Biofísica
Biofísica |
365364 |
2024/2025 |
Òscar Iglesias Clotas |
Departament de Física de la Matèria Condensada |
6 |
S |
Activitats presencials i/o no presencials | 55 | ||
- Teoria | Presencial | 31 | |
- Pràctiques de problemes | Presencial | 24 | |
Treball tutelat/dirigit | 27 | ||
Aprenentatge autònom | 68 |
- CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).
- CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.
- CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.
- CE1. Capacitat per raonar sobre el concepte de vida, els seus principis fisicoquímics i els mecanismes implicats en l'origen i l'evolució de la vida.
- CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.
- CE2. Capacitat per descriure i aplicar els conceptes i lleis de la física a l'estudi dels processos biològics i les funcions de l'organisme humà, així com el fonament físic dels mètodes diagnòstics i terapèutics (formació de la imatge, làser, radiacions ionitzants i no ionitzants, isòtops, etc.).
0. Introducció
1. Biomecànica de sòlids i fluids
2. Bioenergètica (transport de matèria i energia)
3. Física ondulatòria
4. Física biomèdica
5. Bioelectricitat i magnetisme
Els continguts del programa de l’assignatura s’aborden mitjançant diversos recursos, dels quals els predominants són les classes presencials magistrals i de pràctiques de problemes. Les classes magistrals es dediquen a la presentació de la majoria dels temes del programa a mode de visió general, que es complementa amb el treball autònom de l’alumne o tutoritzat pel professor. Per a les classes pràctiques de problemes es preveu el treball en grups reduïts (segons el nombre d’alumnes total) desdoblats del grup general i tutoritzats pel professor.
A més, l’alumne ha de dur a terme les lectures necessàries per a la comprensió de la classe magistral, de motivació d’alguns dels temes o aprofundiment de continguts. El professor fa saber els materials o recursos telemàtics que necessita l’alumne.
Tanmateix, el professor pot dedicar alguna classe a l’exposició de seminaris sobre temes afins al programa de l’assignatura que tinguin una rellevància especial per a la biomedicina.
La programació d’hores per a aquestes activitats es preveu de la manera següent:
• Classes de teoria i seminaris (31 hores): 2 sessions setmanals d’1 hora en 15 setmanes.
• Pràctiques de problemes/laboratori (25 hores): 2 sessions setmanals d’1 hora en 13 setmanes.
• Activitats guiades no presencials (24 hores): pràctiques i activitats del Campus Virtual, lectures addicionals.
• Aprenentatge autònom de l’estudiant (70 hores): aproximadament 1,5 hores per cada hora de classe presencial.
Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.
En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i les activitats de l’assignatura. Tot el professorat de l’assignatura està compromès que cada alumne rebi el mateix tracte independentment del seu gènere, orientació sexual, creences o origen.
Una part de l’avaluació continuada és una prova de control que es fa al llarg del curs, que consisteix en una sèrie de qüestions i/o problemes de tipus test d’elecció múltiple. La prova no elimina matèria i el material disponible és un formulari d’un full i una calculadora.
A part d’aquesta prova, els alumnes acollits a aquesta modalitat han de passar també la prova de síntesi, comuna a les dues modalitats, que té lloc en la data establerta en el calendari d’exàmens. La resta de l’avaluació té en compte les activitats no presencials i dirigides descrites anteriorment. En concret, l’assistència i la participació en les classes de problemes.
En la qualificació de l’assignatura i la nota final compta un 20 % la participació, l’assistència i les entregues del treball associat a les classes pràctiques de problemes; i un 20 %, el resultat de la prova de control.
En el dia en què es convoca la prova de síntesi, es fan dues proves: una de tipus test i una altra de problemes; cadascuna compta un 30 % de la qualificació final. Per poder fer mitjana amb la resta, la nota ha de superar el 4 sobre 10.
En cas de suspendre o no presentar-se, els alumnes poden optar a una prova de reavaluació en la data establerta al calendari docent que constitueix el 100 % de la qualificació final.
Criteris d’avaluació
Se centren en l’avaluació de les competències associades al conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica. S’avalua la resolució correcta de problemes d’aplicació biològica i d’utilització de la instrumentació emprada en la investigació, i se centra en els punts bàsics següents:
- Identificació de les variables implicades en el plantejament i resolució d’un problema així com la resolució d’exercicis numèrics.
- Aplicació correcta de les lleis (equacions) físiques que regeixen els mecanismes físics i biomèdics que intervenen en el sistema en estudi.
- Utilització de les unitats adequades.
- Sentit crític vers els resultats obtinguts en la resolució.
- Capacitat de descriure i interpretar la relació entre dades mitjançant gràfics.
El material disponible a la prova és només una calculadora i un formulari de confecció personal d’un full escrit per les dues cares que reculli les fórmules i lleis bàsiques de cada tema, factors de conversió i valors de constants físiques, sense comentaris ni explicacions addicionals.
La modalitat d’avaluació única consisteix en una prova de síntesi que es duu a terme en la mateixa data que la prova de síntesi d’avaluació continuada i té continguts idèntics, el dia en què es convoca la prova de síntesi i amb els mateixos criteris d’avaluació.
Prova de reavaluació
Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica, en la data establerta al calendari docent, que constitueix el 100 % de la qualificació final i és idèntica a la corresponent als alumnes que han seguit l’avaluació continuada.
J. W. Kane, M. N. Sternheim. Física (2ª Ed.). Ed. Reverté , 2000.
Bibliografia bàsica.
Nelson, P. C. Física biológica: energía, información, vida. Ed. Reverté, 2005.
Avançat.
P. A. Tipler, G. Mosca; Llebot, J.E; Jou, D. Física per a la Ciència i la Tecnologia Vol. I (2ª Ed.). Barcelona: Ed. Reverté, 2020.
Bibliografia complementària. Manual bàsic de física.
D. Jou, J. E. Llebot i C. Pérez García. Física para ciencias de la vida (2ª Ed.). Ed. Mc Graw-Hill, 2009.
Bibliografia bàsica, amb problemes resolts.
A. H. Cromer, Física para las ciencias de la vida (2ª Ed.). Ed. Reverté, 1981.
Bibliografia bàsica. Opcional.
R. Villar, C. López, F. Cussó. Fundamentos físicos de los procesos biológicos. Alicante: Ed. Club Universitario, 2012.
Rob Phillips, J. Kondev, N Orme. Physical Biology of the Cell. 2nd ed. Garland Science, 2013
Avançat.