Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació
Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació |
570398 |
2024/2025 |
José Vicente Pestana Montesinos |
Departament de Teoria i Història de l'Educació |
5 |
S |
Reorganització del curs (esdeveniments sobrevinguts)
Activitats presencials i/o no presencials | 45 | ||
- Teoricopràctica | Presencial i no presencial | 36 | |
- Seminari | Presencial i no presencial | 9 | |
Treball tutelat/dirigit | 20 | ||
Aprenentatge autònom | 60 |
- Competències bàsiques
- Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.
- Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.
- Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
- Habilitats d’aprenentatge per continuar estudiant d’una manera que ha de ser en bona mesura autodirigida o autònoma.
Competències generals
- Capacitat per comprendre, en contextos altament especialitzats, els aspectes teòrics i pràctics i la metodologia de treball del seu camp d’estudi.
Competències específiques
- Capacitat per formular diagnòstics, i comparar i avaluar pràctiques de gestió cultural en diferents àmbits i contextos socials analitzant-ne els punts forts i els punts febles, per proposar-hi millores.
- Capacitat per aplicar estratègies comunicatives per analitzar situacions i comunicar-se amb control, professionalitat i eficàcia en el camp de la gestió cultural.
- Capacitat per identificar i analitzar noves tendències de gestió i pràctiques culturals que afavoreixin el desenvolupament de determinats productes culturals, per comprendre i saber actuar professionalment davant de noves realitats.
1 Bases per a l’anàlisi de públics
2 La programació cultural
3 Aspectes principals de l’anàlisi de públics
- Exposició, per part del professorat, dels continguts bàsics del programa.
- Invitació de professionals per a que presentin les seves experiències.
- Lectura de llibres i d’articles tant de les fonts d’informació recomanades com d’altres de complementaris que s’indiquen al llarg del semestre.
- Exercicis a l’aula relatius a continguts de l’assignatura i les seves lectures.
- Descripció i anàlisi en equip d’una programació cultural: memòria escrita, presentació i debat a l’aula.
- Projecte en equip de millora de gestió de públics en un equipament o entitat cultural (anàlisi d’una experiència de gestió de públics i elaboració de propostes de millora): memòria escrita, presentació i debat a l’aula.
L’estudiant que tingui una assistència acreditada superior al 80 % té dret a una avaluació continuada a partir de les evidències següents:
— Desenvolupament de continguts del temari amb base a la bibliografia recomanada i a partir de les activitats de classe. Treball individual. Valor: 2 punts.
— Anàlisi d’una programació cultural. Lliurament d’un document escrit i la seva presentació a l’aula. Treball en equip. Valor: 4 punts.
— Anàlisi d’una experiència de gestió de públics i formulació de propostes de millora. Lliurament d’un document escrit i la seva presentació a l’aula. Treball en equip. Valor: 4 punts.
És recomanable que els equips estiguin conformats amb un mínim de dos i un màxim de quatre persones.
Reavaluació
L’estudiant que ho sol·liciti formalment pot acollir-se a la reavaluació durant els cinc dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal (Campus Virtual).
Aquesta reavaluació consisteix en un examen escrit amb 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Qui segueixi aquesta modalitat renuncia a les puntuacions obtingudes amb les activitats dutes a terme a classe i els treballs en equip. Valor: 10 punts.
L’estudiant que ho prefereixi pot sol·licitar acollir-se a l’avaluació única. Qui hagi optat per aquesta modalitat ha de dur a terme un examen escrit, en el qual es formulen 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts.
Reavaluació
L’estudiant que ho sol·liciti formalment pot acollir-se a la reavaluació durant els cinc dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal (Campus Virtual). Aquesta reavaluació consisteix en un examen escrit amb 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari, que s’han de respondre sense material de consulta. Valor: 10 punts.
Aristóteles. (1973). Poética. Madrid: Aguilar (trabajo original publicado c. 335-323 a. C.).
Bennett, S. (1997). Theatre audiences. A theory of production and reception(2ª ed.). Nueva York, NY: Routledge.
Bonet, L. y Schargorodsky, H. (2016). La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales. Sant Celoni: Quaderns Gescènic / Bissap Consulting.
Colomer, J. (2006). La gestió de les arts escèniques en temps difícils.Barcelona: Bissap Consulting.
Freshwater, H. (2009). Theatre & Audience. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Jung, C. G. (2015). Los arquetipos y lo inconsciente colectivo. En Carl Gustav Jung, Obra Completa: Volumen 9/1. Madrid: Editorial Trotta (trabajos originales publicados en 1934 y 1955).
Machon, J. (2013). Immersive Theatres. Intimacy and Immediacy in Contemporary Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Magelssen, S. (2014). Simming. Participatory Performance and the Making of Meaning. Ann Arbor, MI: The University of Michigan Press.
McConachie, B. (2008). Engaging Audiences: A Cognitive Approach to Spectating in the Theatre. Nueva York, NY: Palgrave Macmillan.
Pradier, J. M. (1998). Fànic, fàl·lic, fàtic. Vers una teoria neurocultural dels espectacles vius. Universitat de Valencia: Acadèmia dels Nocturns.
Sellas, J. y Colomer, J. (2009). Marketing de las artes escénicas. Creación y desarrollo de públicos. Barcelona: Bissap Consulting.
Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, Professionals, and Serious Leisure. Ottawa: McGill-Queen’s University Press.
Ubersfeld, A. (1997). La escuela del espectador. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España (trabajo original publicado en 1996).
Rancière, J. (2021). El espectador emancipado (A. Dilon, trad.) (5ª ed.). Manantial (trabajo original publicado en 2008).
Debord, G. (2012). La sociedad del espectáculo (F. Alegre, trad.) (4ª ed.). la marca editora (trabajo original publicado en 1967).
Bourriaud, N. (2017). Estética relacional (C. Beceyro y S. Delgado, trads.) (4th ed.). Adriana Hidalgo editora (trabajo original publicado en 2002).
Pestana, J. V. y Codina, N. (2015). El público en un teatro como ocio transformado(r): Borrosidades entre platea y escena. En A. Makua Biurrun y I. Rubio Florido (Eds.), El legado de la crisis: respuestas desde el ámbito del ocio(pp. 185–193). Bilbao: Universidad de Deusto.
Cohen, T. (1999). High and Low Art, and High and Low Audiences. The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 57(2), 137-143.
Cuenca-Amigo, M. y Makua, A. (2017). Audience development: a cross-national comparison. Academia Revista Latinoamericana de Administración, 30(2), 56-172. doi: 10.1108/ARLA-06-2015-0155
Newman, M.Z. (2010). Audience development: a cross-national comparison. Media, Culture & Society, 32(4), 581-596.
Taneja, H. y Webster, J. G. (2016). How Do Global Audiences Take Shape? The Role of Institutions and Culture in Patterns of Web Use. Journal of Communication, 66, 161–182 doi: 10.1111/jcom.12200