Sessió 7
(Dijous 01/02/2024 de 12:30 a 14:30)
Coordinació:
Roger Sansi Roca (Universitat de Barcelona): rogersansi@ub.edu
Marta Pons Raga (Universitat de Barcelona): martapons@ub.edu
Comunicacions:
1. Religiones afrobrasileñas en Madrid – España desde el templo religioso Ilê Ogum Oiá Axé Odara
2. Plantant axé a Catalunya. Migracions de les religions afro-brasileres al Principat
3. La sangre sacrificial en las religiones afrocubanas de Barcelona. Ritual y secularismo en el contexto europeo
4. Des del punt de vista del sant. Un experiment cinemàtic sobre la festivitat afroveneçolana en honor a San Juan a Barcelona
Assumpte i estat de la qüestió
Les religions anomenades afroamericanes van néixer de l’encontre entre les tradicions del esclaus africans amb el món colonial modern, en el violent context del tràfic d’esclaus (Argyriadis i Capone, 2011, Naro, Sansi & Treece 2007). Malgrat la crítica de Mintz i Price (1992), que defenien que aquestes religions i cultures eren un resultat de la societat colonial americana, cal tenir en compte els orígens tradicionals africans, reivindicats pels seus practicants (Capone, 2011; Palmié, 2013; 2018).
En els orígens africans d’aquestes religions s’observa ja una obertura a incloure altres poblacions i cultes. Les religions afroamericanes son “un camp transnacional en recomposició permanent” (Argyriadis i Capone 2011, Capone 2022) que resulta molt difícil d’acotar. Palmié (2013) defineix les religions afroamericanes a partir de la categoria de moving target, un “objectiu mòbil” de recerca, que inevitablement és dinàmic i transnacional. Matory (2005), Sansi (2007) , Nicolau & Sansi (2011) i altres (Balkenhol, Blanes i Sarró, 2020) han proposat que més enllà de la dicotomia entre Àfrica tradicional i món colonial americà, hem d´entendre la composició d´aquestes
religions en el context d´un espai atlàntic (Gilroy 1993) en flux permanent. Podríem parlar, per tant, de religions afroatlàntiques, més que afroamericanes.
Amb la globalització de les últimes dècades, aquestes religions han començat a estar més presents no només a l’Atlàntic sud, les antigues colònies d´Africa i America Llatina, sinó també a l´Atlàntic Nord, a les antigues metròpolis, com Espanya i Catalunya. Aquest retorn a la metròpoli pot generar noves recomposicions inèdites i imprevistes.
Hi ha hagut diverses publicacions sobre les religions afroatlàntiques a Europa (Bahia 2014, Capone & Teissenhoffer 2011, Halloy 2000, Pordeus 2009, Rougeon 2009,
Saraiva 2010, 2021. Silva & Vasconcelos, 2012; Canals, 2014; Pons Raga, 2020) i en menor mesura, algunes tesis a Espanya (Sánchez, 2008; Pérez Amores, 2014; Mena Cañadas, 2018; Pons Raga, 2022) que, sobretot, han permès abordar les religions afrobrasileres, les religions afrocubanes i les religions afroveneçolanes.
L’escassa recerca sobre el món espiritual afroatlàntic en el context català i espanyol s’explica en part per la manca de registres oficials de les associacions i cases de culte d’aquestes religions, que dificulta la construcció d’un marc de recerca clar i nítidament delimitat, i per la invisibilització institucional que ha tingut i que darrerament s’ha començat a intentar pal·liar, especialment, des de l’Oficina d’Afers Religiosos de Catalunya, amb iniciatives com el Cicle d’Espiritualitats Afroatlàntiques (https://tinyurl.com/3ftkvznc). Un últim factor seria la pròpia dispersió, hermetisme i heterogeneïtat dels practicants d’aquestes religions.
A Catalunya hi ha censades 33.0001 persones de nacionalitat veneçolana, 21.318 de nacionalitat brasilera i 9.203 de nacionalitat cubana. Tot i aquestes dades censals, no es coneix el número de practicants de religions afroamericanes en el context català. Tal com afirma Sánchez pel cas cubà (que es pot extrapolar al cas brasiler i veneçolà), el col·lectiu migrant no forma a Catalunya el que Margolis (1994) anomena un enclavament ètnic, és a dir, no es constitueix com a col·lectiu nítidament distingit i ocupant d’algun sector concret de l’economia catalana (Sanchez 2008). La migració cubana, brasilera i veneçolana és un tipus de migració atomitzada. A més, les religions afroatlàntiques no son practicades, ni molt menys, per una majoria d´aquestes poblacions. Històricament, aquests son països catòlics on aquestes religions van ser reprimides o amagades. Això genera una enorme dispersió que dificulta l’estudi de les pràctiques, en aquest cas, religioses, del col·lectiu. A més, un dels aspectes centrals de les religions afroamericanes és la noció de secret, quelcom que les torna enormement hermètiques i de difícil accés (Pons Raga, 2020).
Malgrat aquesta fragmentació i hermetisme, aquestes religions estan obertes a neòfits; no son religions de transmissió estrictament familiar o ètnica, tothom en pot formar part. Així, una de les qüestions que podem comprovar és precisament la creixent adherència a aquestes religions per part de la població local, espanyola catalana o d´altres orígens. Aquesta adherència, al seu torn, està en relació a l’increment de seguidors (o tal vegada seguidores) d’activitats relacionades amb les espiritualitats reflexives (Frigeiro, 2016) de l’anomenat ambient holístic (Cornejo Valle i Blázquez Rodríguez, 2013) o els Nous Imaginaris Culturals (Prat, 2012).
En efecte, Cornejo Valle i Blázquez Rodríguez (2013) constaten un augment de persones – majoritàriament dones, joves i amb alt nivell d’estudis (vegi’s també a Prat, 2012: 339-343) – adscrites a diferents disciplines espirituals i, concretament, al que anomenen l’ambient holístic, a nivell estatal però també mundial. Malgrat aquest augment no hi ha cap organisme o institució oficial a Espanya que reguli, acoti o defineixi aquestes pràctiques (Cornejo Valle i Blázquez Rodríguez, 2013). Tot i així, estudis recents, com els de De La Torre (2018) o Pons Raga (2020) constaten que
s’imbriquen amb les religions afroatlàntiques desenvolupades arreu del planeta i també a Catalunya, generant nous escenaris on es despleguen, sovint a través de certa conflictivitat, les pràctiques religioses de tota una pluralitat de practicants cada vegada més difícil d’obviar des de les ciències socials.
Objectius
- Abordar la pràctica de les religions afroamericanes en el context de Catalunya tenint en compte la llibertat religiosa que es promou des de les institucions polítiques i jurídiques.
- Analitzar la incorporació al món espiritual afroatlàntic per part de la població local, resident a Catalunya i sense coneixement previ d´aquestes tradicions afroatlàntiques, i veure com aquesta incorporació pot suposar una transformació, o «localització» del culte.
- Promoure el diàleg interreligiós no només entre les diferents religions afroamericanes proposades, sinó entre les religions afroamericanes i altres religions i corrents espirituals.
- Contribuir a la legitimació i normalització pública d’una realitat religiosa fins ara invisibilitzada tant en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit polític, i sovint objecte de discriminació racista.
Bibliografia
ARGYRIADIS, K; CAPONE, S. (2011) La religion des orisha. Un champ social transnational en pleinerecomposition. Paris: Hermann Éditions.
BAHIA, J.. (2014). Under the Berlin sky. Candomblé on German shores. Vibrant: Virtual BrazilianAnthropology, 11(Vibrant, Virtual Braz. Anthr., 2014 11(2)), 327–370. 2 BALKENHOL, M.; BLANES, R; SARRÓ, R. (2020). Atlantic Perspectives. Places, Spirits, and Heritage. New York & Oxford: Berghahn Books.
CANALS, R. (2014) “Global Gods and Local Laws: Venezuelan immigrants in Barcelona”, in ISIN,
E.; NYERS, P. (ed) Handbook of Global Citizenship Studies, p. 508-521. London: Routledge.
CAPONE, Stefania; TEISENHOFFER, Viola. 2002. «Devenir médium à Paris: aprentissage et adaptation rituels dans l’implantation d’un terreiro de candomblé en France». PsychopathologieAfricaine, XXXI(1): 127-156.
CAPONE, S. (2022). The Orisha religion in a transnational perspective. Social Compass, 69(2), 135–152.
CLARK, M.A. (2007) Santería: Correcting the Myths and Uncovering the Realities of a Growing Religion. Wesport (Connecticut) i London: Praeger.
CORNEJO VALLE, M.; BLÁZQUEZ RODRÍGUEZ, M. (2013) “La convergencia de salud y espiritualidad en la sociedad postsecular. Las terapias alternativas y la constitución del ambiente holístico”. Revista de antropología experimental, 13 (2): 11-30.
DE LA TORRE, R. (2018) “Vectores de la transnacionalización de la neomexicanidad” a STEIL, C.A.; DE LA TORRE, R.; TONIOL, R. (coord.)(2018) Entre trópicos. Diálogos de estudios NuevaEra entre México y Brasil. Ciudad de México: Ciesas.
FRIGEIRO, A. (2016) “La «¿nueva?» espiritualidad: ontología, epistemología y sociología de un concepto controvertido” Ciencias sociales y Religión, 24: 209-231. Porto Alegre
GILROY, Paul 1993 The Black Atlantic. London, Verso.
HALLOY, Arnaud. 2000. Dieux en exil. «Adaptations» et apprentissage rituel dans un candomblé de caboclo en Belgique Mémoire de Maîtrise, Université Libre de Bruxeles. MARGOLIS, M. L. 1994. Little Brazil: an ethnography of Brazilian in the New York City. Princeton:Princeton University Press.
MATORY LJ (2005) Black Atlantic religion. Tradition, transnationalism and matriarchy in the Afro-Brazilian Candomblé. Princeton, NJ: Princeton University Press..
MENA CAÑADAS, M.J. (2018). Los Orishas en Madrid: Práctica y funcionamiento de la regla deOsha e Ifá. Tesi doctoral: Universidad Complutense de Madrid.
MINTZ, S.; PRICE, R. (1992) The Birth of African-American Culture. Boston (Massachusetts):Beacon Press.
NICOLAU, Ll.; SANSI 2011, R.Sorcery in the Black Atlantic. University of Chicago Press NARO, N.; SANSI-ROCA, R.; TREECE, D.H.2007 Cultures of the Lusophone Black Atlantic. PalgraveMcMillan (New York) ISBN: 0230600476
PALMIÉ, S. (2013) The Cooking of History. Hownot to study Afro-CubanReligion. Chicago iLondon: The University of Chicago Press.
_. (2018) “When is a Thing? Transduction and Immediacy in Afro-Cuban Ritual; Or, ANT in Matanzas, Cuba, Summer of 1948” a Comparative Studies in Society and History, 60 (4): 786- 809.
PÉREZ AMORES, G. (2014) ¿Dioses ajenos? La Regla de Osha en Canarias. De la creatividad y la integración. Tesi doctoral. Universidad de La Laguna.