón, Marina (coord.). Argumentació jurídica. València: Tirant lo Blanch, 2014
• Grijelmo, Álex. Proposta d' acord sobre llenguatge inclusiu. Taurus, Madrid, 2019.
• Huemer Michael (ed.). Epistemology. Contemporary Readings. Routledge, 2002.
• Jiménez-Yáñez, Ricardo M. Escriure bé és de justícia. Tècniques d'expressió escrita per a juristes. Pamplona: Aranzadi, ³²⁰²³.
• Montolío, Estrella (dir.) Manual d'escriptura acadèmica i professional. Barcelona: Ariel, 2014, Vols. I y II.
• Montolío, Estrella i Tascón, Mario. El dret a entendre. La comunicació clara, la millor defensa de la ciutadania. Madrid: Els llibres de la Catarata, 2020.
• Nieto, Alejandro. Crítica de la raó jurídica. Madrid: Trotta, 2007.
• Nieto, Alejandro; Gordillo, A. Les limitacions del coneixement jurídic. Madrid: Trotta, 2003.
• Paredes García, Florentino; et al. El llibre de l'espanyol correcte: claus per parlar i escriure bé en espanyol. Barcelona: Espasa, 2012.
• Perelman, Chaïm; Olbrechts Tyteca, Lucie. Tractat de l'argumentació. La nova retòrica. Madrid: Gredos, 2009.
• Pacios Lozano, Ana R. (coord.). Tècniques de recerca i ús de la informació. Madrid: Editorial Universitària Ramón Areces, 2013.
• Perdiguero Gil, Enrique (coord.). Tècniques de documentació per a la investigació. Barcelona: UOC, 2010.
• Reial Acadèmia Espanyola i Consell General del Poder Judicial. Llibre d'estil de la Justícia. Madrid: Espasa, 2017.
• Regueiro, M. Luisa i Sáez, Daniel. (2013). L'espanyol acadèmic. Guia pràctica per a l'elaboració de textos acadèmics. Madrid: Arco Libros.
• Silveira Siqueira, Gustavo. Petit manual de metodologia de la investigació jurídica. La Plata: Institut Paus, 2021.
• Tolchinsky, Liliana; Escofet, Anna; Rubio, Maria José. Tesis, tesines i altres tessitures. De la pregunta d'investigació a la defensa de la tesi. Barcelona: Edicions UB, 2002.
• Turull Rubinat, Max (dir.). Tècniques de treball i de comunicació: instrumentàrium per a les ciències jurídiques i socials. Barcelona: Huygens Editorial, 2017.
• Villaseñor Rodríguez, Isabel; Gómez García, Juan Antonio. Investigació i documentació jurídiques. Madrid: Dykinson, 2013.

Article

• Añón Roig, M. José. «Violència amb gènere. A propòsit del concepte i la concepció de la violència contra les dones». Quaderns Electrònics de Filosofia del Dret, nº 33, 2016.
• Barrère Unzueta, M. A. «Filosofies del Dret antidiscriminatori. Quin Dret i quina discriminació». Anuari de Filosofia del Dret, 2018 (XXXIV), pp. 28-37
• Giménez Merino, Antonio. «De la diferència sexual a la diferència social. Apunts per a una política de gènere en temps de crisi». Mentrestant, nº 121, 2014, pp. 45-52.

Les sessions s’imparteixen de 16:00 a 18:00 els dilluns, dimecres i divendres des del 16 de setembre al 29 de novembre, segons aquest calendari de sessions. Amb caràcter general, les sessions seran a l’Aula D301 de l’Edifici Nou de la Facultat.