Sesión 10
(Viernes 02/02/2024 de 16:00 a 18:00)
Coordinación:
Marta Contijoch Torres (OACU, Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà) martacontijoch@gmail.com
Ana Canales (Universitat de Barcelona) acanalviver@gmail.com
Comunicaciones:
1. Morir en Diàspora? La repatriació dels difunts musulmans des de Catalunya
2. Gnawa Rumi: La Diàspora Europea d’un ritual popular marroquí
3. Pràctiques i discursos femenins entorn de l’Islam i la tradició profètica. Les joves musulmanes d’Osona en el camp terapèutic islàmic
4. Circulacions d’allò «mystique» entre Senegal i Catalunya. El recurs a objectes protectors («gris-gris») entre la diàspora senegalesa a Barcelona
5. Diáspora, identidad y práctica religiosa. Reflexiones de partida desde la diáspora senegalesa en Barcelona
6. La conversió de dones a l’islam en l’Espanya contemporània
Assumpte, breu estat de la qüestió i objectius
Les circumstàncies que modelen els discursos –també acadèmics- sobre la presència de l’islam a la Península Ibèrica i, més particularment, a España són múltiples i diverses (López Bargados; Mapril & Sánchez García, 2014). L’evocació del passat andalusí i el mite de la “Reconquesta” promogut, sobre tot, des del franquisme, juntament amb l’experiència colonial al Sàhara i al Marroc i la memòria de dos atemptats gihadistes el 2004 i el 2017 han consolidat el lloc comú d’un islam “perillós” que constitueix una amenaça per la unitat nacional. Mentre aquesta imatge,sovint vinculada a les persones amb origen magrebí, és conjurada en el que freqüentment es planteja com una guerra cultural per la unitat de la nació, d’altres expressions i pràctiques haurien rebut consideracions contràries. És el cas d’expressions sufís d’obediència africana o asiàtica, sovint presentades com representant un islam “pacífic”, “obert” i “discret”, allunyat dels fonamentalismes. En paral·lel, i per molt que la presència de l’islam a Europa occidental tendeixi a associar-se a l’arribada més o menys recent de població immigrada, trobem població euroblanca conversa, que ha trobat en l’islam –sobre tot en les seves vies místiques- una opció espiritual més.És en aquest sentit que l’islam s’incorpora, també, a tota la oferta espiritual disponible en el marcde la nebulosa del que s’ha denominat la New Age o les noves espiritualitats, en el sentit més ampli del terme (Piriano, 2023).
Tot i que la presència de l’islam a Europa occidental ha estat una qüestió àmpliament abordada en d’altres contextos europeus des de perspectives múltiples i amb una llarga trajectòria d’estudis (Kortmann & Rosenow-Williams, 2013; Göle, 2016; entre d’altre: vegi’s l’estat de la qüestió de Fadil, 2019), el context ibèric i espanyol ha estat més aviat perifèric. Trobem, no obstant, algunes excepcions, com el número monogràfic sobre l’islam al sud d’Europa coordinat per López Bargados, Mapril i Sánchez García (2014) o la monografia coordinada per Moreras (2017) sobre les diàspores musulmanes a Catalunya. Reprenent aquests referents, aquest panel aspira a reunir especialistes de l’islam i les diàspores musulmanes a l’estat espanyol que amb l’objectiu d’actualitzar els debats i reflexions sobre la qüestió en el marc que ofereix el Simposi:
- De quina manera els debats i discursos sobre l’islam s’articulen amb debats més amplis sobre migració i super-diversitat (Vertovec, 2007)? I en quina mesura les circumstàncies històrico-socials de l’estat espanyol configuren articulacions particulars entre tots dos àmbits?
- Quin paper tenen les organitzacions basades en la pràctica de l’islam a l’hora de teixir xarxes de solidaritat i ajuda mútua tant en context de diàspora com a nivell transnacional? De quina manera contribueixen a visibilitzar i representar les comunitats nacionals oreligioses que les composen? Com es configura l’esfera pública musulmana a l’estat espanyol i com s’integra a nivell transnacional (Bowen, 2004)?
- En quina mesura la pràctica de l’islam en la diàspora contribueix i es vincula amb debats més amplis sobre l’ortodòxia i la legitimitat de certes pràctiques, que emergeixen tant a nivell transnacional com entre musulmans de múltiples orígens i tradicions de pràctica instal·lats a l’estat espanyol?
- Quin és el paper i la incorporació de les persones converses en aquestes organitzacions?De quina manera l’islam s’integra i s’incorpora a l’oferta del que alguns han anomenat “noves espiritualitats”?
- De quina manera i fins a quin punt circulen objectes, persones i sabers en aquesta pràctica transnacional de l’islam i quina és la posició de l’estat espanyol en aquests fluxos?
- Quin és el paper de les xarxes socials i noves formes de comunicació en aquestes circulacions (Evolvi & Giorda, 2021)? De quina manera contribueixen a adaptar i repensar la materialitat de la pràctica religiosa?
Bibliografia
Bowen, J. R. (2004) Beyond Migration: Islam as a Transnational Public Space. Journal of Ethnicand Migration Studies, 30 (5): 879-894.
Evolvi, G. & Giorda, C. (2021) Introduction: Islam, Space and the Internet. Journal of Religion,Media and Digital Culture, 10 (2021). DOI: https://doi.org/10.1163/21659214-bja10047.
Fadil, N. (2019) The Anthropology of Islam in Europe: A Double Epistemological Impasse. Annual Review of Anthropology, Vol. 48: 117-132. DOI: https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-102218-011353.
Göle, N. [Ed.] (2016) Islam and Public Controvery in Europe. Londres-Nova York: Routledge.
Kortmann, M. & Rosenow-Williams, K. [Eds.] (2013) Islamic Organisations in Europe and the USA. A Multidisciplinary Perspective. Nova York: Palgrave Macmillan.
López Bargados, A.; Mapril, J. & Sánchez García, J. (2014) Presentación. Vivir el Islam en el Sur de Europa: la construcción de la transnacionalidad desde una perspectiva religiosa. Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos, 16 (2014). Disponible en: https://revistas.uam.es/reim/article/view/928.
Moreras, J. [Coord.]; Alonso, M.; Ghali, K.; López Bargados, A. & Solé, A. (2017) Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Cataunya- Departament de Cultura.
Piriano, F. (2023) Le soufisme en Europe. Islam, ésotérisme et New Age. París: IRMC- Karthala.
Vertovec, S. (2007) Super-diversity and its implications. Ethnic and Racial Studies, 30: 1024- 1054. DOI: https://doi.org/10.1080/01419870701599465.