Sessió 6
(Dijous 01/02/2024 de 10:00 a 12:00)
Coordinació:
Arnau Oliveres Künzi (AUDIR, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós) a.oliveres@audir.org
Comunicacions:
1. El modelo legal y tradicional frente a la diversidad como ofensa
2. Supremacisme racial i fonamentalisme religiós. Influència de l’islamisme medieval al modern
3. Comprendre l’islam en clau occidental
4. L’experiència del Grup de Diàleg Interreligiós del barri de Gràcia de Barcelona
Assumpte, estat de la qüestió i objectius
El supremacisme i el fonamentalisme són dos problemes que, avui, ens preocupen, i molt. Aquesta presentació convida als oients a efectuar una mirada propera, profunda i crítica sobre aquestes problemàtiques i evita considerar-les qüestions allunyades: tots vivim entre el supremacisme i el fonamentalisme i tots tendim a ser totes dues coses, de fet. Tots hem mantingut actituds supremacistes i hem realitzat accions fonamentalistes, i tots hem fet veureque els supremacistes i els fonamentalistes eren els altres.
Poc o molt, tots hem sigut o som supremacistes –o, com a mínim, microsupremacistes–, volent- nos sobreposar a l’altre, i també fonamentalistes –o microfonamentalistes–, essent poc o molt intransigents. Del que es tracta, aleshores, és de prendre’n consciència, d’identificar situacions pròpies (o properes) en les que s’han produït discriminacions d’un o altre tipus, i evitar així que puguem tendim a graus més extrems d’aquests dos comportaments, ja que tant en el supremacisme com en el fonamentalisme hiha diferents nivells d’intensitat i gravetat.
Amb aquesta presentació no pretenem donar solució a grans problemes mundials, sinó revisar situacions quotidianes i, sobretot, transformar la manera ens mirem del món. Les grans tradicions religioses o de saviesa que coneixem, cadascuna amb el seu aroma, aporten recursos que faciliten que puguem retrobar una manera harmònica, respectuosa i saludable d’estar en el món. Fins i tot sense l’ajuda d’aquestes tradicions, cada persona és capaç, per si mateixa, de trobar aquest estat d’equilibri, ja que es tracta d’un estat inherent que és connatural a la persona.
La mística o espiritualitat és presentada com una estat mental i comportamental saludable, de cultiu de la qualitat humana de la persona i, alhora, de transformació i compromís social.
Bibliografia
Cap a la pau interior: El camí de la consciència en el dia a dia, Thich Nhat Hanh. Angle, 2009.
Contra el supremacisme i el fonamentalisme. L’espiritualitat, una via interna de transformació social, Arnau Oliveres. Autoedició, 2020.
El lenguaje de la revelación, Abdennur Prado, Libros del Barzaj, 2017.
El mite de l’etern retorn. Arquetips i repetició, Mircea Eliade. Fragmenta, 2014.
La yihad. Expansión y declive del islamisme, Gilles Kepel. Península, 2000.
Laïcitat, religions i prejudicis, Joan Gómez i Segalà. Fragmenta, 2022. Las transformaciones silenciosas, François Jullien. Bellaterra. 2017. L’home a la recerca de sentit, Víctor Frankl, Labutxaca, 2010.
Mística i diàleg interreligiós, Francesc Torradeflot (ed.). Fragmenta, 2007.
Mundos imaginales. Ibn al-‘Arabi y la diversidad de les creencias, William C. Chittick. Yerrahi, 2021.
Pluralisme i interculturalitat, Raimon Panikkar. Fragmenta, 2010.
Quien soy yo. Las enseñanzas de Bhagaván Sri Ramana Maharshi. José J. De Olañeta, 2012.
Sufismo y taoísmo. Laozi y Zhuangzi, Toshihiko Izutsu. Siruela, 1997.