Teories Contemporànies de l'Art i la Literatura
| Teories Contemporànies de l'Art i la Literatura |
| 360972 |
| 2024/2025 |
| Antonio Castilla Cerezo |
| Departament de Filosofia |
| 6 |
| S |
Consideracions prèvies
Qualsevol modificació es comunicarà puntualment a l’alumnat.
Pel que fa a l’avaluació, en cas que fos necessari per una situació d’emergència, s’adaptaria de la manera següent:
Avaluació continuada
a) Proves virtuals: 60 %.
b) Treball escrit, la seva presentació oral via virtual i participació: 40 %.
Avaluació única
Examen final virtual.
| Activitats presencials i/o no presencials | 50 | ||
| - Teoria | Presencial | 45 | |
| - Teoricopràctica | Presencial | 5 | |
| Treball tutelat/dirigit | 40 | ||
| Aprenentatge autònom | 60 |
És aconsellable haver cursat i aprovat prèviament les assignatures d’Història de la Filosofia Moderna (I i II) i Història de la Filosofia Contemporània (I i II) i, en el cas de tractar-se d’estudiants de Belles Arts i Filologia, haver cursat Història de l’Art Modern i Història de l’Art Contemporani, o Teoria de la Literatura / Literatura Comparada.
- Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).
- Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).
- Comprensió clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la filosofia moral, la filosofia política, la filosofia social i l'estètica (disciplines enteses en un sentit ampli).
- Capacitat de presentar temes i qüestions filosòfiques amb claredat, oralment i per escrit.
1 Els «mestres de la sospita» i la teoria de l’art
2 L’escola de Frankfurt
3 Fenomenologia i hermenèutica
4 Teories contemporànies sobre la literatura
La metodologia d’ensenyament o aprenentatge combina les classes magistrals amb la dinàmica de seminaris sobre les lectures dels textos proposats.
La superació de les proves que el professor estableix al començament de curs es valora per a la nota final seguint la pauta següent:
a) Exàmens: 60 % - 80 %.
b) Treball escrit, la seva presentació oral i/o participació (en seminaris, classes, pràctiques): 20 % - 40 %.
Qualsevol altra opció que es contempli per a l’avaluació d’aquesta assignatura haurà de ser comunicada per part del/de la professor/a a l’alumnat del grup corresponent des de l’inici de les classes del semestre on l’assignatura s’imparteix.
Examen final.
En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única. La data límit per presentar la sol·licitud serà l’establerta per cada un dels professors de l’assignatura al començament del curs.
Reavaluació
Ídem.
Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 en l’avaluació ordinària.
Th. W. ADORNO, Teoría estética, Madrid, Akal, 2004.
K. BARCK et al., Ästetische Grudbegriffe: historisches Wörterbuch in sieben Bänden, Stuttgart, Metler, 7 volums, 2010.
W. BENJAMIN, "La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica", a Obras, I, 2, Madrid, Abada, 2008, pp. 9-47.
V. BOZAL (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas, 2 vols., Madrid, Visor, 1996; ed. aumentada, 2000.
S. GIVONE, Historia de la estética, Madrid, Tecnos, 2009.
P. GUYER, A History of Modern Aesthetics, Cambrige, Cambridge University Press, 2015.
M. HEIDEGGER, El origen de la obra de arte, Madrid, La Oficina de Artes y Ediciones, 2019.
L. LA RUBIA DE PRADO, N. G-C. PUY, F. LARUBIA-PRADO, Teorías contemporáneas del arte y la literatura, Madrid, Tecnos, 2021.
G. MORPURGO-TAGLIABUE, La estética contemporánea, Buenos Aires, Losada, 1971.
E. OCAMPO, M. PERAN, Teorías del arte, Barcelona, Icaria, 2002.
J. M. VALVERDE, Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel, 2006.