Teràpia Gènica i Molecular

Teràpia Gènica i Molecular
360349
2024/2025
Anna Manzano Cuesta
Departament de Ciències Fisiològiques
3
S

Professorat

Anna Manzano Cuesta, Ramon Bartrons i Bach, Anna Falcó Peguerolas, Núria Lloberas Blanch, Andrés Méndez Lucas, Anna Vidal Alabró

 

IDIOMA

Català i castellà

75
Activitats presencials i/o no presencials44
- Teoria Presencial 8 16
- Tutorització per grups Presencial 8 Grups de treball de 4 a 6 estudiants per a l’aprenentatge basat en problemes. Cada grup requereix un tutor.
- Exercicis pràctics Presencial 18
- Pràctiques de laboratori Presencial 0 14
- Pràctiques orals comunicatives Presencial 4 6
- Seminari Presencial 4 4
- Taller experimental Presencial 2
Treball tutelat/dirigit6
Aprenentatge autònom25

Tenir un nivell d’anglès suficient per llegir i entendre publicacions científiques i llibres de text en aquesta llengua.

  • Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).
  • Aprenentatge autònom.
  • Habilitats bàsiques de maneig de recursos informàtics relatius a l'àmbit d'estudi.
  • Resolució de problemes.

Treball en equip: treballar de manera coordinada amb la resta de membres de l¿equip per aconseguir un objectiu comú, participant de forma activa.
Capacitat de planificar, organitzar i realitzar un treball de recerca aplicada de teràpia gènica i cel·lular en l¿àmbit odontològic.

coneixements

— Entendre el concepte de teràpia gènica i identificar les principals estratègies utilitzades per a aquest propòsit.
  • Descriure i entendre el procés pel qual funcionen les diferents estratègies de teràpia gènica i quines són les molècules terapèutiques més utilitzades.
  • Conèixer i descriure els diferents sistemes de transferència gènica mitjançant vectors virals i no virals.
  • Conèixer què són els CRISPRs i com es pot editar el genoma
— Conèixer des d’un punt de vista teòric i pràctic les aplicacions que es fan de les tècniques de teràpia gènica i de la seva potencialitat en les diferents malalties monogèniques i multigèniques.
—Conèixer des d’un punt de vista teòric i pràctic les aplicacions que es fan de les tècniques de teràpia gènica i de teràpia cel·lular de la seva potencialitat en el camp de l’odontologia.
—Conèixer les característiques i els principals tipus de cèl·lules mare en general i específicament a l’àmbit dental. Com s’obtenen i quines en són les aplicacions terapèutiques.

habilitats, destreses

— Fer una anàlisi crítica dels avantatges i limitacions de les diferents estratègies utilitzades per a transferència gènica.
— Cercar informació a les diferents fonts (bibliogràfiques, base de dades, protocols d’assaig clínic, laboratoris d’investigació, llibres de text i abstracts de congressos, etc.) sobre disseny i desenvolupament de teràpies alternatives a les teràpies farmacològiques tradicionals i protocols d’aplicació a diferents models experimentals in vitro i in vivo.
— Dissenyar una estratègia de teràpia per a una malaltia determinada i preveure críticament la seva efectivitat i les seves limitacions.
Desenvolupar habilitats en els estudiants per abordar problemàtiques mediambientals i proposar solucions sostenibles mitjançant tasques pràctiques i activitats relacionades amb els continguts de la matèria.

actituds, valors i normes

— Ser capaç d’analitzar i criticar la transcendència que es pot derivar de l’aplicació d’aquestes noves teràpies en el futur de la medicina i també les connotacions ètiques que se’n poden derivar.
  • Conèixer, identificar i preveure les diferents situacions que puguin portar a actituds de violència de gènere entre alumnat, pacients, professorat i personal auxiliar.
Identificar i abordar biaixos de gènere en els continguts i presentació de la matèria, fomentant una comprensió equitativa dels conceptes.

coneixements

— Entendre el concepte de teràpia gènica i identificar les principals estratègies utilitzades per a aquest propòsit.
  • Descriure i entendre el procés pel qual funcionen les diferents estratègies de teràpia gènica i quines són les molècules terapèutiques més utilitzades.
  • Conèixer i descriure els diferents sistemes de transferència gènica mitjançant vectors virals i no virals.
  • Conèixer què són els CRISPRs i com es pot editar el genoma
— Conèixer des d’un punt de vista teòric i pràctic les aplicacions que es fan de les tècniques de teràpia gènica i de la seva potencialitat en les diferents malalties monogèniques i multigèniques.
—Conèixer des d’un punt de vista teòric i pràctic les aplicacions que es fan de les tècniques de teràpia gènica i de teràpia cel·lular de la seva potencialitat en el camp de l’odontologia.
—Conèixer les característiques i els principals tipus de cèl·lules mare en general i específicament a l’àmbit dental. Com s’obtenen i quines en són les aplicacions terapèutiques.

habilitats, destreses

— Fer una anàlisi crítica dels avantatges i limitacions de les diferents estratègies utilitzades per a transferència gènica.
— Cercar informació a les diferents fonts (bibliogràfiques, base de dades, protocols d’assaig clínic, laboratoris d’investigació, llibres de text i abstracts de congressos, etc.) sobre disseny i desenvolupament de teràpies alternatives a les teràpies farmacològiques tradicionals i protocols d’aplicació a diferents models experimentals in vitro i in vivo.
— Dissenyar una estratègia de teràpia per a una malaltia determinada i preveure críticament la seva efectivitat i les seves limitacions.
Desenvolupar habilitats en els estudiants per abordar problemàtiques mediambientals i proposar solucions sostenibles mitjançant tasques pràctiques i activitats relacionades amb els continguts de la matèria.

actituds, valors i normes

— Ser capaç d’analitzar i criticar la transcendència que es pot derivar de l’aplicació d’aquestes noves teràpies en el futur de la medicina i també les connotacions ètiques que se’n poden derivar.
  • Conèixer, identificar i preveure les diferents situacions que puguin portar a actituds de violència de gènere entre alumnat, pacients, professorat i personal auxiliar.
Identificar i abordar biaixos de gènere en els continguts i presentació de la matèria, fomentant una comprensió equitativa dels conceptes.

  • 1 Abans de la teràpia

  • 2 Bases moleculars de la teràpia gènica

  • 3 Teràpia cel·lular: utilització de cèl·lules mare

  • 4 Exemples de teràpia gènica aplicada

  • 5 Implicacions ètiques de la teràpia gènica

Per tal d’adaptar-nos a la diversitat i donar cabuda a diferents formes d’aprendre i expressar-nos es tindrà en compte la participació activa a classe, mitjançant els fòrums o aportacions directes al professorat per compartir amb la resta de l’alumnat.

Per al contingut teòric, el professor lliura als alumnes informació sobre les bases de dades i els articles més rellevants per seguir el programa. (En aquest cas es farà especial atenció a l’autoria dels articles i a les aportacions que les científiques estan fent en el camp de la teràpia gènica). Això requereix la introducció d’alguna sessió pràctica d’ordinador i recerca en bases de dades. Per a la part del programa més aplicada, es plantegen malalties hipotètiques en què es podrien aplicar tècniques de teràpia gènica. Els estudiants han de buscar informació en les diverses fonts, i estar especialment atents a les diferències en la manifestació d’aquestes patologies entre sexes. Es contactarà amb grups de recerca que estiguin treballant en les malalties i que dissenyin estratègies de teràpia gènica alternativa a les teràpies tradicionals. Hi ha també sessions de debat en què es proporciona a l’alumnat la informació necessària amb antelació i anima a participar de forma activa per desenvolupar el sentit crític. Es tindran en compte diferents formes de participació.

Com a metodologia alternativa, apliquem l’aprenentatge basat en problemes (ABP) en la part pràctica de l’assignatura per tal de motivar els estudiants i treballar competències transversals. Aquesta metodologia es basa en el treball en grups petits (4-6) supervisat per tutors.

Per a les sessions teòriques i pràctiques s’utilitzarà també la metodologia de l’aula inversa i el treball de grup. Es requerirà un treball previ o posterior a la classe no presencial per reflexionar o preparar la sessió prèvia o següent.

Es demanaran tasques relacionades amb els temes per valorar l’assoliment de coneixements. Les tasques són variades: cronologia, tríptic, mapa conceptual, minipòsters, esquemes gràfics per facilitar que les habilitats interpersonals hi puguin quedar reflectides i ser valorades.

Per acabar, es convocarà un congrés final per exposar els treballs fets, amb la possibilitat de triar diversos tipus de rols: comercials, organitzatius, comunicatius, etc., per facilitar la participació de l’alumnat i que cadascú pugui trobar aquell en què se senti més còmode.

METODOLOGIA I ACTIVITATS EN CAS DE DOCÈNCIA NO PRESENCIAL

En cas d’una situació de docència no presencial o semipresencial, se seguirà el mateix programa. No obstant això, les classes es faran de forma virtual (Collaborate) i es faran servir recursos com ara vídeos i articles de revisió per tal que l’alumnat treballi i adquireixi els conceptes importants d’aquesta assignatura. En acabar cada tema, els alumnes hauran d’entregar una tasca per valorar la visualització i comprensió dels continguts. Les tasques formen part de l’avaluació.

Ara bé, no es pot fer l’activitat presencial de treball de grup en format ABP. En aquest cas, s’ha de fer un treball de grup a distància. Cada grup estarà guiat per un professor expert en el tema. Els alumnes hauran d’entregar un treball escrit i fer un vídeo que serveixi per presentar el seu treball a la resta de companys.

Per altra banda, en cas que no es pugui dur a terme la pràctica ludificada, es treballaran els continguts de la pràctica mitjançant vídeos i qüestionaris en línia.

Per treballar els conceptes del bloc de bioètica, es farà un debat en línia mitjançant el fòrum del Campus Virtual.

Al final de l’assignatura es farà una prova (en línia o, si és possible, presencial).

Procediment. Per tal d’afavorir la utilització dels recursos (recerca bibliogràfica, recerca en bases de dades informàtiques, interacció amb grups de recerca, etc.) es demana aplicar els coneixements adquirits en un treball sobre temes inclosos en el temari. Això permeti a l’alumne integrar la informació i apropar-se a la realitat de la teràpia gènica aplicada.

Criteris d’avaluació.

Es té en compte la capacitat de l’alumne per fer recerca d’informació a través de les fonts de què disposa i la seva capacitat per extrapolar-la i aplicar-la en problemes concrets. També es valora la seva actitud crítica i d’innovació davant dels problemes i les reflexions sobre la contribució de científiques en el camp de la teràpia gènica.

Criteris de qualificació:

Contribucions actives en diferents formats, directa a classe, a través del fòrum o aportacions en el glossari, així com les reflexions sobre el procés d’aprenentatge.

S’avalua l’adquisició de coneixements bàsics mitjançant el disseny, desenvolupament i presentació d’un treball d’aplicació. Es valora qualsevol rol en la preparació del congrés final de presentació de treballs.

La diversitat de tasques amb formes més tradicionals, gràfiques i creatives permet representar les habilitats que pugui tenir l’alumnat i trobar la millor manera de fer-les patents.

Sistema de puntuació i ponderació

El 20 % de la qualificació final es determina per l’assistència a classe «completa», l’actitud i la participació activa tant a classe com al Campus Virtual de l’assignatura.

En el cas d’una assistència menor del 75 %, aquest 20 % passarà a ser una prova final.

El 10 % de la qualificació final: participació en les sessions d’ABP.

El 20 % de la qualificació final: treball de recerca del cas plantejat amb l’ABP i la solució del problema.

El 20 % de la qualificació final: participació i/o presentació del treball en el congrés final.                                       

El 10 % de la qualificació final:  valoració crítica de la presentació del treball per part dels companys.

El 20 % de la qualificació final: les notes de les tasques preparatòries o finals de les sessions i les reflexions sobre les contribucions de científiques a la millora de les tècniques de teràpia gènica.

AVALUACIÓ EN CAS DE DOCÈNCIA NO PRESENCIAL

Es valoraran les tasques que els alumnes faran al final de cada tema, el treball de grup i un qüestionari final:

1. Tasques (25 %)
2. Tests Socrative o qüestionaris Campus (25 %)
3. Treball de grup (20 %)
4. Presentació del treball de grup (15 %)
5. Qüestionari final (15 %)

No es preveu: l’assignatura requereix assistència.
En casos excepcionals es farà una prova final (50 %) més un treball de recerca (50 %).

Llibre

Smyth Templeton N, editor. Gene and cell therapy: therapeutic mechanisms and strategies. 4th ed. Boca Raton: CRC Press; 2015.

Llibre

Talavera Díaz A. Terapia génica. Alcalá de Henares: Ephemera; 2004.

:

:
Revista

Human gene therapy [Internet]. Larchmont: Mary Ann Liebert;1990- [consultat 25 Octubre 2016]. Disponible a: http://cataleg.ub.edu/record=b1604402~S1*cat

:

Accés restringit a usuaris de la UB (cal identificació amb SIRE).

:
Revista

Gene therapy [Internet]. Hampshire: Nature Publishing Group; 1997- [consultat 28 agost 2017]. Disponible a: http://cataleg.ub.edu/record=b1555952~S4*cat

:

Accés restringit a usuaris de la UB (cal identificació amb SIRE).

:
Revista

Molecular therapy [Internet]. San Diego: Academic Press; 2000- [consultat 28 agost 2017]. Disponible a: http://cataleg.ub.edu/record=b1822257~S1*cat

:

Accés restringit a usuaris de la UB (cal identificació amb SIRE).

:
Pàgina web

American Society of Gene & Cell Therapy [Internet]. Milwaukee: American Society of Gene & Cell Therapy; 2000-2017. [consulta 28 agost 2017]. Disponible a: http://www.asgct.org/

:

:
Pàgina web

Virology down under [Internet]. South-East Queensland: Ian M. Mackay; 2005- [consultat 28 agost 2017]. Disponible a: http://virologydownunder.blogspot.com.es/

:

: