Aquest document NO pretèn ser un segon nivell de concreció del programa de Biologia, ja que no proposa cap ordre ni cap distribució temporal en que s'hagin d'explicar els diferents temes i conceptes. Tampoc vol proposar com s'han d'explicar cada un dels conceptes i procediments.

Pretèn ser una delimitació i concreció de l'univers conceptual i procedimental  en el que es mouran les proves de accès a la Universitat. Per tant, NO vol condicionar el màxim que cal explicar sino el mínim que l'alumnat ha de saber.

Hem separat el llistat de conceptes del de procediments que creiem que cal adquirir per a l'anàlisi dels fets i els processos biològics, i que també mirarem d'avaluar.

És una primera proposta, oberta als vostres suggeriments i modificacions.

                                                                                                                                        (---> pàgina principal)

           Annex: esquema general del metabolisme
 

1- Utilització i aplicació de les habilitats bàsiques, les tècniques i les estratègies intel·lectuals per a l’anàlisi dels fets i els processos biològics.

    1.1- Planificació i realització d’experiències. Identificació i control de variables (exemples)

- Identificar, en un text que descriu una recerca, les diferents fases del procés d’experimentació:

- Planificació i disseny de l’experiment ( formulació del problema, formulació d’hipòtesis, les variables de l’experiment (independent i dependent), el control de l’experiment

- Realització de l’experiment (saber diferenciar entre el mètode i les observacions i resultats)

- Interpretació de dades i elaboració i comunicació de conclusions (saber diferenciar entre les dades i  les conclusions

- Definit un context experimental en què s’aborda un problema, i proposada una hipòtesi planificar un experiment per a la constatació de la hipòtesi (coherència entre la hipòtesi i les modificacions i observacions que es proposen -variable independent i variable dependent-; disseny del control adequat)

- Definit un context experimental on es formula un problema, en relació amb els conceptes bàsics del currículum, formular una o més hipòtesis explicatives i planificar un o més experiments per a la constatació de les hipòtesis (coherència entre el problema i la/es hipòtesi/s formulada/es; coherència entre la hipòtesi i les modificacions i les observacions que es proposen –variable independent i variable dependent-; disseny del control adequat)

    1.3- Selecció i maneig adequat del material comú de laboratori.

    1.4- Utilització de la lupa binocular i el microscopi òptic, així com les tècniques específiques que li són pròpies.

    1.5- Càlcul de les mides reals d’un objecte observat al microscopi emprant les escales pertinents. (00ST1)

- A partir de l’equació MR = MA /NA (MR: mida real; MA: mida aparent; NA: Número d’augments) saber calcular qualsevol incògnita utilitzant el valor dels altres dos factors.

- Usar l’escala gràfica i l’escala numèrica per a determinar la mida real d’un objecte observat amb la lupa o microscopi

- Confeccionar dibuixos i esquemes d’estructura i ultraestructura de cèl·lules i  virus.

- Dibuixar la ultraestructura d’orgànuls cel·lulars
 

    2.1- Recerca, valoració i utilització de material bibliogràfic i documental, local o remot.

    2.2- Comentari de textos científics. (00ST4A)

- Contextualitzar les idees presents en el text en el marc de la teoria de la que formen part

- Justificar aquesta contextualització

- Discutir la validesa de les idees expressades en el text (d’acord amb les idees que la ciència accepta en l’actualitat) i ser capaç de reformular-les  en cas de resultar equivocades.

- Contextualitzar les imatges observades

- Identificar els detalls rellevants presents a les imatges (fotografies, dibuixos científics i d’altres)

- Explicar amb precisió els detalls rellevants
 

    3.1- Elaboració de quadres de diverses entrades, de jerarquies de conceptes, de resums, de mapes conceptuals, de diagrames de flux i de protocols de pràctiques

- Classificar i traspassar a taules i quadres la informació continguda en textos i imatges. (00JT4B, 00JI4A, 00ST2A, 00SI4A)

- Expressar les idees i els coneixements en forma d’esquemes, taules o quadres. (00JT2A, 00JT3B, 00JI4A, 00SI3A, 00SI3B, 00ST1)

- Llegir i interpretar  les dades organitzades en taules: identificar les dades i les variables corresponents; assenyalar patrons, models o regularitats derivats de la distribució de les dades i relacionar les conclusions amb en el marc teòric del que formen part (explicar i justificar la informació que mostra la taula). (00JT4B, 00JI2B, 00ST2A, 00ST2B, 00SI4B)

- Llegir gràfics de diferent mena (lineals, diagrames de barres, sectors, ...; representació de dues o més variables) : identificar les dades i les variables corresponents (descripció del gràfic). (00JT2B, 00JI4A, 00JI4B)

- Identificació fórmules de molècules bioquímiques i elaboració d'enllaços entre elles. (98SI1, 99JT2A, 00JI2B)

- Construir gràfics: escriure el títol, localitzar la variable dependent en l’eix Y i la variable independent en l’eix X, anotar els noms de les variables i les unitats, escollir l’escala adequada als dos eixos, representar correctament  les dades. (00JT2B, 00JT4B, 00ST2A, 00SI4A, 00SI4B)

- Realitzar càlculs matemàtics com a instrument (percentatges, relacions, canvis d’unitats, ...) i resolució de problemes (genètica, ecologia, ...) (00JT2A)

- Interpretar la informació continguda en gràfics de diferent mena: assenyalar els patrons o regularitats que s’observin i relacionar les conclusions amb en el marc teòric del que formen part (explicar i justificar el gràfic).

- Interpretació  de pedigrees  que mostrin el patró d’herència d’un o més caràcters hereditaris. (00JT1, 00ST3A, 00SI2B)

- Interpretació de piràmides de biomassa i de producció

- Formular les conclusions pertinents a partir dels resultats obtinguts en un experiment (resultats qualitatius o quantitatius, mostrats en dibuixos, taules o gràfics)

    4.1- Expressió, oral o per escrit, de la informació obtinguda a partir de l’anàlisi dels processos biològics.

- A partir de fotografies, dibuixos o altres imatges, de col·leccions de dades organitzades (en taules o gràfics) relacionats amb processos biològics:

- Descriure o enumerar els detalls rellevants d’observacions, les fases dels processos que puguin observar-se, les relacions que puguin ser observades en una col·lecció de dades.
- Explicar o relacionar els fets, les dades, els fenòmens derivats de les observacions segons una relació causa-efecte.
- Justificar o explicar fenòmens o esdeveniments fent menció a un marc teòric.

- Usar la terminologia científica adequada en l’expressió escrita de les idees i coneixements.

5- Aplicació.

    5.1- Establiment de relacions entre els processos biològics i les seves aplicacions pràctiques

    5.2- Identificació de les aplicacions pràctiques de la biologia en els diferents camps del saber.
 
 
 

Origen i diversitat de la vida. Concepte de vida. La teoria de la generació espontània i la seva refutació (experiments de Redi i Pasteur). Evolució prebiològica: origen de les primeres biomolècules. Caràcter científic i no-científic de les teories sobre l'origen de la vida. Experiments de S.L.Miller i H.Urey. Evolució cel·lular. Els primers éssers procariotes. Els primers eucariotes. Teoria endosimbiòntica. Paper dels éssers vius en els canvis de la composició atmosfèrica. Transformació de l'atmosfera reductora a oxidant. Els regnes de la vida. Característiques distintives: morfològiques, metabòliques, reproductores i ecològiques: Moneres, Protoctists, Fongs, Plantes i Animals. Exemples d'organismes propers de cada regne.

Proves de l'evolució. Evidències biogeogràfiques. Evidències paleontològiques. Concepte de fòssil. Evidències anatòmiques. Òrgans homòlegs i anàlegs. Òrgans vestigials. Convergència i radiació adaptativa. Evidències embriològiques. Evidències bioquímiques (biomolècules comunes, universalitat del codi genètic, seqüències d'aminoàcids i de DNA, immunològiques).

Teories sobre l'evolució. Lamarckisme: principis bàsics. Darwinisme: principis bàsics. Neodarwinisme o teoria sintètica.

Mecanismes evolutius. Variabilitat fenotípica. Causes, heretabilitat (variabilitat genètica) i exemples. Caràcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples de mutacions cromosòmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecció natural i la seva actuació sobre la variabilitat. Exemples. La deriva gènica. Concepte biològic d'espècie. Especiació: mecanismes d'aïllament prezigòtic i postzigòtic. Exemples.

Origen i evolució de l'espècie humana. Família dels homínids dins l'ordre dels primats. Característiques generals del procés d'hominització. Estadis de l'evolució humana i espècies properes. Australopitecins. El Gènere Homo. Característiques de les principals espècies del gènere Homo i la seva situació filogenètica. Diversitat humana actual. Origen de la humanitat moderna i hipòtesis sobre la seva expansió.
 

Els organismes i el medi. Estructura i funcionament dels ecosistemes. Les variables ambientals (llum, humitat, temperatura, concentració de sals, oxigen, pH) i la seva importància per als organismes (exemples d'adaptacions, i distribució a l'espai que provoquen). Límits de tolerància.

Dinàmica dels ecosistemes: relacions entre organismes i canvis en el temps. Relacions intraespecífiques i interespecífiques: depredació, competència, mutualisme i simbiosi. Coevolució. Població i comunitat. Canvis en el temps: la successió ecològica (primària i secundària i regularitats). Capacitat de regeneració dels ecosistemes.

Matèria i energia als ecosistemes. Cicle de matèria als ecosistemes. Nivells tròfics. Paper dels descomponedors. Cicle del carboni. Cicles del fòsfor i nitrogen.  Trànsit d'energia als ecosistemes. Flux energètic a través de les cadenes i xarxes tròfiques i pèrdues a cada nivell tròfic. Biomassa, producció bruta i neta (primària i secundària). Piràmides de biomassa i producció. Factors limitants de la producció.

Ecosistemes aquàtics i terrestres. Trets diferencials dels principals ecosistemes aquàtics (rius, llacs, litorals marins i oceans) i terrestres (boscos, selves, praderies i deserts). Plàncton, bentos i nècton.

Problemes ambientals d'origen humà. La biosfera com a sistema amb capacitat de regulació. Energia endosomàtica i exosomàtica. La desproporció a l'espècie humana. Els problemes ambientals (globals i locals) afavorits per activitats humanes. Causes, conseqüències (especialment pel que fa als aspectes biològics relacionats) i possibles mesures correctores: afebliment de la capa d'ozó, increment de l'efecte hivernacle, disminució de la biodiversitat, desforestació-desertització, contaminació de les aigües. Eutrofització, contaminació de l'aire i els sòls i pluja àcida.
 

La química de la vida. Nivells d'organització de la matèria viva: àtom, molècula, macromolècula, virus, cèl·lula procariota, cèl·lula eucariota, teixit, òrgan, aparell, organisme pluricel·lular, població, comunitat, ecosistema, biosfera. Composició de la matèria orgànica: caràcter universal. Bioelements: macrocomponents o components primaris. Microcomponents o components secundaris. Oligoelements: importància Enllaços més importants a la matèria viva: covalent, iònic i d'hidrogen. Hidrofòbia i hidrofília.

L'aigua i les sals minerals. Presència d'aigua a la matèria viva. Estructura de les molècules d'aigua: propietats fisicoquímiques extraordinàries de l'aigua. Polaritat. Ionització. Funcions biològiques més importants de l'aigua: dissolvent, de transport, estructural, mecànica esmorteïdora, termoregulació, metabòlica. Presència de sals minerals a la matèria viva. Cations i anions. Funcions més importants de les sals minerals als organismes. Estructural. Reguladora: manteniment del pH, osmosi. Altres funcions específiques.

Glúcids. Estructura química general. Classificació: Monosacàrids, oligosacàrids, polisacàrids.  Importància biològica. Detecció: reacció de Molish o de Fehling. Monosacàrids. Estructura. Classificació segons el nombre de carbonis y segons el grup principal. Monosacàrids més importants (glucosa, fructosa, ribosa i desoxiribosa): identificació i funcions biològiques més importants. Oligosacàrids. Enllaç glucosídic. Alguns disacàrids: lactosa, maltosa, sacarosa. Estructura i funció biològica.  Polisacàrids: Estructura: homopolisacàrids i heteropolisacàrids. Estructura i funció biològica d'alguns polisacàrids: midó (amilosa, amilopectina), glicogen, cel·lulosa, quitina. Detecció del midó: reacció del lugol.

Lípids. Concepte: solubilitat. Estructura química general. Lípids saponificables i lípids no-saponificables. Importància biològica. Detecció: reacció de sudán III. Àcids grassos. Estructura general: saturats i insaturats (palmític, esteàric, oleic). Concepte d'àcids grassos essencials. Propietats: amfipaticitat, saponificació, esterificació. Acilglicèrids: Estructura de la molècula de glicerol. Mono, di i triacilglicèrids: estructura i propietats biològiques. Fosfolípids i glicolípids: estructura i propietats biològiques. Bicapes, membranes biològiques i lipoproteïnes. Altres lípids: Ceres.  Esteroides. Estructura general. El colesterol i derivats (hormones suprarenals i sexuals, àcids i sals biliars, vitamina D): funcions biològique smés importants.

Proteïnes. Estructura química general. Polipèptids i proteïnes. Importància biològica. Detecció: reacció del biuret Aminoàcids. Característiques generals. Classificació segons la polaritat del seu radical. Enllaç disulfur. Concepte d'aminoàcid essencial. Pèptids i proteïnes. L'enllaç peptídic: formació. Estructura de les proteïnes: primària o seqüència (importància), secundària (hèlix alfa, conformació beta), terciària i quaternària. Proteïnes fibroses (queratina i col·làgena) i globulars. Estructura nativa, desnaturalització i renaturalització. Homoproteïnes i heteroproteïnes. Funció de les proteïnes. Relacions amb l'estructura.

Àcids nucleics. Estructura química general. Importància biològica. Detecció i estudi. Nucleòsids i nucleòtids. Components: ribosa o desoxiribosa (DNA i RNA),  bases nitrogenades (A,T,G,C,U). Nombre de fosfats. Nucleòtids no nucleics: ATP, NADH, NADPH. DNA. Composició (4 mononucleòtids) i estructura primària. Model de Watson i Crick (estructura secundària): bases complementàries, cadenes antiparal·leles. Diversitat i grandària: una o dues cadenes, cadena circular o lineal. Localització cel·lular. DNA a mitocondris i cloroplasts.  RNA. Composició i estructura. Tipus (mRNA, tRNA, rRNA) i funcions.

Introducció al metabolisme. Catabolisme. Energia i treball biològic. Anabolisme. Via metabòlica i reacció química. Reaccions exergòniques i endergòniques. Diferència entre espontaneïtat i velocitat. Catàlisi. Cèl·lules autòtrofes i heteròtrofes. Flux de matèria i d'energia.

Enzims. Concepte. Estructura. Classificació pel tipus de reacció que catalitzen. Coenzims i vitamines. Cinètica de les reaccions enzimàtiques: substrat, complex enzim-substrat, producte. Concepte de Vmax. Relació entre la velocitat i la concentració de substrat. Altres factors que influeixen en l'activitat dels enzims: temperatura (temperatura òptima), pH (pH òptim), inhibidors (inhibició competitiva i no-competitiva). Els enzims com a reguladors del metabolisme.

Esquema general del metabolisme. Vies metabòliques principals: (de cada via: nom, localització cel·lular, sustrat inicial i producte final, energètica i oxidació o reducció de coenzims) (veure esquema a l'annex). Magatzems de l'energia metabòlica: glicogen, triacilglicèrids i proteïnes. L'ATP com a transportador d'energia i l'NADH i NADPH com a transportadors de poder reductor. Catabolisme cel·lular aeròbic i anaeròbic i balanç energètic. Fermentació. El cas del múscul.

La fotosíntesi. Concepte i reacció global. Localització cel·lular. Fase lluminosa: fotòlisi de l'aigua, generació de poder reductor (NADPH) i fosforilació de l'ADP a ATP. Fase fosca: fixació del carboni i cicle de Calvin. Balanç de la fotosíntesi. Importància biològica. Fotosíntesi bacteriana. Fotosíntesi i respiració.

Diversitat metabòlica. Classificció dels organismes en funció de la seva font de carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.
 
 

La teoria cel·lular, les seves implicacions i mètodes d'estudi. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional. Concepte de cèl·lula. Cèl·lula procariota i cèl·lula eucariota: forma, mida, tipus. Concepte d’organisme unicel.lular. Concepte d’organisme pluricel.lular. La diversitat cel·lular en els organismes pluricel.lulars i el seu significat: Concepte d’especialització cel·lular. Característiques diferencials de les cèl·lules animals i les vegetals. Concepte de teixit i d’òrgan.  Mètodes d’estudi  aplicats a la cèl.lula. Unitats de mesura emprades en biologia cel·lular. La mida de les cèl.lules El microscopi. Principals tipus de microscopis. El microscopi òptic. Metodologia actual aplicada a l’estudi de la cèl·lula.
 

La membrana i el seu entorn. Aspecte i mida de la membrana. Tipus de membranes de la cèl·lula. Composició química i estructura molecular de les membranes. La bicapa lipídica: la fluïdesa de la membrana. Les proteïnes de membrana: integrals i perifèriques. Importància de les proteïnes en la fisiologia de la membrana. Aspectes fisiològics de la membrana. Permeabilitat selectiva de les membranes: transport a través de les membranes: Transport de molècules petites: concepte. Lliure difusió. Transport facilitat. Concepte de transportador i de canal. Transport actiu i transport passiu. Moviment d’aigua a través de la membrana: l’osmosi. Transport de macromolèculas i partícules: endocitosi i exocitosi. L’entorn cel·lular en els organismes pluricel.lulars. Organismes animals: la matriu extracel.lular, generalitats. Organismes vegetals: la paret vegetal, composició i funcions.

Els citosol i estructures no membranoses del citoplasma. Característiques generals del citosol. Les gotes lipídiques i les inclusions citoplasmàtiques. El ribosoma: localització, morfologia, mida, estructura, composició i funció. Concepte de poliribosoma Característiques generals i organització del citoesquelet: Els microtúbuls i microfilaments. Funcions del citoesquelet: moviment cel·lular. Estructures que deriven de l'agrupació de microtúbuls. Els centriols: cilis i flagels. Fus i divisió cel·lular.

Sistema d’endomembranes cel.lular. Concepte i elements que el formen. La via secretora de les cèl·lules. El reticle endoplasmàtic: característiques morfològiques, tipus de reticle. Funcions del reticle endoplasmàtic rugós. Destinació dels productes sintetitzats en el reticle. Funcions del reticle endoplasmàtic llis. El complex de Golgi: característiques morfològiques, el dictiosoma. Importància del Golgi en la modificació i distribució dels productes sintetitzats en el reticle endoplasmàtic rugós. Vesícules de secreció: estructura i funció. El lisosoma. Característiques generals. Fagocitosi i digestió intracel·lular. El vacúol de les cèl·lules vegetals.

Orgànuls energètics de les cèl.lules: el mitocondri i el plastidi. El mitocondri: característiques generals. Relació entre la quantitat de mitocondris i les necessitats energètiques de la cèl·lula. Ultraestructura. Aspectes funcionals: ubicació i interrelacions funcionals entre la beta-oxidació, el cicle de Kebs i la cadena respiratòria. Síntesi d’ATP. El plastidi. Característiques generals, tipus i ultraestructura del cloroplast: Localització en el cloroplast de la clorofil·la. Ubicació de les reaccions de la fase lluminosa i del cicle de Calvin. El cloroplast i el mitocondri com a orgànuls autònoms: material genètic i maquinària de traducció. Comparació entre els mitocondris i els cloroplasts.

El Nucli. Característiques generals i morfològiques. L’embolcall nuclear: porus nuclears y la seva funció. La cromatina: composició química i organització, les histones i el nucleosoma. Estats del nucli: el nucli interfàssic. Concepte i significat funcional d’eucromatina i d’heterocromatina. El nuclèol i el seu paper en la biogènesi dels ribosomes. El nucli en divisió. Els cromosomes: morfologia i diversitat cromosòmica.

El cicle cel·lular. Principals fases del cicle cel·lular: importància de la fase S. La divisió cel·lular mitòtica: principals fases i canvis al nucli i al citoplasma. El cromosoma metafàsic, dotació cromosòmica, concepte de cariotip, generalitats del cariotip humà. Significat funcional de la mitosi: introducció del concepte de clon cel·lular. La divisió cel·lular meiòtica: breu descripció de les fases. Primera divisió: l’entrecreument, els quiasmes  i repartiment de cromosmes. Segona divisió i repartiment de cromàtides. Característiques cromosòmiques de les cèl·lules filles: concepte d'entrecreuament, recombinació genètica i segregació cromosòmica. Significat biològic de la meiosi. Comparació entre mitosi i meiosi.

La cèl·lula procariota. Característiques generals: la paret, els ribosomes, el nucleoide. Diferències principals entre una cèl·lula procariota i una eucariota. Utilitat biotecnològica dels bacteris

El virus. Característiques estructurals i composició: la capside i el material genètic. Importància de la maquinària cel.lular per la reproducció del virus. Cicle lític i cicle lisogènic. Diferències principals entre els virus i les cèl·lules. Els virus i les malalties (VHI). Utilitat biotecnològica dels virus.
 

La teoria cromosòmica de l’herència. Conceptes de cromosoma, gen, al·lel i locus. Proves de la teoria cromosòmica de l’herència.

Significat genètic de la meiosi. Processos que afecten cromosomes i gens durant la meiosi: duplicació de les cromàtides durant la fase S, reducció del nombre de cromosomes (formació de cèl·lules haploides), separació a l’atzar de cada parell d’homòlegs i recombinació.

Les experiències de Gregor Mendel i les lleis que se’n deriven. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu, homozigot, heterozigot i encreuament prova. Experiments i lleis de Mendel i els orígens de la genètica. Interpretació biològica actual utilitzant els conceptes de gen, al·lel, cromosoma, meiosi, gàmeta i fecundació (no cal memoritzar les lleis de Mendel, però cal saber-les interpretar).

Les ampliacions a les lleis de Mendel. Patrons d’herència més importants, amb exemples: Dominància autosòmica (monohibridisme). Herència intermèdia i codominància. Al·lelomorfisme múltiple. Grups sanguinis humans ABO. Herència del sexe (mamífers, aus i Drosophila). Lligament al sexe. Hemofília en humans. Herència de dos caràcters independents (dihibridisme) Lligament.

Replicació i expressió del material genètic. El DNA com a material genètic. Proves indirectes i experimentals.

Replicació del DNA. Semiconservació, DNA polimerases, direcció de síntesi. Esquema general del flux de la informació genètica (dogma central de la biologia molecular). Conceptes de transcripció i traducció. Transcripció inversa. Els casos dels virus RNA.

Transcripció. RNA polimerases, direcció del procés. Classes de RNA. RNA missatger i funció. RNA ribosòmic. RNA de transferència, estructura, anticodó i unió amb els aminoàcids. Els casos dels virus RNA.

El codi genètic. Concepte i característiques generals (longitud dels codons, sentit de lectura, codons de “stop”, sinònims, universalitat). Utilització de la taula del codi genètic. Traducció. Lloc on es realitza, direcció de lectura i de síntesi i funció de les substàncies més importants que hi intervenen (mRNA, ribosomes, tRNA, aminoàcids, factors de terminació). Fase d’iniciació (codó d’inici). Fase d’elongació. Fase de finalització. Diferències en l’expressió gènica entre procarionts i eucarionts. Transcripció i traducció simultànies i en el mateix compartiment en procarionts. Maduració de l’RNA i compartiments diferents en eucarionts. Mutació. Concepte. Origen de les mutacions. Mutacions gèniques: substitució, inserció i delecció. Mutacions cromosòmiques: estructurals i numèriques. Mutacions somàtiques i germinals.

El concepte de reproducció. Creixement i reproducció. Diferència entre reproducció cel·lular i reproducció dels organismes. Multiplicació i diferenciació cel·lular. La divisió cel·lular. Tipus: bipartició, divisió múltiple, gemmació i esporulació. La citocinesi en cèl·lules animals i en cèl·lules vegetals.

La reproducció asexual. Concepte, característiques i significat biològic. El paper de la mitosi en la reproducció asexual. Concepte d’espora i d'esporogènesi. Tipus i exemples de reproducció asexual: Organismes unicel·lulars: la divisió cel·lular en procariotes (moneres) i en eucariotes (protists unicel·lulars) Organismes pluricel·lulars: a partir d'un progenitor (les espores en briòfits i pteridòfits, les espores i els cossos fructífers en els fongs); a partir de fragments d'un progenitor (en espècies animals: la gemmació; en espècies vegetals: els esqueixos, els empelts, les gemmes i els propàguls).

La reproducció sexual. El concepte de sexualitat. Característiques i significat biològic. Diferència reproducció/sexualitat. El paper de la meiosi en la reproducció sexual. L’intercanvi de material genètic. Avantatges i desavantatges de la reproducció sexual respecte de l'asexual. Concepte de gàmeta. Cèl·lules somàtiques i cèl·lules sexuals. La gametogènesi. La fecundació. Concepte de zigot i d’embrió. Tipus i exemples de reproducció sexual: fenòmens de sexualitat en moneres (conjugació, transducció mitjançant virus, plasmidis, transformació); reproducció sexual en protists unicel·lulars (la conjugació en els ciliats), reproducció sexual en organismes pluricel·lulars (en els fongs: la conjugació; en animals i vegetals: exemples d’organismes propers). Hermafroditisme i partenogènesi.

Els cicles biològics. Concepte de cicle biològic. Relació amb la meiosi. Diferència amb cicle cel·lular. Reproducció alternant. L’alternança de generacions. Tipus de cicles: haplont, diplont, diplohaplont. Desenvolupament directe i desenvolupament indirecte. La metamorfosi. Exemples de cicles biològics en organismes propers.

Introducció a la biotecnologia: implicacions èticosocials. Concepte de biotecnologia. Reproducció mèdicament assistida: la fecundació in vitro, el trasplantament d'embrió. Implicacions èticosocials. Malalties congènites: factors de risc, tècniques de diagnòstic precoç, la teràpia gènica. La clonació: aplicacions biomèdiques. Implicacions èticosocials. Producció de substàncies d’interès mèdic. Millora d’espècies domèstiques. Els organismes i els productes transgènics. Implicacions èticosocials. El projecte genoma humà. Breu història, estat actual i perspectives. Implicacions èticosocials.