Teaching plan for the course unit

• Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

• Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

• Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua.

• Resolució de problemes.

• Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

• Conèixer i saber utilitzar el material i les tècniques bàsiques de laboratori.

• Conèixer l'estructura i la funció cel·lular, el cicle cel·lular, les biomolècules, la comunicació cel·lular, la diferenciació i proliferació cel·lulars, el metabolisme i l'excitabilitat de les membranes.

Idioma de l’assignatura

En conseqüència amb els Estatuts de la Universitat de Barcelona, la llengua vehicular de l’assignatura és el català. En certs casos, i com a elecció de la professora, algunes classes es poden impartir en castellà o en anglès, fins a un màxim del 20 % del total. La majoria de les fonts bibliogràfiques i altres recursos d’informació estan en anglès o en castellà.

a) Classes teòriques (34 sessions d’una hora)

1.        Introducció. El nivell molecular en biologia i en medicina
2-3.     Aigua, bioelements i biomolècules. Ions inorgànics i sistemes amortidors
4-6.     Monoglícids, oligoglícids i poliglícids
7-9.     Àcids grassos i triacilglicèrids. Fosfoglicèrids i esfingolípids. Esteroides, isoprenoides i icosanoides
10-13. Aminoàcids, enllaç peptídic, pèptids i proteïnes. Estructura de les proteïnes
14-16. Enzims, biocatàlisi i cinètica de les reaccions enzimàtiques
17.      Regulació de l’activitat enzimàtica
18-21. Principis del metabolisme energètic
22-23. Glicòlisi i via de les pentoses-fosfat
24-25. Oxidació dels àcids grassos.
26-27. Cicle oxidatiu tricarboxílic
28-30. Cadena respiratòria mitocondrial i fosforilació oxidativa. Radicals lliures
31.      Integració metabolisme
32-34. Components i metabolisme de les biomembranes. Transport a través de membranes

b) Seminaris

1. Quatre seminaris d’una hora en grups de 40-50 alumnes. Hi ha dos tipus diferents de seminaris:
— Anàlisi i discussió d’articles i documents que presentin tècniques i resultats de laboratori de bioquímica per resoldre problemes biomèdics.
— Anàlisi, resolució i discussió de les bases bioquímiques dels processos biològics i resolució de problemes biomèdics senzills.

2. Un seminari de dues hores en grups de 40-50 alumnes sobre eines diagnòstiques en bioquímica clínica.

c) Tallers experimentals

1. Un taller de 3 hores (dues sessions d’una hora i mitja cadascuna) en grups de 20-25 alumnes, la qual es completa amb una activitat semipresencial. Treballant en grups petits (3-4 persones) les estudiants generen un document científic original. Metodològicament la pràctica consisteix en la introducció al coneixement i consulta de les principals bases de dades d’informació bioquímica i molecular consultades per professionals de la biomedicina (1 sessió de 90 minuts)  i a partir d’aquest coneixement la creació o millora d’un terme bioquímic a la Viquipèdia. En aquest procés està programada una segona sessió presencial de 90 minuts pel seguiment i resolució de dubtes i problemes que puguin aparèixer durant l’execució de l’activitat.

2. Un taller pràctic de 3 hores on es discuteixen les bases bioquímiques de la patologia a partir de l’estudi de casos clínics senzills. Metodològicament en aquesta pràctica es presenten diversos casos clínics als alumnes (1 hora)  i aquests, treballant en grups petits, discuteixen els mecanismes moleculars implicats i presenten les seves conclusions i proposen eines diagnòstiques i possibles explicacions bioquímiques i/o moleculars (segona sessió pressencial de 2 hores).

d) Pràctiques de laboratori

1. Pràctica de laboratori de 4 hores amb 20-25 alumnes que han de resoldre un problema biomèdic senzill. Metodològicament la pràctica consisteix en la determinació de l’activitat d’un enzim en diferents condicions de pH, temperatura i concentració de substrat.

Totes aquestes activitats es reforcen amb recursos a l’abast de l’alumna i activitats no presencials proposades al Campus Virtual de l’assignatura.

L’avaluació continuada recopila dades a partir de les activitats següents:

— Un qüestionari d’avaluació de l’adquisició i ús dels coneixements específics.
— Els seminaris d’anàlisi i discussió de tècniques i problemes biomèdics senzills.
— Els fòrums de discussió complementaris als seminaris.
— La resolució del cas analitzat a la pràctica de laboratori.
— El resultat de la pràctica de creació o millora d’un terme bioquímic a la Viquipèdia.
— La presentació de les dades de la proteïna analitzada al treball autònom.
— Una prova de síntesi dissenyada per reflectir la integració i ús de coneixements i habilitats per part de l’alumna.

Criteris d’avaluació

— Coneixements adquirits i utilitzats (referits continguts, procediments, valors i actituds). Es valoren prioritàriament els coneixements de:

• Les bases estructurals de les funcions biològiques dels diferents tipus de components inorgànics de la matèria viva i dels diferents tipus de biomolècules orgàniques simples i dels seus derivats d’importància biològica.
• Les característiques estructurals de les proteïnes, les propietats funcionals dels enzims i el seu paper en el control dels fluxos metabòlics.
• Els principis generals de funcionament del metabolisme energètic cel·lular i les vies oxidatives dels monoglícids i dels àcids grassos. El cicle oxidatiu tricarboxílic i cadena respiratòria mitocondrial, així com el seu acoblament amb la síntesi d’ATP.
• Els components de les biomembranes, la seva estructura que indica la localització dels diferents components. Els processos de difusió i transport a través de membranes i les característiques moleculars de les proteïnes transportadores.
• Les principals tècniques d’anàlisi qualitativa i quantitativa de les biomolècules. Utilitat d’aquestes tècniques en la recerca de les bases bioquímiques de la patologia i últimes tendències en investigació molecular.

— Progressió en l’adquisició de coneixements (referits a continguts, procediments valors i actituds)
— Capacitat de representar gràfiques, esquemes complexos i fórmules bioquímiques
— Capacitat de relacionar i integrar coneixements i de fer mapes conceptuals
— Capacitat d’obtenir, seleccionar i utilitzar informació en català, castellà i anglès
— Capacitat d’elaborar hipòtesis a partir d’observacions experimentals i de la informació obtinguda
— Capacitat d’analitzar i resoldre problemes biomèdics
— Capacitat de fer deduccions apropiades, extreure conclusions vàlides dels principis teòrics, de les fonts d’informació i de les dades experimentals
— Capacitat de resumir la informació
— Capacitat d’expressar-se correctament de forma oral i escrita, fent servir un llenguatge científic adequat
— Capacitat de treballar en grup

Sistema de puntuació i ponderació relativa

La qualificació final es determina amb la qualificació obtinguda a les activitats d’avaluació de les pràctiques, el treball autònom i la prova de síntesi, amb la ponderació següent:

— Resolució del cas de la pràctica de laboratori: 15 %
— Resolució de la pràctica d’ordinador, terme de la Viquipèdia: 10 %
— Presentació de la fitxa proteica: 15 %
— Qüestionari de coneixements 10 %
— Prova de síntesi: 50 %

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una qualificació de 5/10 en la nota ponderada i obtenir una qualificació com a mínim de 3,5/10 a totes les activitats d’avaluació. A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.

Reavaluació

Les alumnes que no aprovin l’assignatura podran acollir-se a una reavaluació, que s’ajusta en procediment i criteris a allò que determina el reglament d’avaluació de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Per a l’avaluació única l’estudiant ha de seguir la reglamentació que estableix la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Per a les qualificacions, ha d’acreditar al final del període docent l’assoliment de les competències establertes en aquest pla docent. Per això s’apliquen els mateixos criteris i sistema de puntuació i ponderació relatives que els establerts per a l’avaluació continuada. És a dir:

— Resolució del cas de la pràctica de laboratori: 15 %
— Resolució de la pràctica d’ordinador, terme de la Viquipèdia: 10 %
— Presentació de la fitxa de proteïna: 15 %
— Qüestionari de coneixements: 10 %
— Prova de síntesi: 50 %

A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.