Grups i projectes
El personal del laboratori pertany a diferents grups de recerca. En el laboratori també es porten a terme projectes de recerca (finançats per institucions públiques) i projectes de transferència de coneixement (en cooperació amb empreses).
Projectes anteriors 🔙
Projectes de recerca
Tecnologies derivades d'AMPER-CAT i anàlisi de corpus complementaris
PIs: Ana Ma. Fernández-Planas, Lourdes Romera-Barrios
Reference: FFI2015-64859-P (MINECO/FEDER)
Dates: 2016-2020
Website: http://stel3.ub.edu/labfon/amper/cast/ampercat_tecnologias.htmlEn aquest projecte es plantegen els objectius següents: 1) completar l'estudi de les frases enunciatives i interrogatives neutres en els punts peninsulars i americans que falten al domini lingüístic espanyol en el marc AMPER; 2) ampliar el corpus amb altres tipus de frases relavants prosòdicament com ara vocatius o preguntes parcials al domini català i en punts seleccionats de l'àmbit peninsular al domini lingüístic espanyol; 3) crear eines tècniques lligades al tractament de les dades prosòdiques, concretament, un etiquetador automàtic al nivell fonètic i al nivell fonològic en la teoria AM ia partir dels postulats de l'Sp-ToBI i el Cat-ToBI, un programa per treballar en dialectometria amb grans bases de dades numèriques obtingudes de l'anàlisi fonetica prosòdica, i un reconeixedor automàtic de característiques geoprosòdiques; i 4) habilitar una nova pàgina web per albergar-ne els nous resultats. D'aquesta manera, l'estudi que es presenta, d'una banda, segueix la línia iniciada el 2003 que s'insereix de facto en un macroprojecte internacional que té el seu centre i direcció internacional a la Université Stendhal-Grenoble III (França) des d'on es coordina un gran Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic (AMPER) que inclou una àmplia base de dades de so, gràfics i explicacions de les diferents varietats estudiades. La metodologia que se segueix inclou: treball de camp per a l'elaboració d'un corpus digitalitzat, anàlisi acústic dels enunciats del corpus i tests perceptius de comprovació a partir dels patrons melòdics buits de contingut lèxic. D'altra banda, es pretén fer un pas més i enregistrar altres tipus de corpus (preguntes parcials o vocatius, per exemple) amb l'objectiu d'aconseguir un coneixement més global de la prosòdia associada a diferents àrees geogràfiques. I finalment, també anar més enllà dels plantaments inicials d'AMPER en una línia més tècnica i aconseguir tres eines inicialment lligades estretament a AMPER i més endavant més generalitzables que serveixin per aconseguir un etiquetador prosòdic automàtic al nivell fonètic i al fonològic, un programa d'anàlisi dialectomètrica a partir de dades numèriques i un reconeixedor d'àrea geoprosòdica per a locutors desconeguts. S'esperen uns resultats rellevants a la comunitat científica no només per l'aportació de coneixement en recerca fonamental sinó també per les eines aplicades que es preveu fonamentadament aconseguir i que, en certa manera, constituiran un pas endavant en unes de les aplicacions de la fonètica en la vida en societat, l'anomenada fonètica judicial i la fonètica enfocada a la síntesi i el reconeixement automàtic.
Geoprosòdia del català i de l'espanyol en les zones de parla catalana i de l'espanyol de Múrcia (AMPERCAT): últims punts de parla controlada i avaluació de la parla espontània
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: FFI2012-35998
Dates: 2013 - 2016
Website: http://stel.ub.es/labfon/amperAquest projecte constitueix la darrera fase d'un ambiciós estudi geolingüístic de la prosòdia de les oracions declaratives i interrogatives del català en tot el domini lingüístic i de l'espanyol a la part bilingüe del mateix i, a més, també del castellà de Múrcia, amb l'objectiu de contribuir a la confecció d'un atles multimèdia on es recullin les diferències prosòdiques. Aquest estudi que duem a terme des del 2003 s'insereix de facto en un macroprojecte internacional que té el seu centre i direcció internacional al Centre de Dialectologie i al GIPSA-lab de la Université Stendhal-Grenoble III (França). Des d'allà es coordina un gran Atles Multimèdia que inclou una àmplia base de dades de so, gràfics i explicacions de les diferents varietats prosòdiques de les llengües romàniques parlades no només a l'àmbit europeu sinó també a Llatinoamèrica i fins i tot es comença a estendre a l'espanyol de Estats Units. La metodologia que se segueix inclou: treball de camp per a l'elaboració d'un corpus digitalitzat, anàlisi acústic dels enunciats del corpus i tests perceptius de comprovació a partir dels patrons melòdics buits de contingut lèxic. Amb aquest projecte, continuació del projecte anterior, pretenem completar l'estudi iniciat a diferents punts de les CCAA de Catalunya, Aragó (La Franja), València, Balears i Múrcia, a més de la ciutat de l'Alguer, Andorra i de l'anomenada Catalunya Nord (a França) i afegir a aquest atles bàsic d'oracions pragmàticament neutres que, en el futur, poden servir de base de comparació a altres tipus d'oracions que continguin intencions i emocions diverses, altres materials (per exemple de tipus map task) gravats amb un nivell d'espontaneïtat més gran.
Cap a una geoprosòdia del català i del castellà en les zones de parla catalana i del castellà de Múrcia (AMPERCAT)
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: FFI2009-09309
Dates: 2009 - 2012
Website: http://stel.ub.es/labfon/amperAquest projecte s'insereix ideològicament a AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic). AMPER és un projecte d'estudi europeu sobre l'entonació. A altres països com França, Itàlia i Portugal la feina també ha començat. L'enfocament principal és fonètic, amb implicacions fonològiques dialectològiques i sociolingüístiques. L'objectiu principal és estudiar l'entonació de les llengües romàniques d'Europa i reflectir els resultats en mapes que es podran consultar, visualment i perceptivament, a través d'internet. S'estudien oracions de modalitat enunciativa i interrogativa emeses com a parla de laboratori, parla induïda i parla espontània. Des del nostre equip coordinem l'estudi del català, del castellà i del gallec a la Península Ibèrica que es duu a terme en diferents grups de treball distribuïts per tota la geografia i desenvolupem directament l'estudi del català i de l'espanyol parlat a Catalunya.
Base de dades multimèdia de la prosòdia del català i del castellà en les zones bilingües (AMPERCAT)
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: HUM2006-05238
Dates: 2006 - 2009Aquest projecte s'insereix ideològicament a AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic). AMPER és un projecte d'estudi europeu sobre l'entonació. A altres països com França, Itàlia i Portugal la feina també ha començat. L'enfocament principal és fonètic, amb implicacions fonològiques dialectològiques i sociolingüístiques. L'objectiu principal és estudiar l'entonació de les llengües romàniques d'Europa i reflectir els resultats en mapes que es podran consultar, visualment i perceptivament, a través d'internet. S'estudien oracions de modalitat enunciativa i interrogativa emeses com a parla de laboratori, parla induïda i parla espontània. Des del nostre equip coordinem l'estudi del català, del castellà i del gallec a la Península Ibèrica que es duu a terme en diferents grups de treball distribuïts per tota la geografia i desenvolupem directament l'estudi del català i de l'espanyol parlat a Catalunya.
Contribució a l'atles multimèdia de prosòdia de l'espai romànic a Catalunya
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: DGICYT - BFF2003 - 08487
Dates: 2003 - 2006Aquest projecte s'insereix ideològicament a AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic). AMPER és un projecte d'estudi europeu sobre l'entonació. A altres països com França, Itàlia i Portugal la feina també ha començat. L'enfocament principal és fonètic, amb implicacions fonològiques dialectològiques i sociolingüístiques. L'objectiu principal és estudiar l'entonació de les llengües romàniques d'Europa i reflectir els resultats en mapes que es podran consultar, visualment i perceptivament, a través d'internet. S'estudien oracions de modalitat enunciativa i interrogativa emeses com a parla de laboratori, parla induïda i parla espontània. Des del nostre equip coordinem l'estudi del català, del castellà i del gallec a la Península Ibèrica que es duu a terme en diferents grups de treball distribuïts per tota la geografia i desenvolupem directament l'estudi del català i de l'espanyol parlat a Catalunya. A la primera fase del treball ens estem centrant en l'anàlisi de veus femenines de dones entre 20 i 45 anys sense estudis superiors que viuen en àrees urbanes.
Els trets prosòdics en un model de percepció de parla
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: DGICYT - PB98 - 1230
Dates: 1999 - 2002Aquest projecte de recerca va ser una continuació del immediatament anterior perquè el model tingués coherència teòrica i pràctica. D'aquesta manera, després d'obtenir la cadena de fonemes ens vam proposar d'estudiar els trets prosòdics que ens permetessin segmentar la cadena i completar el programa de reconeixement automàtic.
Implementació d'un modelo de reconeixement de parla a partir de trets acústics
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: DGICYT - PB94 - 0919
Dates: 1995 - 1998L'objectiu d'aquesta investigació és elaborar un model que representi la manera que l'oient processa la cadena acústica d'elements de parla fins a aconseguir transformar-la en una cadena de fonemes. Per eliminar una supeditació excessiva de la intuïció i les incoherències de qualsevol model teòric, ens hem proposat elaborar un programa computacional de reconeixement automàtic de parla que simuli el model teòric utilitzant el diagrama de flux sorgit del model teòric i dels índexs invariants ja investigats a el projecte anterior. L'avaluació l'han fet diferents parlants masculins i femenins.
El processament de la parla i la invariació acústica en espanyol
PI: Eugenio Martínez Celdrán
Reference: DGICYT - PB91 - 0278
Dates: 1992 - 1994L'objectiu d'aquesta investigació és trobar tots els índexs acústics invariants a les consonants i vocals de l'espanyol. Això implica investigar a través de diferents parlants i dialectes aquells components del senyal acústic que es presenten amb unes mateixes característiques de freqüència i amplitud. El tema té un doble interès: en primer lloc, desenvolupar una fonètica acústic-perceptiva per al castellà, que és gairebé un camp inexplorat a la bibliografia; en segon lloc, realitzar un treball de gran importància de cara al reconeixement automàtic de parla. L'estudi s'insereix en la “theory of acoustic invariance of speech” desenvolupada, sobretot, a Anglaterra i els Estats Units per investigadors com Blumstein, Stevens, Kewlwy-Port, Repp...