Geometria Lineal
Dades generals
Hores estimades de dedicació
Recomanacions
Competències / Resultats d’aprenentatge
Objectius d'aprenentatge
Blocs temàtics
Metodologia i activitats formatives
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Fonts d'informació bàsica
Dades generals
Nom de l'assignatura | Geometria Lineal |
Codi de l'assignatura | 360151 |
Curs acadèmic | 2024/2025 |
Coordinació | Marti Lahoz Vilalta |
Departament | Departament de Matemàtiques i Informàtica |
Crèdits | 6 |
Programa únic | S |
Hores estimades de dedicació
Activitats | Tipus de formació | Hores | Observacions |
---|---|---|---|
Activitats presencials i/o no presencials | 60 | ||
- Teoria | Presencial | 30 | presencial i no presencial |
- Pràctiques de problemes | Presencial | 15 | presencial i no presencial |
- Pràctiques de laboratori | Presencial | 15 | presencial i no presencial |
Treball tutelat/dirigit | 40 | ||
Aprenentatge autònom | 50 |
Recomanacions
Competències / Resultats d’aprenentatge que es desenvolupen
- Utilitzar recursos bibliogràfics físics i virtuals.
- Saber aplicar els coneixements adquirits i la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes en contextos acadèmics i professionals.
- Tenir i comprendre els coneixements bàsics de la matemàtica.
- Saber desenvolupar arguments rigorosos, i identificar-ne les hipòtesis i les conclusions.
- Entendre i utilitzar correctament el llenguatge matemàtic.
- Saber identificar errors en raonaments incorrectes.
- Saber seleccionar i aplicar el procés matemàtic adequat per a cada problema.
- Saber enunciar proposicions i construir demostracions de manera rigorosa.
- Conèixer demostracions de teoremes clàssics de diferents àrees de la matemàtica.
Altres competències
Blocs temàtics
1 Espais afins
2 Espais vectorials euclidians
3 Espais afins euclidians
Metodologia i activitats formatives
A les classes teòriques es desenvolupen els continguts de l’assignatura. Les classes de problemes són de dos tipus: en unes es resolen exercicis i en les altres es debaten les solucions trobades per l’alumnat als exercicis proposats prèviament.
La distribució de l’horari setmanal es farà de la manera següent: dues hores de classe de teoria en què es desplegaran els continguts de l’assignatura, una hora de problemes en què es resoldran exercicis i una hora de laboratori de problemes, en grups reduïts, en què es debatran les solucions obtingudes per l’alumnat als exercicis suggerits prèviament.
La metodologia de l’assignatura inclourà actuacions per potenciar l’autoeficàcia, reduir la inseguretat i combatre els estereotips de gènere. Així mateix, es procurarà respectar i potenciar les diversitats dins l’alumnat, tant en capacitats adquirides com en interessos i sensibilitats. En les activitats de l’assignatura es potenciarà el desenvolupament de competències transversals com són la comunicació eficaç oral, escrita i en suports digitals, la innovació, el treball en equip i l’ús solvent dels recursos d’informació.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Es faran proves parcials i un examen final, el darrer sobre el total de l’assignatura. Les notes dels exàmens parcials representaran conjuntament entre el 30 % i el 50 % de la nota d’avaluació continuada. La resta prové de l’examen final i, fins a un 20 %, d’altres proves que puguin tenir lloc i del treball a classe de problemes, a classe de teoria i de la participació al fòrum de l’assignatura. La nota de l’assignatura és la més alta de les obtingudes en l’avaluació continuada i l’examen final. Els percentatges concrets (dels exàmens parcials, de l’examen final i d’altres proves) s’explicitaran a l’inici de cada semestre. No cal nota mínima per presentar-se a la reavaluació.
Depenent de la situació sanitària, els exàmens es podran fer en modalitat presencial o no presencial. Si cal fer l’avaluació telemàticament, es podrà complementar amb una entrevista.
Hi ha un examen de reavaluació sobre el total de l’assignatura. L’alumnat pot presentar-se a reavaluació per millorar la nota.
Consisteix en un examen final.
Fonts d'informació bàsica
Berger, M. Geometry. Berlin [etc.] : Springer, 1987-2009.
(bibliografia complementària)
Edició electrònica (2009)
Castellet, M. ; Llerena, I. Àlgebra lineal i geometria. 2ª ed., Bellaterra: Publicacions UAB, 1994.
(bibliografia bàsica)
Coxeter, M.S.M. Introduction to geometry. New York: Wiley, 1989.
(bibliografia complementària)
Dieudonné, J. Algèbre linéaire et géométrie élémentaire. Paris: Hermann, 1978.
(bibliografia complementària)
Kostrikin, A.I. ; Manin, Yu I. Linear Algebra and Geometry. New York : Gordon and Breach, 1989.
(bibliografia complementària)
Queysanne, M. ; Revuz , A. Geometría . Barcelona : Compañía Editorial Continental, 1976.
(bibliografia bàsica)
Reventós, A. Afinitats, moviments i quàdriques. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2008.
(bibliografia bàsica)
Xambó, S. Álgebra lineal y geometrías lineales. 2 vols. Barcelona: Eunibar 1977.
(bibliografia bàsica)