Violències Patriarcals
Violències Patriarcals |
569032 |
2024/2025 |
BEATRIZ SAN ROMAN SOBRINO |
Facultat de Geografia i Història |
5 |
S |
Activitats presencials i/o no presencials | 50 | ||
- Teoricopràctica | No presencial | 42 | modalitat en línia |
- Tutorització per grups | No presencial | 8 | modalitat en línia |
Treball tutelat/dirigit | 2 | ||
Aprenentatge autònom | 73 |
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS
G7 - Capacitat per resoldre qüestions d’interculturalitat.
G8 - Capacitat per dissenyar un projecte o pla d’acció de manera autònoma i per executar-lo afrontant els problemes que sorgeixen durant el procés.
G9 - Capacitat per identificar i analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o comunitats en diferents contextos i en funció del seu caràcter reactiu (problemes) o proactiu (prevenció o promoció del benestar).
G10 - Capacitat per desenvolupar procediments i tècniques de recerca i intervenció en polítiques públiques.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
E3 - Capacitat per reconèixer les aportacions de diferents disciplines a l’estudi de la configuració sociocultural del gènere i la sexualitat.
E4 - Capacitat per identificar les desigualtats de gènere i per diferenciar entre igualtat legal i igualtat real.
E12 - Capacitat per detectar necessitats en diferents contextos aplicant tècniques de recollida d’informació i anàlisi i integració de resultats.
E13 - Capacitat per aplicar les noves propostes de les representacions de gènere en àmbits com els discursos científics, les pràctiques educatives, les pràctiques eticopolítiques o els mitjans de comunicació, així com els seus fonaments ideològics, i capacitat per saber com es poden afrontar i resoldre de manera creativa qüestions actuals i complexes d’estudi de la cultura i de l’actualitat en el context multicultural contemporani. (Especialitat de Teoria, Crítica i Cultura)
E14 - Capacitat per desenvolupar una aportació original pròpia en el context de la recerca avançada o de l’aplicació professional.
1 Introducció
2 (Re)producció de les violències patriarcals
3 Relacions afectives i violència patriarcal
4 Violència masclista en relacions de parella
La docència en la modalitat on-line es desenvolupa a través del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona. El treball del professorat i l’alumnat a l’aula o campus virtual ocupa 3 hores de treball setmanal (42 total). A més, l’alumnat ha de desenvolupar un treball autònom calculat en 82 hores de treball (lecturas, escrits etc….) per a la realització de les activitats evaluables. A l’inici de curs el professorat de l’assignatura informará al alumnat de la distribució de les 42 hores d’atenció al llarg de la setmana (intervenció als fórums, respostes individualitzades, chats i altres eines de docència on-line)
Es fomentarà la interactivitat entre professorat i alumnat a través del campus virtual. Dita interactivitat s’assegura a través de distintes eines disponibles a la web del campus. El instrument bàsic són els fòrums, eina indispensable de l’ensenyament online. Els fòrums son necessaris per al bon funcionament de la docència online essent un espai de debat i de formulació de preguntes i dubtes. Es responsabilitat del professorat activar els fòrums i és responsabilitat de l’alumnat participar activament en tots i cada un dels fòrums oberts pel professorat.
Guies de lectura presentades pel professorat a través del fòrum de l’assignatura i realitzades pels alumnes.
Tutories individuals i/o col·lectives, si s’escau, per tal d’orientar les guies de lectura i el treball de l’alumne.
Tots els materials necessaris per desenvolupar les diverses activitats estaran indicats o ubicats al campus virtual de l’assignatura.
L’avaluació consistirà en la realització de diferents activitats amb la següent ponderació:
- Treballs sobre lectures i d’anàlisi: 45%
- Treball aprofundit: 40%
- Participació en les converses i debats al fòrum virtual: 15%
Avaluació única
D’acord amb les normes del màster, existeix una data límit –la mateixa per a totes les assignatures- per a la sol·licitud d’avaluació única. L’alumne/a ha de sol·licitar-la en els 20 dies següents a l’inici del quadrimestre. La informació i el formulari el podrà trobar l’alumnat a la web del màster.
L’avaluació única consistirà en el lliurament de dos treballs específics sol·licitats en la data fixada per a l’examen. Cadascun dels treballs tindran una ponderació del 50% en la nota final.
Reavaluació:
La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a totes aquelles estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.
El sistema de reavaluació serà el mateix que per a l’avaluació única.
Álvarez, M., Sánchez, A., Bojó, P., Zelaiaran, K., Aseguinolaza, A., Azanza, M. T., & Caballero, S. (2016). Manual de atención psicológica a víctimas de maltrato machista. Colegio Oficial de la Psicología de Guipuzkoa.
Arisó Sinueés, O. y Mérida Jiménez, R. M. (2010). Los géneros de la violencia: Una reflexión queer sobre la violencia de género. Barcelona: Egales.
Jódar, A. S., & i Llombart, M. P. (2019). Capítulo XV. Evaluación de la violencia de género en la relación de pareja. In Evaluación en Psicología Clínica de adultos (pp. 267-285). Editorial UOC.
Segato, R. L. (2003). Las estructuras elementales de la violencia. Contrato y estatus en la etiología de la violencia. In Las estructuras elementales de la violencia. Ensayos sobre género entre la antropología, el psicoanálisis y los derechos humanos (p. 131-149). Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes / Prometeo 3010.
Segato, R. L. (2016). Cinco debates feministas. Temas para una reflexión divergente sobre la violencia contra las mujeres. In: La guerra contra las mujeres. (pp. 153-175). Madrid: Traficantes de sueños.
Alldred, Pam i Biglia, Barbara (2015). Gender-Related Violence and Young People: An Overview of Italian, Irish, Spanish, UK and EU Legislation. Children & Society, 29(6), 662-675.
Biglia, B., Luxán Serrano, M., & Jiménez Pérez, E. (2022). Evaluación feminista de formaciones en violencias de género: una propuesta situada. Política y sociedad, 59(1).
Cubells Serra, J. y Calsamiglia Madurga, A. (2015). El repertorio del amor romántico y las condiciones de posibilidad para la violencia machista
Bosch-Fillol, Esperanza y Ferrer, Victòria (2012) Nuevo mapa de los mitos sobre la violència de género en el siglo XXI. Psicothema, 24 (4), 548-554.
Ferrer, V. A., & Bosch, E. (2016). Las Masculinidades y los Programas de Intervención para Maltratadores en Casos de Violencia de Género en España. Masculinities and Social Change, 5(1),28-51. doi: 10.17583/MCS.2016.1827
Ferrer, Victòria et al. (2008). Los micromachismos o microviolencias en la relación de pareja. Una aproximación empírica. Anales de Psicologia, 24(2), 341-352.
Galarza Fernández, E.; Cobo Bedía, R.; Esquembre Cerdá, M. (2016): Medios y violencia simbólica contra las mujeres. Revista Latina de Comunicación Social, 71, 818-832.
Giusto-Ampuero, A., Albertín Carbó, P., & i Pujal i Llombart, M. (2022). Posicionamientos críticos y tensiones profesionales en un servicio de atención psicosocial a la violencia de género. Quaderns de Psicologia, 24(3), e1815-e1815.
Pujal i Llombart, M., Calatayud M. y Amigot, P. (2020). Subjetividad, desigualdad social y malestares de género: una relectura del DSM-V. Revista Internacional de Sociología, 78(2): e155. https://doi.org/10.3989/ris.2020.78.2.18.113
Rodó-Zárate, M., & Jorba, M. (2022). Metaphors of intersectionality: Reframing the debate with a new proposal. European Journal of Women’s Studies, 29(1), 23-38.