BIOLOGIA
SÈRIE 1, CATALÀ
PAUTES
La prova
consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 són comuns i obligatoris, i els
exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals n’heu
d’escollir UNA. En cap cas no podeu fer un exercici de l’opció A i un altre de
l’opció B.
L’acromatòpsia,
o ceguesa pels colors, és una afectació hereditària molt poc habitual
(0,003%) a la majoria de poblacions humanes. No obstant, a Pingelap, una petita illa de la Micronèsia, la pateix un
10% de la població. El 1995 tres científics (Oliver Sacks,
Robert Wasserman i Knut Nordby)
van fer una expedició a la Micronèsia per estudiar aquest fenomen.
|
ISBN: 9788475967363 |
1)
El 1775 un tifó havia arrasat l’illa de Pingelap, n’havia mort quasi tots els habitants i la seva població havia quedat reduïda a 20
persones. El percentatge d’afectats per l’acromatòpsia abans del tifó era
semblant al de la resta del món. Després
del tifó, el percentatge d’afectats a l’illa va anar augmentant i ara és
del 10%, valor molt superior al de la
mitjana mundial. Anomeneu i expliqueu el procés evolutiu que ha provocat l’augment
d’afectats per la malaltia en aquesta illa. [1
punt]
Nom del procés: [0.2 punts] Deriva
gènica. També podrien dir “efecte coll d’ampolla”. Explicació: [0.8 punts]. Redactat
model: El
tifó va fer que quedés una població
molt reduïda . El fet de que quedés una població tan petita va fer que hi
haguessin canvis aleatoris en les
freqüències gèniques o al·lèliques d’aquesta població. Entre els que van
sobreviure al tifó, per atzar, o
bé hi havia més afectats i/o portadors
de l’al·lel de l ‘acromatòpsia (o bé en els supervivents la freqüència de
l’al·lel va anar pujant posteriorment) i això va fer que degut a l’atzar
la freqüència anés augmentant fins al percentatge actual. Puntuació:
0,8 punts repartits de la següent manera 0,2
punts per dir (explícitament o implícita) que la població supervivent era
reduïda 0,2
punts per dir que entre els supervivents hi havia una freqüència més alta
d’afectats o portadors de l’al•lel de l ’acromatòpsia (o bé per dir que en
els supervivents la freqüència de l'al•lel va anar pujant al llarg de les
generacions). 0,2
punts per dir que aquesta freqüència elevada era causa de l’atzar (o bé per
dir que no té res a veure amb la selecció natural) 0,2
punts per contextualitzar |
2) Degut a l’elevat percentatge d’afectats per l’acromatòpsia és molt
fàcil trobar a l’illa famílies amb algun dels membres afectats per aquesta
malaltia [1 punt].
a) El Dr. Sacks va visitar una primera família
en la qual el pare i la mare tenien la visió normal i els dos
fills (nois) estaven afectats per l’acromatòpsia. Segons
aquesta informació, l’al·lel de l’acromatòpsia és dominant o recessiu?
Justifiqueu-ho. [0.5 punts].
Dominant
x R Recessiu |
Justificació: Es pot justificar de
moltes maneres. Resposta model: No pot ser dominant
perquè els pares tenen visió normal, això vol dir que són portadors de
l’al·lel perquè tenen els fills afectats i com que tenen l’al·lel però no
manifesten els efectes, aquest ha de ser recessiu. O bé també ho poden
demostrar fent els encreuaments o bé la taula de Punnett En cas de ser autosòmic els dos progenitors són
portadors de l’al·lel recessiu: A: al·lel normal a : acromatòpsia A > a
I en cas de ser lligat al sexe, els fills hauran rebut l’al·lel recessiu de
la mare: XA: normal Xa : al·lel de la
acromatòpsia XA > Xa Pare XAY Mare XAXa
|
Notes pels correctors:
-
Hi ha
moltes maneres de justificar-ho però cal fer esment del perquè és una opció i
no l’altra.
-
En cas de
només dir el tipus de relació entre al·lels i no justificar-ho mínimament
coherent no es puntuarà.
b) També
va visitar una altra família en la que el pare no estava afectat però la mare, el
fill i les dues filles, si. Amb aquestes noves dades, digueu si és un caràcter
autosòmic o lligat al sexe. Justifiqueu-ho. [0.5 punts].
utosòmica: Xutosòmica: Autosòmic x |
Justificació: Tenint en compte que l’al·lel és recessiu i fent servir la
simbologia de l’apartat anterior: No pot ser lligat al sexe
perquè el pare no està afectat, per tant seria XAY i les
filles afectades per l’acromatòpsia
haurien de ser XaXa. Un
al·lel Xa els l’ha pogut passar la mare que sí que està afectada i
seria XaXa . El pare, que no
està afectat, no els podria haver passat l’altre al·lel recessiu. Pare: XAY
Mare: XaXa
Pot ser autosòmic perquè
els pares no estan afectats però poden ser portadors de l’al·lel recessiu.
Els fills i les filles, que estan afectats, tenen els dos al·lels recessius. Pare: Aa Mare: aa
|
Notes pels correctors:
- Hi ha moltes maneres de
justificar-ho.
- En cas de només dir el
tipus d’herència i no justificar-ho mínimament coherent no es puntuarà
- Si només demostren que pot
ser autosòmic: 0,2 punts
- Si només demostren i
descarten que NO pot ser lligat al sexe i per tant dedueixen que serà autosòmic (només
hi ha dues opcions possibles: 0,5 punts
- Si ho justifiquen dient
que no pot ser lligat al sexe perquè afecta tant a filles com a fills, llavors
0,1 punt
- Si demostren les dues
coses (que No pot ser lligat al sexe i que pot ser autosòmic, o sigui, que ha
de ser autosòmic: 0,5 punts
3) Aquestes illes de la Micronèsia han estat escala habitual de
velers britànics i baleners nord-americans. L’any 1845, el balener Delta va
desembarcar sis homes infectats de verola a l’illa Pohnpei.
Passades unes setmanes, més de la meitat de la població de la capital (Kolonia) va morir de verola. Aquest percentatge de morts era
molt més alt que a la resta de la població mundial atès que el sistema
immunològic dels indígenes era poc eficient en presentar els antígens del virus
de la verola. [1 punt]
a) Aquest esquema representa una resposta del sistema immunitari
davant d’un antigen.
Identifiqueu i digueu la funció de
les cèl·lules numerades que apareixen a l’esquema. [0.8 punts].
|
Nom de la cèl·lula |
Funció |
1 |
Cèl·lula presentadora
d’antigen (CPA) o bé macròfag o
cèl·lula dendrítica o limfòcit B |
Captar, processar i
presentar els antígens a la membrana per tal de que siguin reconeguts pels
limfòcits T |
2 |
Limfòcit T helper o Limfòcit Th o Limfòcit T col•laborador
o Limfòcit T cooperador o Limfòcit T efector o Limfòcit T CD4+ si només diuen limfòcits T, llavors
0,1 punts |
Activa els limfòcits B |
3 |
Cèl·lula plasmàtica o Limfòcits B activats si només diuen
limfòcitsB, 0,1 punts |
Secreta anticossos |
4 |
Limfòcits B de memòria o cèl·lules de memòria |
Limfòcits B que quedaran
a la circulació sanguínia per si hi ha un segon contacte amb l’antigen |
(0,2 punts per cada casella correcta)
b) Quin tipus de resposta immunitària (específica o
inespecífica) mostra l’esquema anterior? Justifiqueu la resposta. [0.2 punts].
El mecanisme descrit correspon a una resposta immunitària
específica perquè intervenen uns anticossos específics per un antigen concret.
Nota:
-També ho poden justificar en base al tipus de cèl·lules
implicades en aquesta resposta
-Si només diuen el tipus de resposta i no està
justificat no es puntuarà.
A l'estiu, les platges catalanes sovint es veuen afectades
per la presència de meduses. Aquests animals poden picar els banyistes i causar
coïssor i inflamació. Les meduses s'alimenten principalment de zooplàncton, que
al seu torn s'alimenta de fitoplàncton (petites algues fotosintètiques). El
zooplàncton també serveix d'aliment a peixos petits. Per altra banda, les
meduses són l'aliment de les tortugues babaues i de grans peixos, com ara les
tonyines. Les tonyines també poden menjar peixos petits.
1) Pel que fa a les espècies anomenades
en el paràgraf anterior [1 punt]:
a) Completeu la taula següent, indicant
a quin nivell tròfic pertanyen les diferents espècies. [0.5 punts].
Nivell
tròfic |
Espècies |
Productors |
Fitoplàncton |
Consumidors primaris |
Zooplàncton |
Consumidors secundaris |
Meduses, peixos petits |
Consumidors terciaris |
Tortugues babaues,
grans peixos / tonyines |
0,05 punts per cada nivell tròfic i espècie (4
nivells tròfics i 6 espècies).
NOTA: També es considerarà
correcte si utilitzen el significat ampli de consumidor secundari (consumidor
que s'alimenta d'altres consumidors), o sigui: si no parlen de consumidors
terciaris i inclouen les tortugues babaues i els grans peixos/tonyines com a
consumidors secundaris.
b) Dibuixeu la xarxa tròfica
corresponent. [0.5 punts].
Puntuació: 0,5 punts per la xarxa tròfica ben
dibuixada.
Descomptes:
- 0,1 punts per cada espècie mal situada o per
cada relació que falti o que sobri.
- 0,2 punts (en total) si el sentit de les
fletxes és incorrecte o si en lloc de fletxes dibuixen simplement línies (les
fletxes han d'anar en el mateix sentit que circula la matèria i l'energia).
NOTA: Si dibuixen la xarxa amb els productors
a dalt i els consumidors a sota, es considerarà igualment correcte.
Nota mínima: 0 punts.
2) Les diferents espècies d'aquest
ecosistema estableixen entre elles diverses relacions interespecífiques. [1 punt]
a) Quina relació interespecífica
s'estableix entre les meduses i les tortugues babaues? I entre les tortugues
babaues i les tonyines? Justifiqueu les respostes. [0.5 punts].
Meduses
i tortugues babaues |
Tortugues
babaues i tonyines |
Relació:
Depredació |
Relació:
Competència |
Justificació:
Les tortugues babaues (depredadors) capturen i maten
les meduses (preses) i s'alimenten d'elles. |
Justificació:
Qualsevol de les següents (amb una n'hi ha prou): -Tant tortugues babaues
com tonyines s'alimenten de meduses, i per tant competeixen per aquest recurs
alimentari. -Ocupen el mateix nínxol
ecològic. |
Puntuació: 0,25 punts
per cada columna correcta (0,1 pel nom de la relació i 0,15 per la seva
justificació).
c)
Els darrers anys ha augmentat notablement el nombre de
meduses. S'ha proposat la hipòtesi que això podria ser degut a la sobrepesca de
tonyines. Us sembla raonable aquesta hipòtesi? Justifiqueu la resposta. [0.5 punts].
Sí que sembla raonable,
ja que les tonyines s'alimenten de meduses / són depredadores de meduses. Per
tant, una disminució del depredador (tonyina) s'espera que produeixi un
increment en les preses (meduses).
Puntuació:
Per dir que sí que sembla raonable, amb una
justificació mínimament coherent |
0,1 |
Per dir que les
tonyines són depredadors de
meduses, o que les meduses són les
preses de les tonyines: |
0,2 |
Per dir que una disminució dels depredadors provocarà
un increment en les preses |
0,2 |
NOTA1: Per obtenir la
puntuació esmentada cal que utilitzin correctament les paraules en negreta
(depredador i presa).
NOTA2: Si es limiten a dir
que sí que sembla raonable però no donen cap justificació o la justificació no
és coherent, llavors 0 punts.
OPCIÓ A
En Miquel va a la
consulta del CAP de l’Hospitalet perquè té sobrepès. Li explica a l’Angelique, la seva infermera, que cada dia menja bastants
dolços. Aleshores, l’Angelique li diu que el sucre
engreixa!
1) Després d’escoltar això,
en Miquel observa un pòster que hi ha a la consulta i que porta per títol
“Biomolècules presents als aliments”. A partir d’alguna de les característiques
esmentades a la taula, indiqueu per a cada molècula: el nom, a quina lletra del
pòster correspon i el tipus de molècula de què es tracta. [1 punt]
Característica |
Nom
de la molècula |
Lletra
del pòster |
Tipus
de molècula (monosacàrid, disacàrid, polisacàrid, lípid, alcohol) |
Substrat energètic
que circula dissolt a la sang. |
ALGUN D’AQUESTS: - Glucosa - Alfa D glucopiranosa |
C |
Monosacàrid |
Substrat energètic
que circula per la saba. L’usem a taula com a edulcorant. |
- Sacarosa |
D |
Disacàrid |
Reserva energètica
de les plantes. |
- Midó, Amilopectina |
F |
polisacàrid |
Component dels
fosfolípids i dels triglicèrids. És amfipàtic. |
ALGUN D’AQUESTS: - Àcid gras - àcid gras insaturat - Àcid oleic |
H |
lípid |
Component dels
fosfolípids i dels triglicèrids. És polar. |
ALGUN D’AQUESTS: - Glicerol - Glicerina - Propà-triol |
B |
alcohol |
Substrat de la
síntesi d’algunes hormones i component de les membranes biològiques de les
cèl·lules animals. |
- Colesterol |
G |
lípid |
Component dels
àcids nucleics. |
ALGUN D’AQUESTS: - Ribosa - Beta D ribofuranosa |
E |
monosacàrid |
Reserva energètica
al teixit adipós dels animals. |
ALGUN D’AQUESTS: - Triglicèrid - Triacilglicèrid - Trioleïna - Acilglicèrid |
A |
lípid |
Puntuació:
a partir d’1 punt, restar 0.05 punts per cada casella NO correcta o buida, fins
a zero (20 de les 24 caselles, errades o buides).
2)
En Miquel no entén com pot ser que la glucosa del sucre es converteixi en
greix. [1 punt]
a) Digueu el nom de les molècules i de les
vies metabòliques corresponents als números de la figura. Anoteu les respostes
a les taules següents. [0.7 punts].
|
Nom del compost |
1 |
Piruvat, àcid pirúvic |
2 |
CO2 / diòxid de carboni |
3 |
Acetil CoA |
4 |
Àcid gras / àcid palmític |
|
Nom de la via metabòlica |
5 |
Glucòlisi / glicòlisi |
6 |
Lipogènesi |
7 |
Esterificació |
Puntuació: 0.1 punts per cada casella correcta.
Si a la casella 6 diuen: “síntesi d’àcids grassos” o a la 7: “síntesi de
triacilglicèrids”, només 0.05 punts d’aquesta casella
b) El procés global de transformació de
glucosa en greix es pot caracteritzar com a anabòlic, tot i que una de les
seves fases és catabòlica. Justifiqueu aquesta afirmació. [0.3 punts].
Justificació: En el
seu conjunt: es tracta de construir (sintetitzar) triacilglicerols a partir
de glucosa (molècules grans a partir de molècules més petites) aportant-hi
energia. Per això es pot considerar un procés anabòlic Tanmateix, la transformació de glucosa en acetil CoA
produeix energia i des d’un compost més gran se n’obtenen dos de més petits.
Aquesta fase és catabòlica Puntuació: 0.15 per cada una de les dues justificacions:
catabòlic i per anabòlic |
3) En Miquel pesa 123 Kg. L’Angelique
li diu que un 25% d’aquest pes, és
greix! I que sort en té, perquè si tota l’energia que té acumulada al greix (9
kcal/g) ho estès en glicogen (4.3 kcal/g) pesaria molt més! A més, cada g de
glicogen s’acumula amb 3 g d’aigua. A partir d’aquesta informació, completeu el
quadre següent: [1 punt]
Quanta
energia acumula en Miquel en el seu greix? Mostreu els càlculs. [0.4 punts]. a)
123
Kg de pes corporal * 25 kg de greix / 100 kg de pes corporal =
30.75 kg de greix 123
kg de pes corporal – 30,75 kg de greix = 92,25 kg de massa magra b) 30,75
Kg de greix * 1000 g / 1 Kg =
30750 g de greix c) 30750
g de greix * 9kcal/1 g de greix =
276 750 kcal 0,1 punt per cada càlcul i canvi d’unitats (a, b i c) i 0,1
per posar les unitats. Acceptarem càlculs que no estiguin fets amb factors de
conversió |
Si
aquesta energia acumulada en greix, estigués acumulada en glicogen, quant
pesaria en Miquel? Mostreu els càlculs. [0.4 punts]. a) 276
750 kcal * 1 g glicogen/4.3 kcal = 64.360 g de glicogen 64
360 g de glicogen * 1 Kg/1000g =
64,36 Kg de glicogen b) Com
que el glicogen s’acumula amb aigua (3g d’aigua/1 g glicogen), pesaria: 64,36
kg de glicogen * 3 kg d’aigua / 1 kg
de glicogen = 193,02 Kg d’aigua 64,36Kg
de glicogen + 193,02 Kg d’aigua = 257,38 kg de pes glicogen+aigua c) Per
tant, en Miquel pesaria: 257,38 Kg de glicogen+aigua
+ 92,25 kg de massa magra = 348,69 Kg de pes corporal 0,1 punt per cada càlcul i canvi d’unitats (a, b i c) i 0,1
per posar les unitats finals Acceptarem càlculs que no estiguin fets amb factors de
conversió |
Per
què el glicogen s’acumula amb tanta aigua i el greix no? Raoneu la resposta [0.2 punts]. Perquè el glicogen és hidròfil (o bé té molts grups OH) i el
greix és molt hidròfob (o bé la majoria de carbonis són CH2) |
L’equip
d’investigadors en neurofarmacologia del la UPF que
dirigeix el Dr. Andrés Ozaita ha estudiat els efectes
del consum de cànnabis.
1) Han
subministrat diferents dosis de tetrahidrocannabinol (THC), un dels principis
actius d’aquesta planta, a ratolins de laboratori. Han analitzat l’efecte
d’aquesta substància sobre la memòria a llarg termini, a partir de la capacitat
dels animals de discriminar entre objectes nous i objectes coneguts. [1 punt]
a)
La taula següent mostra els resultats que
han obtingut. Representeu-los gràficament i extraieu-ne una conclusió. [0.5 punts].
Dosi THC (mg/Kg) |
0 |
0,3 |
1 |
3 |
10 |
Índex de
discriminació d’objectes |
0,5 |
0,5 |
0,4 |
0,1 |
0,03 |
NOTA PELS CORRECTORS:
S’atorgaran
0,1
punts si els valors
dels eixos són proporcionals (tots dos, total 0,2 punts)
0,1 punts si estan escrites les variables
i la unitat de la dosi (totes dues),
0,1 punts si els valors estan
representats correctament.
Si es canvien les variables
representades als eixos es descomptaran 0,2 punts.
Conclusió:
A dosi baixes de THC no hi ha efecte sobre
l’índex de discriminació dels objectes per part dels ratolins. [0,1 punts] A partir d’1 mg/Kg hi ha una disminució
d’aquest índex, la qual s’intensifica a dosis més elevades. [0,1 punts]
b) En un
apartat de l’article en el qual l’equip del Dr. Ozaita
ha publicat la seva recerca, es pot llegir el següent text: “Tots els ratolins estaven en gàbies iguals
que es van mantenir a 21ºC i 55% d’humitat relativa, i cicles de llum i foscor
de 12 hores diàries.” Per què és important especificar aquestes dades? [0.5 punts].
Cal especificar aquestes dades per deixar clar que les condicions
ambientals a les quals s’han mantingut els ratolins han estat les mateixes en
tots els casos i, per tant, no han influït (o ho han fet de la mateixa manera)
per a tots els tractaments de la variable independent i els resultats que se’n
deriven. [0,3 punts] Aquestes dades
corresponen a les variables controlades (és a dir, que són les mateixes per
tots els animals experimentals). [0,2
punts]
NOTA PELS
CORRECTORS: En el cas de la segona
frase de la resposta model, es puntuaran com a respostes correctes alternatives
dir que aquestes dades formen part del control de l’experiment i que
necessàriament han de ser les mateixes per tots els animals experimentals
2)
L’acció de les
substàncies presents al cànnabis afecta les cèl·lules nervioses i ho fa depenent
de la seva concentració a la planta. [1 punt]
a) L’equip
d’investigadors ha realitzat una micrografia d’una neurona de l’hipocamp de
ratolí, una part del cervell implicada en la memòria a llarg termini. Calculeu
els augments als quals s’ha fet la imatge tenint en compte l’escala gràfica.
Indiqueu els càlculs que feu. [0.4 punts].
Font
de la imatge:
http://www.ipb.csic.es/noticias/notasprensa/csune/DinamicaNeuronal/
Mida del segment de l’escala gràfica = 0,8 cm
Augments = Mida aparent / Mida real
Augments = (0,8 cm / 25 µm)
* (10 mm / 1 cm) * (1.000 µm / 1 mm)
= 8.000 µm / 25 µm = 320 X
NOTA PELS
CORRECTORS: els 0,4 punts, desglossats
de la següent manera:
0,1 punts per la fórmula,
0,1 per substituir els valors,
0,1 pel nombre d'augments i
0,1 per indicar correctament les unitats (X o augments).
Es poden atorgar puntuacions parcials per càlculs parcialment
correctes.
b) Una de les
problemàtiques del consum de cànnabis és la creixent concentració de
cannabinoides (fins a 17 vegades més que les varietats salvatges) que contenen
les plantes que es conreen. El següent text (extret d’un web poc fiable)
intenta explicar científicament el procés que fan servir els que conreen
cànnabis per a obtenir plantes amb més cannabinoides, però conté 4 errades.
Cerqueu-les i justifiqueu-les en el quadre adjunt. [0.6
punts].
Les plantes de cànnabis presenten variabilitat en
relació al seu contingut de cannabinoides. Aquesta variabilitat s’origina per
consanguinitat entre diferents plantes. Les persones que conreen cànnabis trien
aquelles plantes amb menors concentracions d’aquestes substàncies per a formar
la següent generació. Mitjançant aquest procés de selecció s’aconsegueix que
aquest caràcter adquirit per les plantes de cànnabis es transmeti a la
descendència. D’aquesta manera, generació rere generació, la freqüència
fenotípica de les plantes amb més concentració de cannabinoides es manté
constant.
Errada
del text |
Justificació
de perquè és incorrecte |
Aquesta variabilitat s’origina per
consanguinitat entre diferents plantes. |
La
variabilitat s’origina per mutacions i per reproducció sexual no per
consanguinitat. |
Les persones que conreen cànnabis trien
aquelles plantes amb menors concentracions d’aquestes substàncies |
Si
les plantes conreades tenen concentracions de cannabinoides més elevades és
perquè les persones que les conreen trien les plantes amb concentracions més
elevades d’aquestes substàncies. |
caràcter adquirit |
El
contingut de cannabinoides de les plantes no és un caràcter adquirit sinó
congènit i hereditari ja que en cas contrari no tindria cap sentit la
selecció de determinades plantes per produir generacions amb concentracions
creixents de cannabinoides. |
D’aquesta manera, generació rere
generació, la freqüència fenotípica de les plantes amb més concentració de
cannabinoides es manté constant. |
Les
freqüències fenotípiques de les plantes amb major concentració de
cannabinoides necessàriament han d’augmentar atès que es seleccionen les
plantes que més en contenen i s’encreuen per produir les següents generacions |
NOTA PELS
CORRECTORS:
Cada errada detectada atorgarà 0,05 punts i la justificació 0,1
punts.
Es poden atorgar puntuacions parcials per justificacions
parcialment correctes.
OPCIÓ B
Alguns
microorganismes poden sobreviure en les naus espacials durant mesos de viatge.
Si algun d'aquests microorganismes arribés a Mart, per exemple, podria
colonitzar el planeta. Per això la NASA intenta evitar la contaminació
microbiològica de les seves naus amb diverses mesures de protecció, entre elles
la neteja amb desinfectants com ara l'etanol.
Font:
NASA/JPL/KSC |
1)
El 2018, un equip d'investigadors ha
publicat un article a la revista Astrobiology, en el
qual expliquen que alguns bacteris, com ara els del gènere Acinetobacter, han evolucionat i ara poden utilitzar l’etanol per sintetitzar
altres molècules orgàniques, i també poden oxidar-lo per obtenir energia. [1 punt]
a) Quin és el tipus metabòlic d'aquestes
soques d'Acinetobacter,
en funció de la seva font de carboni i d’energia? Justifiqueu la resposta. [0.5 punts].
Tipus
metabòlic: Heteròtrof quimiòtrof (o quimioheteròtrof
o heteròtrof quimioorganòtrof). |
Justificació: Són heteròtrofs perquè obtenen el carboni de molècules
orgàniques. Són quimiòtrofs (o quimioorganòtrofs) perquè obtenen l'energia de
reaccions químiques d'oxidació-reducció. |
0,1 per dir
que són heteròtrofs i 0,15 per justificar-ho correctament.
0,1 per dir
que són quimiòtrofs (o quimioorganòtrofs) i 0,15 per justificar-ho
correctament.
si diuen
"quimioorganòtrofs" i ho justifiquen dient que oxiden molècules
orgàniques, també es considerarà correcte.
b) La següent fotomicrografia mostra bacteris
Acinetobacter baumannii
observats amb el microscopi electrònic de rastreig. Calculeu a quants augments
s'ha fet la fotomicrografia. Mostreu els càlculs que feu. [0.5 punts].
https://phil.cdc.gov/PHIL_Images/20041209/c9cbf359322b40e08fab8a6129c1be16/6498_lores.jpg |
Augments
= Mida aparent / Mida real = (25 mm / 2 μm) *
(1000 μm / 1 mm) = 12 500X
0,1 per la
fórmula
0,2 per
explicitar els càlculs correctament (amb el factor de conversió o fent la
conversió d'unitats separadament).
0,2 pel
resultat correcte (sense unitats, o amb X com a unitat virtual).
2) Acinetobacter
són bacteris Gram negatius. [1 punt]
a) Si fem una tinció de Gram d'aquests
bacteris, de quin color els veurem? [0.2 punts].
De
color vermell / sense color o transparents (si no s'ha fet servir tinció de
contrast, però això no cal que ho diguin).
b) Les imatges següents corresponen a la
paret cel·lular de diferents organismes: Acinetobacter (un bacteri Gram
negatiu), Bacillus
(un bacteri Gram positiu), Pinus (un vegetal) i Saccharomyces (un fong). Identifiqueu la que correspon a
cadascun d'aquests organismes. Justifiqueu la resposta.
[0.8 punts].
|
|
|
|
Lletra
de la paret |
Organisme
al qual correspon la paret cel·lular |
Justificació |
A |
Pinus (0,1). |
Perquè té cel·lulosa (0,1) |
B |
Acinetobacter (0,1) |
Perquè té una capa de peptidoglicà i una membrana externa (0,1) |
C |
Saccharomyces (0,1) |
Perquè té quitina (0,1) |
D |
Bacillus (0,1) |
Perquè té una capa simple de peptidoglicà (0,1) |
NOTA: Si en lloc del gènere diuen el grup, llavors puntuarem 0,05.
2) Inicialment
l’etanol era tòxic per Acinetobacter.
Expliqueu el mecanisme evolutiu mitjançant el qual aquests bacteris han arribat
a poder viure en presència d’etanol. [1 punt]
En les
poblacions de bacteris Acinetobacter
hi ha diversitat genètica i heretable,
deguda a mutacions a l'atzar o a
fenòmens de parasexualitat, pels quals alguns bacteris eren capaços de
sobreviure en presència d'etanol. Quan els operaris de la NASA van començar a
utilitzar etanol com a desinfectant, aquests bacteris eren afavorits per la selecció natural, perquè podien sobreviure i reproduir-se en el medi amb
etanol, en què els altres bacteris morien. Passades algunes generacions,
tota la població de les instal·lacions de la NASA era resistent, perquè eren descendents dels bacteris resistents
que havien sobreviscut.
Puntuació:
Diversitat genètica i heretable |
0,2 |
Qualsevol de les següents (amb una n'hi ha prou): -Mutacions a l'atzar -Fenòmens de
parasexualitat (o de sexualitat) -Conjugació -Transformació -Transducció |
0,2 |
"Selecció natural" (literalment) |
0,2 |
Descripció de la selecció natural: Els bacteris portadors de
la mutació poden sobreviure (i reproduir-se) en el medi amb etanol |
0,2 |
Qualsevol de les següents (amb una n'hi ha prou): -La població actual és
resistent perquè són descendents d'aquells bacteris resistents. -La característica és
genètica i per tant els bacteris descendents l'hereten |
0,2 |
NOTA: Es considerarà correcte tant si els alumnes descriuen el
procés evolutiu en un sol pas (a partir d'una sola mutació o d'un sol fenomen
de parasexualitat) com si ho fan de manera gradual.
NOTA 2: És possible que els alumnes parlin de la funció deshidratant
de l'alcohol, però no cal que ho facin per obtenir la màxima puntuació.
NOTA 3: Qualsevol resposta lamarckiana ("s'acostumen",
"muten per tornar-se resistents", "intenten adaptar-se",
...) o espúria ("es tornen immunes", ...): 0 punts.
Les larves
de l’arna Galleria
mellonella són comunament anomenades “cucs de la
cera”. Les arnes femelles ponen els ous als ruscos d’abelles (Apis mellifera).
De l’ou emergeix la larva (o cuc de la
cera) que s’alimenta de la cera del rusc.
|
|
Galleria mellonella Font:
www.forestryimages.org |
Cucs
de la cera (larva de Galleria mellonella) Font: ivaldisergio1960.altervista.org |
1) Federica Bertocchini,
una investigadora del CSIC i apicultora aficionada, va descobrir els cucs als
seus ruscs, els va dipositar en una bossa de plàstic de polietilè i en 10
minuts aquesta estava plena de forats. Amb l’ajut d’altres investigadors, va
fer una recerca en la qual va realitzar dos experiments consecutius:
Bossa
de plàstic foradada per cucs de la cera. Font: http://www.rtve.es/noticias/20170424/gusano-cera-capaz-biodegradar-plasticos-resistentes/1530172.shtml
- Un primer experiment (E1) per comprovar si
els cucs biodegradaven el plàstic de tipus polietilè
(se’l menjaven i el digerien) o bé simplement el mossegaven. Els resultats van
demostrar que el biodegradaven
- Un segon experiment (E2) per determinar l’eficàcia amb què biodegradaven el polietilè. Obtingué com a resultat que 100 cucs de la cera
són capaços de biodegradar 92 mg de polietilè en 12
hores.
Ompliu la taula
següent referent als dos experiments: [1 punt]
|
Experiment
1 (E1) |
Experiment
2 (E2) |
És quantitatiu o qualitatiu? |
Qualitatiu
(0,1 punts) |
Quantitatiu
(0,1 punts) |
Formuleu el problema o pregunta a
investigar |
Els
cucs digereixen o biodegraden el polietilè? O bé:
Els cucs només mosseguen el plàstic? (NOTA
PELS CORRECTORS: La resposta ha d’estar expressada en forma de pregunta o
frase interrogativa) (0,2
punts) |
Quina
és la taxa (o l’eficàcia) de degradació del polietilè per part dels cucs de
la cera? O bé:
A quina velocitat degraden els cucs el polietilè? O bé:
Quina quantitat (o grams) de polietilè (o plàstic) poden degradar els cucs
per unitat de temps (o hores)? (0,2
punts) NOTA
PELS CORRECTORS: En la tercera opció, si no esmenten unitat de temps, només
0,1 punts. |
Dues variables a
controlar: Mateix
tipus de plàstic, mateixa temperatura ambiental, mateixa humitat ambiental,
mateixa edat dels cucs.... (NOTA
PELS CORRECTORS: Han d’aparèixer dues de les anteriors o qualsevol altre que
el corrector consideri vàlida) 0,2 punts. (Si només diuen
una variable 0,1 punts) |
||
Amb quin
objectiu es van repetir els dos experiments diverses vegades? Per
comprovar que els resultats no van ser fruit de l’atzar. NOTA
PELS CORRECTORS: Si responen “perquè cal
fer rèpliques”, no es donarà cap puntuació, ja que és el mateix que es
diu a l’enunciat “repetir...” (0,2 punts) |
2)
El principal component químic de la cera de les abelles es produeix a partir de
la reacció entre un alcohol de cadena llarga, com ara l’alcohol de miricil, amb
un àcid gras, com l’àcid palmític. Responeu les preguntes de la taula següent: [1 punt].
Assenyaleu quina d’aquestes molècules és una cera i justifiqueu
la resposta. [0.25 punts]. A: B: C: D: La cera correspon a la molècula C ja que
està formada per un àcid gras CH3-(CH2)14-COOH
i un alcohol OH-(CH2)29-CH3 També ho poden justificar identificant la
resta de molècules (A. pèptid, B: colesterol, D: triacilglicèrid o
triglicèrid o acilglicèrid) (NOTA PELS CORRECTORS 1: Si només
marquen l’opció però sense justificació, la puntuació serà 0 punts.) (NOTA PELS CORRECTORS 2: Si només fan una justificació
parcial, com: - Perquè té un enllaç èster i no té glicerina. - Perquè només té un àcid gras. - Perquè està formada a partir d’un monoalcohol. llavors la puntuació serà de 0,1 punt.) |
||||
Quin és el nom de la reacció que té lloc entre
l’alcohol i l’àcid gras per formar una cera? [0.25
punts]. Esterificació |
||||
Escriviu una funció biològica de les ceres diferent
de la de fer ruscs [0.25 punts]: Protecció, estructural, espermaceti de
balenes, permet flotabilitat, impermeabilitzar fulles, impermeabilitzar
plomes o impermeabilitzar pèls (només cal que esmentin una funció) NOTA PER ALS CORRECTORS: : Encara que
la cera de les orelles no és una veritable cera sinó una barreja de productes com ara l'esqualè,
àcids grassos de cadena llarga, alcohols i colesterol, si algun alumne la posa com a exemple
l’acceptarem ja que el nom (cera) fa referència a la pregunta. |
||||
Escriviu una propietat de les ceres [0.25 punts]: Insolubles en aigua, solubles en
dissolvents orgànics, saponificable, hidrofòbica, impermeables a l’aigua
(només cal una resposta) |
|
|