Conflictes Internacionals
Dades generals
Hores estimades de dedicació
Recomanacions
Competències / Resultats d’aprenentatge
Objectius d'aprenentatge
Blocs temàtics
Metodologia i activitats formatives
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Fonts d'informació bàsica
Dades generals
| Nom de l'assignatura | Conflictes Internacionals |
| Codi de l'assignatura | 364617 |
| Curs acadèmic | 2024/2025 |
| Coordinació | Josep Colome Ferrer |
| Departament | Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial |
| Crèdits | 3 |
| Programa únic | S |
Hores estimades de dedicació
| Activitats | Tipus de formació | Hores | Observacions |
|---|---|---|---|
| Activitats presencials i/o no presencials | 30 | ||
| - Teoricopràctica | Presencial | 30 | |
| Treball tutelat/dirigit | 20 | ||
| Aprenentatge autònom | 25 |
Recomanacions
Competències / Resultats d’aprenentatge que es desenvolupen
- Capacitat d'entendre el context històric, social, econòmic i jurídic en el qual es produeix l'acció política.
Blocs temàtics
1 Multicausalitat en l’anàlisi dels conflictes armats i tensions
2 La història com a eina en l’anàlisi dels conflictes armats i tensions
3 Característiques generals dels nous conflictes armats i tensions després de la Guerra Freda
4 Conflictes armats i gènere al segle XX
5 La maledicció dels recursos naturals
Metodologia i activitats formatives
El treball de l’assignatura combina diverses metodologies docents i cal tenir en compte els aspectes següents:
— La docència és de caràcter presencial.
— L’assistència a les classes és preceptiva per a l’estudiant.
— El material didàctic per poder seguir les classes magistrals (esquemes, imatges fotogràfiques, vídeos, etc.) es pot consultar a través del Campus Virtual abans d’iniciar un tema.
— Quant al funcionament de les sessions, cada sessió s’organitza a partir d’uns plantejaments inicials que proposa el professor, en què es destaquen les principals variables històriques que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar el cas concret que es treballi a l’aula.
Per facilitar la preparació dels temes es proposa als estudiants:
— Treballar amb tutories, individualment o en grups.
— Fer tallers de discussió sobre temes treballats prèviament amb diferents materials de suport a la docència.
— Fer un seguit de lectures, a partir de les quals es poden plantejar debats i fer comentaris de text a classe.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Avaluació continuada
El règim d’avaluació continuada inclou els aspectes següents:
a) L’elaboració d’un treball sobre els orígens d’un conflicte determinat, a partir d’un llistat proposat pel professor. L’alumne ha d’escollir un conflicte determinat, cercar-ne la bibliografia i comentar-la amb el professor. Els resultats del treball s’han de presentar en les dates assenyalades pel professor. Una vegada presentat el treball, se’n fa una exposició pública a l’aula.
El resultat del treball i de l’exposició equival al 60 % de la nota final.
b) Una prova de tipus teòric, que és presencial i que val el 40 % restant. Aquesta prova es fa al final i té un caràcter transversal.
L’alumnat que, una vegada sumada la qualificació del treball i la de l’examen final, obtingui una nota igual o superior a 5 punts aprova l’assignatura. En canvi, no l’aprova si té menys d’1,5 punts sobre 4 en la prova teòrica. En aquesta situació, la nota numèrica final que el professor publica en les qualificacions de l’assignatura és de 4 punts.
En l’avaluació continuada, l’alumnat ha d’assistir regularment a les sessions presencials de l’assignatura.
El professor pot incloure en l’avaluació de l’assignatura activitats addicionals a part de les esmentades anteriorment.
Addicionalment a les proves avaluables, el professor pot tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Aquest fet escau especialment quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior (Protocol academicodocent dels graus de la Facultat de Dret, article 8).
Reavaluació
Els estudiants que tenen una qualificació final de suspens poden fer una nova prova de síntesi, que és presencial. La qualificació obtinguda en la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix en l’expedient de l’estudiant.
L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).
Els estudiants que no puguin complir els requisits de l’avaluació continuada tenen dret a una avaluació única (AU).
L’AU consisteix en un examen final, que és presencial i que consta de cinc preguntes sobre la matèria impartida durant el curs. Les preguntes s’han de respondre en l’espai que indiqui l’enunciat de la prova. Aquest examen té lloc el dia que assenyali el calendari d’exàmens de l’ensenyament.
La convocatòria extraordinària es regeix per les mateixes característiques que l’avaluació única, i es fa el dia fixat pel Consell d’Estudis.
Reavaluació
Els estudiants que tenen una qualificació final de suspens poden fer una nova prova de síntesi, que és presencial. La qualificació obtinguda en la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix en l’expedient de l’estudiant.
Convocatòria de final de carrera
L’examen de la convocatòria de final de carrera consisteix en una prova de síntesi de cinc preguntes, que és presencial.
L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).