SÈRIE 1
Notes inicials generals per als correctors vàlides
per a tota la prova:
- Si posen noms científics d’espècies i no els
subratllen, descomptem 0,1 punts, però un sol cop en tota la prova
- Les pautes que es donen a continuació fan
referència a les possibles respostes que considerem que seran les més
habituals. Però amb més de 8.000 examinands, segur que hi haurà molta
diversitat. Guieu-vos també pels vostres coneixements i el sentit comú, en base
al que posem a les pautes.
- A l’hora de valorar les respostes dels examinands,
tingueu present que són persones de 18 anys amb els coneixements que marca el
currículum de Batxillerat.
Segons l’Organització Mundial de la Salut
(OMS), actualment
257 milions de persones viuen amb una infecció crònica
del fetge causada pel virus de l’hepatitis
B (VHB). La implantació
de programes de vacunació contra l’hepatitis
B ha fet que disminueixi
el nombre de persones afecta- des per aquesta infecció crònica.
Font: Adaptació feta a partir de http://img.yasalud. com/uploads/2012/04/Hepatitis-B.jpg.
1. El VHB està format per un embolcall membranós i una càpsida icosaèdrica que conté el DNA.
Algunes proteïnes del VHB són antígens: es tracta de les proteïnes HBsAg de l’embolcall i HBcAg de la càpsida. [1 punt]
a) La vacuna de l’hepatitis B s’elabora amb la
proteïna HBsAg. Expliqueu la resposta immunitària que
genera l’administració d’aquesta vacuna en una persona que no ha estat mai infectada pel VHB.
Resposta
model:
La vacuna proporciona una immunització activa contra
l'antigen de superfície (HBsAg) del virus de
l’hepatitis B. Els antígens presents en la vacuna activen la resposta immunitària primària. Alguns
limfòcits B esdevenen cèl·lules plasmàtiques
que elaboren anticossos anti-HBsAg. Altres limfòcits B originen cèl·lules de memòria, les quals
s’activaran en cas d’un nou contacte amb aquest antigen del virus de
l’hepatitis B i provocaran una resposta immunitària secundària més ràpida. Per
això una persona vacunada no patirà l’hepatitis B.
- 0,4 punts per les paraules clau (0,1 punts per
cada paraula clau –en negreta– expressada de forma correcta)
- 0,2 punts per contextualitzar segons l’enunciat
de la pregunta
TOTAL SUBPREGUNTA a) = 0,6
punts
Nota: si expliquen bé el procés però no esmenten les paraules clau de forma
explícita, llavors la meitat de puntuació
b) Expliqueu
per què no tindria la mateixa eficàcia una vacuna elaborada amb la proteïna HBcAg.
Els anticossos
sintetitzats contra l’antigen HBcAg no poden
neutralitzar el VHB (o no ho poden fer amb la mateixa eficàcia) perquè aquest
antigen es troba a l’interior del virus (i per tant els anticossos no hi tenen
accés).
O bé
No es
poden unir a l’antigen ja que aquest es troba a la càpsida (o a l’interior del
virus, o no estan a la superfície del virus).
O bé
No es poden unir a l’antigen ja que
l’embolcall ho impedeix.
O bé
També es pot justificar fent referència a que
els anticossos s’uniran més fàcilment a l’antigen HBsAg
ja que aquest està a l’embolcall i és de més fàcil accés pels anticossos
- 0,2 punts per dir que els anticossos anti-HBcAg
no poden neutralitzar el virus o bé que no poden unir-se a l’antigen HBcAg o bé no es poden unir a l’Ag
ja que l’embolcall ho impedeix.
- 0,2 punts per dir que l’antigen HBcAg està
situat a l’interior del VHB.
TOTAL SUBPREGUNTA b) = 0,4 punts
Nota: Si diuen que han estat en contacte amb el virus en lloc
de l’antigen (HBsAg), llavors 0,1 punts.
2. En una revisió
mèdica que es fa als treballadors d’una
empresa, se’ls pregunta
si estan vacunats contra
l’hepatitis B. Hi ha dues persones que no ho recorden. Per a determinar si
estan vacunades o no, se’ls practica una anàlisi de sang que dona els resultats
següents: [1 punt]
Els resultats de les anàlisis confirmen
que les dues persones són immunes al VHB: una per vacunació i l’altra perquè va tenir una infecció pel VHB.
a) Quina de les dues anàlisis
correspon a la persona vacunada
contra l’hepatitis B? Justifiqueu la resposta.
L’anàlisi 2.
Perquè la vacuna utilitzada només pot desencadenar la
síntesi d’anticossos anti-HBsAg, perquè els únics
antígens que conté la vacuna són els HBsAg.
- 0,1 punts per identificar correctament l’anàlisi 2.
- 0,4 punts per la justificació (per relacionar correctament la
composició de la vacuna
–HbsAg– amb els anticossos presents a la sang –anti-HBsAg–).
TOTAL SUBPREGUNTA a) = 0,5 punts
b) Si més endavant
la persona vacunada
pateix una infecció
pel VHB, quin tipus de resposta immunitària (primària
o secundària) es produirà? Justifiqueu la resposta.
Resposta model:
Resposta immunitària secundària, perquè aquesta persona
ja té cèl·lules de memòria immunitària (o memòria immunològica, o limfòcits B de memòria) que es van generar
amb la primera exposició a l’antigen (HBsAg) de la
vacuna contra el VHB.
- 0,1 punts per identificar correctament que és
la resposta secundària.
- 0,2 punts per dir que la persona ja havia estat
exposada a l’antigen (HBsAg).
- 0,2 punts per dir que la persona vacunada té
memòria immunològica per a l’antigen (HBsAg) (o bé
que té cèl·lules de memòria contra els antígens, o que pot fabricar anticossos contra
els antígens).
TOTAL SUBPREGUNTA b) = 0,5 punts
Nota per als correctors:
- Demanem que
justifiquin per què és la resposta secundària, però si en lloc de justificar-ho
expliquen la resposta secundària correctament i ho fan en el context de la
pregunta, també ho donarem per vàlid.
3. Actualment
la vacuna de l’hepatitis B s’obté per mitjà de la tècnica
del DNA recombinant.
[1 punt]
Font: Adaptació feta a partir de les pàgines
web https://nl.dreamstime.com/stock-afbeeldingen-het-vaccin-van-de-hepatitis-b-image13078684, http://nepad-abne.net/wp-content/uploads/2015/07/resizedimage600289-bacterium.jpg i http://img.yasalud.com/uploads/2012/04/Hepatitis-B.jpg.
a) Expliqueu
el procés seguit
per a obtenir el plasmidi
recombinant de la figura anterior.
Resposta
model:
- Obtenir/aïllar
un plasmidi bacterià.
- Obtenir/aïllar
el gen de la proteïna HBsAg.
- Utilitzar
enzims de restricció (o endonucleases) per tallar per seqüències concretes el
DNA del plasmidi i del gen HBsAg.
- Unir el
gen i el plasmidi amb ligases.
PUNTUACIÓ subpregunta a): 0,75 punts repartits segons:
- 0,25 punts per explicar que cal obtenir els
diferents tipus de DNA que formen el DNA recombinant (el plasmidi i el gen).
- 0,25 punts per anomenar els enzims de
restricció i dir per què es fan servir (si només els anomenen, llavors 0,1
punts).
- 0,25 punts per anomenar les ligases i dir per
què es fan servir (si només les anomenen, llavors 0,1 punts).
b) Quina és la funció del llevat en l’obtenció de la vacuna?
La
funció del llevat és produir l’antigen HBsAg amb el
qual es fabrica la vacuna (o fer de biofactoria).
També es
pot dir que la funció del llevat és transcriure i traduir (o expressar) el gen,
per obtenir quantitats industrials de vacuna de l’hepatitis B ja que els
llevats es reprodueixen molt ràpid, o que proporciona la maquinària per la
rèplica del gen HBsAg.
PUNTUACIÓ subpregunta b): 0,25 punts
Nota: els
alumnes no ho han de saber ni cal que ho diguin, però també és correcte si
diuen que es fa en llevats i no en bacteris perquè cal un sistema endomembranós per modificar el pèptid resultant de la
traducció del gen que codifica per a l’antigen HBsAg
per tal que sigui com l’original (i els bacteris no poden fer aquestes
modificacions, cal una cèl·lula eucariota).
La fagoteràpia és una tècnica per a tractar infeccions
bacterianes basada en l’ús de bac- teriòfags. Fa un quant temps, el Grup de Microbiologia
Molecular de la UAB va trobar tres bacteriòfags virulents específics per als bacteris
del gènere Salmonella. Els investigadors van administrar els bacteriòfags per via oral a pollets
(Gallus gallus) infectats
per aquest bacteri, i van observar una reducció de la concentració de Salmonella en el tub digestiu dels pollets.
1. En la taula següent es presenten desordenats els noms de les diferents
fases del mecanis- me d’acció dels bacteriòfags
sobre les cèŀlules bacterianes. Ordeneu les
fases, escrivint un número de l’1 al 5 a la casella corresponent, i expliqueu en què consisteix
cadascuna.
[1 punt]
Puntuació: (0,05 per cada número ben posat i 0,15 per cada
explicació ben feta)
TOTAL: 1 punt
Nota 1: si un
dels números està mal posat, però a partir d’ell la resta segueixen l’ordre
lògic, es comptaran com a bons els ítems que estiguin ben ordenats.
Nota 2: la pauta
dona la resposta més bàsica, és possible que alguns alumnes detallin més la
resposta. El corrector valorarà l’adequació.
2. Un dels problemes
que es van trobar els microbiòlegs
va ser la
reduïda estabilitat d’aquests bacteriòfags en el tub
digestiu. Per solucionar aquest problema, van
desenvolupar
un sistema de nanoencapsulació
basat en càpsules
membranoses de lípids (liposomes). Van introduir els
acteriòfags en aquestes partí- cules liposòmiques i les van
administrar per via oral.
A la dreta hi ha un esquema d’una partícula
liposòmica.
[1 punt]
Font: https://elixinol.com/es/
blog/liposome-improve-cbd-absorption
a) Quin és el nom de les molècules
que formen els liposomes?
Fosfolípids
(o fosfoglicèrids o esfingolípids)
PUNTUACIÓ SUBPREGUNTA a): 0,2 punts
Nota per als correctors: si diuen només lípids, llavors 0,1 punts.
b) Quina característica d’aquestes molècules lipídiques permet que formin la bicapa liposòmica? Raoneu la resposta.
- Són molècules amfipàtiques, és a dir, que tenen
una zona polar (o hidròfila) i una zona apolar (o hidròfoba). (0,5 punts)
- Aquesta propietat afavoreix que, en un medi
aquós, les zones apolars de les molècules tendeixin a disposar-se en contacte
provocant, així, la formació del liposoma. (0,3
punts)
TOTAL SUBPREGUNTA b) = 0,8 punts
Nota per als correctors: no cal que facin servir el terme amfipàtiques,
però sí que han de descriure la doble polaritat i relacionar-ho amb la seva
disposició.
OPCIÓ A
En
Xavier, un alumne que està cursant segon de batxillerat, ha trobat un article
sobre els antibiòtics en una revista de divulgació. Atès que estan treballant
precisament aquest tema a l’institut, el porta a classe i l’ensenya
als companys. L’article
diu el següent:
Els antibiòtics estan deixant de funcionar
A principis d’any, una dona de setanta anys
es va fer tristament famosa a tot el món. L’havia matada el bacteri Klebsiella pneumoniae,
després que se li infectés una ferida que s’havia fet mesos abans en trencar-se una cama.
Aquest
bacteri pertany a la família de les enterobacteriàcies, dins la qual s’han
identificat alguns organismes que són resistents a la major
part d’antibiòtics que hi ha al mercat.
Per això, aquest
«superbacteri» va resistir tots els antibiòtics que se li van subministrar.
El cicle vital dels bacteris,
que pot durar des d’uns minuts fins a unes hores, fa que en la durada
d’una vida humana tinguin centenars de milers d’oportunitats d’esdevenir resistents als antibiòtics.
Traducció i adaptació fetes a partir d’un text publicat a Plantas & Bienestar (octubre 2017)
1. Anomeneu i expliqueu dos mecanismes mitjançant els quals un bacteri pot esdevenir
resistent a un antibiòtic.
[1 punt]
Qualsevol dels següents 4
mecanismes és correcte. Els examinands n’han d’explicar només 2.
- Mutacions
atzaroses i preadaptatives que originen un gen de
resistència, i l’antibiòtic actua de selecció natural afavorint la
supervivència dels resistents (o eliminant els sensibles).
- Per conjugació
(o parasexualitat bacteriana), través
d’un plasmidi que contingui un gen de resistència.
- Per
transformació, a través de fragments d’ADN que continguin un gen de
resistència, que el bacteri agafa del medi i incorpora al seu genoma.
- Per
transducció , a través d’un virus (o d’un bacteriòfag) que transporta un
fragment d’ADN amb un gen de resistència d’un bacteri a un altre.
Qualsevol resposta lamarckiana, 0 punts
PUNTUACIÓ: (0,2 punts per cada nom d’un dels dos mecanismes + 0,3
punts per l’explicació de cadascun dels dos mecanismes. Total: 0,2 p + 0,3 p +
0,2 p + 0,3 p) = 1 punt
2. Un dels antibiòtics que es fan servir per a combatre
infeccions bacterianes és l’ampiciŀlina. L’ampiciŀlina actua impedint la síntesi del peptidoglicà.
[1 punt]
a) Per què aquest antibiòtic, que és tan
efectiu per a combatre aquests bacteris, pràctica- ment no afecta les cèŀlules del malalt? Justifiqueu la resposta.
Resposta
model:
Els bacteris tenen peptidoglicans
a la seva paret cel·lular, i en canvi les cèl·lules humanes no tenen paret (o no tenen peptidoglicans).
Per tant, les cèl·lules humanes no tenen la diana sobre la qual actua
l’antibiòtic, i aquest no les afecta.
PUNTUACIÓ SUBAPARTAT a): (0,5 punts)
Nota: Si els examinands responen de manera incompleta i només justifiquen que
afecta a les cèl·lules bacterianes perquè tenen peptidoglicans
però sense cap al·lusió a les cèl·lules del pacient, llavors (0,2 punts).
b) Els peptidoglicans són uns heteropolímers formats per cadenes de derivats de mono-
sacàrids i aminoàcids.
Observeu la figura següent:
Indiqueu
quines de les molècules de la figura
són monosacàrids i digueu-ne el nom.
C –
ribosa, o bé alfa-d-ribofuranosa (0,25
punts)
F –
glucosa, o bé alfa-d-glucopiranosa (0,25 punts)
PUNTUACIÓ SUBAPARTAT b): (0,5 punts)
Nota 1: si només les identifiquen per la lletra però no en saben
el nom o no el posen bé, llavors 0,1 punts.
Nota 2: si afegeixen molècules de més, restem (0,1 punts) per cada molècula de més
no correcte, però en cap cas la puntuació acabarà sent negativa. Per exemple,
si posen dues molècules i ambdues són errònies, la puntuació del subapartat
serà 0 punts
(no -0,2 punts)
3. Per comprovar que l’ampicil·lina inhibeix el creixement bacterià, en Xavier
i els seus companys dissenyen l’experiment següent:
[1 punt]
1r. Agafen dues plaques
de Petri on hi ha el mateix medi nutritiu,
adequat per al creixement de colònies bacterianes.
2n. En una de les plaques
hi afegeixen ampiciŀlina, en la concentració que indica el prospecte del laboratori
farmacèutic, i l’altra placa la deixen sense ampiciŀlina.
3r. Després
d’una estona sense rentar-se les mans, en Xavier passa els dits per les dues
plaques per deixar-hi els bacteris que puguin tenir.
4t. Incuben les dues plaques a 37 °C, en un mateix incubador, a les fosques
i durant 24 hores.
5è. Passat aquest temps, observen les plaques de Petri i compten quantes
colònies de bacteris hi ha a cadascuna. A la placa amb ampiciŀlina no en troben cap, i a la que
no tenia ampiciŀlina hi ha dotzenes de colònies.
a) Indiqueu quina és la variable independent i quina la variable dependent
de l’experiment, i esmenteu dues variables més que han controlat.
Variable
independent: presència / absència d’ampicil·lina al medi de cultiu (0,2 punts)
Variable
dependent: nombre de colònies, o bé creixement o no de colònies de
bacteris (0,2 punts)
Altres
variables que han controlat: la temperatura, el temps, el
medi de cultiu (excepte l’ampicil·lina), les plaques de Petri, els dits d’en
Xavier (d’una mateixa persona), o bé qualsevol altra variable que el corrector
consideri correcta (0,1 punt per cada
variable = 0,2 punts)
Nota 1: a
l’enunciat només se’n demanen dues.
Nota 2: Si es
limiten a definir les variables amb una paraula, com per exemple ampicil·lina, bacteris, ... llavors només (0,1 punts).
TOTAL SUBPREGUNTA a) = 0,6 punts
b) Quan la professora llegeix l’informe de la pràctica,
els diu que no han aplicat bé el
mètode científic experimental, i que, per tant, els resultats que han obtingut,
malgrat que puguin semblar molt lògics, no es poden donar per vàlids. Per què
no han aplicat bé el mètode científic experimental? Justifiqueu la resposta.
No han
fet rèpliques (0,2 punts)
Justificació model: Caldria haver afegit diverses plaques amb ampicil·lina i un mateix nombre
de plaques sense. Si no es fan rèpliques, no es pot saber si el resultat
(malgrat semblar lògic) ha estat fruit de l’atzar (0,2 punts)
TOTAL SUBPREGUNTA b) = 0,4 punts
Nota: també
és possible que diguin que caldria fer un altre control, que és una placa sense
posar-hi els dits, per controlar que el medi no estava contaminat. També ho
donem per bo, amb la mateixa puntuació.
Els langurs són uns primats
endèmics del
subcontinent
indi. N’hi ha moltes espècies
diferents,
que viuen en
hàbitats diversos.
Una
família que ha de viatjar a Bhutan consulta
el
mapa següent, on es mostra
la distribució en
aquest país de tres espècies de langurs: el langur
comú (Semnopithecus entellus), el
langur daurat
(Presbytis geei) i el langur de capell (Presbytis pileata).
Langur daurat.
El text que acompanya el mapa diu el següent:
«Els langurs de Bhutan es distribueixen aŀlopàtricament.
En els darrers anys, els ponts penjants que creuen
el riu Chamkar, a la regió
de Kheng, han permès que els langurs de capell
i els
langurs daurats s’hibridin.»
1. Responeu a les preguntes següents:
[1 punt]
a) Com es poden haver originat
aquestes espècies de langurs a partir d’un avantpassat comú, segons la teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme)?
Resposta
model:
Aquestes poblacions no poden encreuar-se a causa d’una barrera geogràfica (l’enunciat diu que
es distribueixen al·lopàtricament, i al mapa es veu
que el riu les separa) (0,2 punts).
Aquesta barrera geogràfica que no els permet relacionar-se és una de les causes
que, a través de mutacions atzaroses
i/o deriva genètica (0,1 punt per una de les dues paraules
marcades en negreta) i de selecció natural
(0,1 punt), es produeixi especiació.
Aquests processos faran que dues poblacions separades per una barrera
geogràfica vagin divergint (que es vagin fent cada vegada més diferents) fins
que, si tornen a entrar en contacte, ja no
es puguin reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil (o bé que ja hi hagi mecanismes d’aïllament reproductiu (com ara esterilitat dels híbrids, aïllament
estacional, ecològic, etològic..., però no cal que els esmentin per tenir la
màxima puntuació). (0,2 punts)
PUNTUACIÓ: 0,6 punts per a la subpregunta a), repartits segons els
conceptes clau que s’indiquen a la resposta model.
b) Els langurs de capell i els langurs
daurats poden hibridar-se. Un dels membres de la família que està observant el
mapa comenta:
«Si aquests dos tipus de langurs es poden hibridar,
això vol dir que no són espècies diferents; sens dubte, pertanyen
a la mateixa espècie.»
Té raó en això que diu? Discutiu aquesta afirmació.
Possible resposta correcta 1: No té raó. (0,1 punts)
Possible resposta correcta 2: Depèn. (0,1 punts)
Justificació en els dos casos: Perquè pertanyin a la mateixa espècie, a més de tenir descendents en comú
(el híbrids que esmenta el text),
també cal que aquests descendents siguin fèrtils. Això el text que acompanya el
mapa no ho diu, i per tant no podem concloure de manera segura que pertanyin a
la mateixa espècie. (0,3 punts)
Possible resposta parcialment correcta : Sí. Donant
per suposat que els híbrids són fèrtils (cosa que l'enunciat no diu) i
justificant que si tenen descendència fèrtil s'han de considerar de la mateixa
espècie. (0,1 punts en total)
PUNTUACIÓ: 0,4 punts per a la subpregunta b), a repartir
segons s’indica anteriorment.
2. El langur comú té les orelles punxegudes. Un
investigador que estudia
aquests animals observa que,
de tant en tant, també n’hi ha
que neixen amb les
orelles arrodonides. Escull
una família nombrosa de
langurs comuns, i en fa l’arbre genealògic.
[1 punt]
Langur comú
a) Determineu
el patró d’herència del caràcter «forma
de les orelles». Marqueu la resposta correcta en cada cas i justifiqueu la resposta.
TOTAL SUBPREGUNTA a) = 0,6 punts
b) Si s’encreuen els individus II-2 i II-6, quina proporció
dels descendents manifestarà el fenotip «orelles
arrodonides» i quina proporció el fenotip «orelles punxegudes»? Indiqueu els encreuaments.
PUNTUACIÓ: (0,4 punts, repartits segons s’indica)
- Primer hauran de deduir el genotip dels progenitors. Per deduir-lo (encara
que sigui implícitament) (0,15 punts, dels quals 0,05 punts per establir una
nomenclatura correcta i 0,1 punts pels genotips dels progenitors).
Cal que indiquin a quin
progenitor concret pertany cada genotip. Això ho poden fer:
1. dient qui és el mascle i
qui la femella.
2. dient quin progenitor té
les orelles arrodonides i quin les té punxegudes.
Si no ho aclareixen jo
només els donaria la meitat: 0,05.
Si A = orelles punxegudes i a = orelles
arrodonides, (s’accepta qualsevol nomenclatura que sigui coherent i no porti a
confusió)
II-2 és aa
II-6 és Aa
- Per l’encreuament (0,1 punt)
Aa
x aa
½ Aa + ½ aa
- Per
explicitar els fenotips i la proporció de cada fenotip (0,15 punts)
½ (o 50%
o 0,5) orelles arrodonides
½ (o 50% o 0,5) orelles punxegudes
OPCIÓ B
L’alcohol,
quan s’ingereix, és metabolitzat als hepatòcits. L’enzim alcohol-deshidrogenasa (ADH) i l’enzim aldehid-deshidrogenasa
(ALDH2) intervenen en la degradació de l’alcohol a àcid acètic, que després es pot convertir en acetil-CoA.
El 50 % dels asiàtics
tenen una mutació al gen que codifica l’enzim ALDH2. Aquesta mutació
fa que
l’enzim ALDH2 sigui inactiu, la
qual cosa pot provocar que
quan aquestes persones ingereixen alcohol acumulin acetaldehid a la sang i als teixits, ja que no el poden degradar a àcid acètic. En l’esquema següent es mostra aquesta via metabòlica:
Font: Adaptació feta a partir de http://www.scielo.org.co/pdf/rcg/v31n1/v31n1a05.pdf.
1. Els homozigots per al gen de l’ALDH2 amb els dos al·lels mutats no presenten cap activitat enzimàtica. Els heterozigots tenen
una activitat enzimàtica reduïda i poden metabolitzar una quantitat petita
d’acetaldehid, mentre que els homozigots amb els dos al·lels salvatges (no mutats) presenten
una activitat enzimàtica
normal.
[1 punt]
a) Quin tipus de relació hi ha entre els aŀlels d’aquest gen? Justifiqueu la resposta.
S’admet com a correcta qualsevol de les dues
opcions següents, ja que es pot interpretar des del punt de vista d’herència a
nivell molecular (quantitat de molècules d’enzim - codominància) o bé des del
punt de vista fenotípic (activitat enzimàtica - herència intermèdia o dominància incompleta):
Codominància, ja que
hi ha tres fenotips i en els heterozigots els dos al·lels s’expressen per
igual: un al·lel s’expressa i dona lloc a enzims amb activitat funcional i
l’altre al·lel també s’expressa donant enzims no funcionals.
O bé
Herència intermèdia (també es pot anomenar dominància incompleta), ja que hi ha tres
fenotips i els heterozigots (tenen un al·lel normal i un mutat) presenten una
mica d’ activitat enzimàtica, però menys que els homozigots normals i més que
els homozigots amb els dos al·lels mutats.
Puntuació subpregunta a): 0,4 punts (0,2 pel tipus de relació entre els
al·lels i 0,2 per la justificació)
b) Els dos individus
d’una parella presenten una activitat reduïda de l’enzim ALDH2. Es pregunten com podria ser aquest caràcter en els seus descendents.
Amb els vostres
coneixements de genètica,
podeu ajudar-los. Indiqueu
la simbologia corresponent, representeu l’encreuament i escriviu les proporcions dels possibles
genotips i fenotips de la descendència.
(0,3 punts) per la resposta correcta de
genotips i fenotips . Tot i que es demana la proporció, s’acceptarà també si en donen els percentatges.
Total puntuació subpregunta b): 0,6 punts (0,1 punts + 0,2 punts + 0,3 punts segons
s’indica als apartats respectius)
Nota: en cas que a l’apartat a) responguin que és
un altre tipus d’herència i l’apartat b)
el resolguin correctament d’acord amb el que han respost a l’apartat a),
es comptarà la meitat de la puntuació: (0,3 punts)
2. L’acumulació d’acetaldehid provoca un fort envermelliment a la pell, especialment la de la cara. Entre la població japonesa, després de beure alcohol, el 57 % de les persones
no mani- festa aquest símptoma,
el 40 % el manifesta
lleugerament i el 3 % el manifesta
de manera molt intensa.
[1 punt]
a) Escriviu les freqüències genotípiques i les
freqüències gèniques o al·lèliques per al gen de l’ALDH2 en la població
japonesa. Indiqueu els càlculs que heu fet per a obtenir els resultats.
Freqüències genotípiques:
Freqüència
del genotip ASAS (homozigot normal): 57% o bé 0,57
Freqüència
del genotip AS AM
(heterozigot per a l’al·lel ALDH2): 40% o bé 0,4
Freqüència
del genotip AMAM (homozigot mutat per l’al·lel ALDH2): 3%
o bé 0,03
- 0,3
punts (la simbologia dels genotips hauran d’estar d’acord amb la simbologia
emprada en la resolució del problema).
Freqüències gèniques o al·lèliques:
Freqüència
de l’al·lel AS (normal ALDH2) = 57/100+1/2.40/100= 0,77
Freqüència
de l’al·lel AM (mutat
ALDH2) = 3/100+1/2.40/100= 0,23
- 0,3 punts (la simbologia de l’al·lel ha
d’estar d’acord amb l’emprada per resoldre el problema).
PUNTUACIÓ subpregunta a): 0,6 punts (0,3 punts + 0,3 punts)
b) Esmenteu quatre factors que poden fer canviar la freqüència
d’aquests aŀlels, tant en
la població japonesa com en qualsevol altra població.
Les
mutacions, la selecció natural, les migracions o flux gènic, la manca de
panmixi (o encreuament a l’atzar), la deriva gènica, selecció sexual.
PUNTUACIÓ subpregunta b): 0,4 punts (0,1 punts per cada factor)
Nota: La recombinació no és una resposta
correcta perquè no fa variar la freqüència dels al·lels, encara que canvia el
seu lligament.
3. La mutació esmentada
del gen de l’ALDH2 també és molt freqüent entre la població xinesa. Arran d’aquest fet, s’ha
formulat una hipòtesi segons la qual les persones amb concentracions altes
d’acetaldehid a la sang estan protegides de protozous paràsits com Entamoeba histolytica, causant d’infeccions intestinals greus, que
eren molt freqüents antigament a la Xina.
Justifiqueu, des del punt de vista neodarwinista, com es pot explicar que aquest al·lel sigui tan freqüent en la població xinesa.
[1 punt]
Resposta model:
Entre
els xinesos, per atzar, hi havia que
tenien la mutació del gen que codifica per la ALDH2 (i això els feia tenir més acetaldehid a la sang si bevien alcohol,
però no cal que ho especifiquin) (0,1
punts)
En llocs
on les infeccions per Entamoeba histolytica
eren freqüents, com ara a la Xina, el fet de tenir acetaldehid a la sang els
protegia d’aquesta infecció (0,2 punts).
És per aquest motiu que els individus bevedors, que presentaven l’al·lel mutat,
tenien avantatge respecte els que no presentaven la mutació; la selecció natural
els afavoria (0,2 punts per la selecció
natural). Van ser els individus que presentaven la mutació i eren bevedors
d’alcohol els que van poder sobreviure millor a les infeccions causades pel
protozou (0,2 punts), es van
reproduir i van passar l’al·lel mutat als seus descendents (0,2 punts).
I (0,1
punts) més per contextualitzar-ho en la qüestió que es planteja
PUNTUACIÓ: 1 punt (repartit segons els ítems que s’indiquen a la resposta model).
Notes:
- No cal que facin referència a la
superioritat dels híbrids o heterozigots ni esmentin cap tipus de selecció, sigui estabilitzadora o direccional.
- Qualsevol resposta lamarckiana:
0 punts.
El cuc
Chaetopterus variopedatus habita al mar, en zones
costaneres. Aquest
cuc viu en un
tub que excava ell mateix
al
fang del fons marí, i remou l’aigua per captar partícules
d’aliment.
De vegades, també entren dins del tub una parella
de
petits crancs de l’espècie Pinnixa chaetopterana.
1. Un equip d’investigadors estudia com influeix la presència
o l’absència d’una espècie en l’altra. Per fer això, compten quants
individus de cada espècie hi ha en divuit zones diferents del fons marí,
de 20 m2 cadascuna. Totes les zones
presenten condicions similars
de fondària, temperatura de l’aigua, salinitat,
tipus de sediment, flora i fauna.
Els resultats es mostren en la taula següent:
[1 punt]
a) Calculeu
les mitjanes aritmètiques del nombre d’individus de cada espècie a les
zones on viuen totes dues, a les zones on viu només Chaetopterus variopedatus i a les zones
on viu només Pinnixa chaetopterana. Indiqueu els càlculs que heu fet.
PUNTUACIÓ subpregunta a): 0,4 punts. (0,1 punts per cada resposta correcta)
Nota: Si no indiquen els càlculs, llavors només es dona la
meitat de la puntuació.
b) Representeu gràficament els resultats
de l’apartat anterior.
0,6 punts repartits de la manera següent:
· 0,2 punts per col·locar correctament els eixos
i indicar les variables a cada eix (atenció: si l’alumne diu “nombre
d’individus” i no “mitjana”, restar 0,1 punts).
· 0,1 punts per indicar en eix o en llegenda les
barres corresponents a cada espècie.
· 0,3 punts per representar en forma
d’histograma.
Nota 1: si no
fan totes les columnes, llavors 0,1 punt menys dels 0,3 corresponents a
l’histograma per cada columna que falti.
Nota 2: si en
comptes de fer servir les dades de l’apartat anterior com diu l’enunciat (que
és l’apartat a)), la qual cosa implica fer servir les mitjanes que han
calculat, utilitzen les dades en brut de l’enunciat, llavors no sumem els 0,3
punts corresponents a l’histograma (però si la resta si és correcte).
Nota 3: Si han
calculat les mitjanes malament, però l’histograma reflecteix bé les dades que
han calculat, llavors puntuem la meitat dels 0,3 punts corresponents a
l’histograma (és a dir, 0,15 punts) per no arrossegar tant l’error anterior. La
resta d’ítems, si estan ben fets ho valorem normalment.
2. En un estudi de laboratori dut a terme l’any 2000, es van preparar diversos
aquaris per a observar-hi durant set mesos el creixement del cuc Chaetopterus variopedatus. En la mei- tat
d’aquests aquaris també es van introduir parelles de crancs de Pinnixa chaetopterana.
Els resultats van mostrar que no hi havia cap diferència en el creixement, el temps de vida
i la taxa de reproducció entre els cucs que convivien a l’aquari amb crancs i
els que no hi convivien.
A partir d’aquests resultats i dels
obtinguts en l’exercici anterior, justifiqueu per què la relació entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no
es pot considerar ni un cas de parasitisme ni tampoc de mutualisme. [1 punt]
Per què la relació
entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar un cas de parasitisme?
Resposta model:
Els resultats de la pregunta anterior ens
mostren que el nombre d’individus del cuc no es veu afectat per la presència o
no del cranc. L’estudi realitzat l’any 2000 mostra que tampoc la presència del
cranc afecta altres paràmetres vitals del cuc com el temps de vida, el
creixement i la taxa de reproducció.
Si fos
un cas de parasitisme, el nombre de
cucs Chaetopterus variopedatus
disminuiria a les zones on conviu amb els crancs Pinnixa chaetopterana,
cosa que no reflecteix l’estudi de la pregunta anterior; o bé els seus
paràmetres vitals, temps de vida, creixement i taxa de reproducció es veurien
afectats negativament en els aquaris on conviu amb el cranc, i l’estudi fet
l’any 2000 mostra que això no és així. Com que la presència del cranc no
perjudica el cuc, no es pot tractar de parasitisme.
Per què la relació
entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar un cas de mutualisme?
Resposta model:
Si fos
un cas de mutualisme, el nombre de
cucs Chaetopterus variopedatus
augmentaria a les zones on conviu amb els crancs Pinnixa chaetopterana,
cosa que no reflecteix l’estudi de la pregunta anterior; o bé els seus
paràmetres vitals, temps de vida, creixement i taxa de reproducció es veurien
afectats negativament en els aquaris on no conviu amb el cranc, i l’estudi fet
l’any 2000 mostra que això no és així. Com que la presència del cranc no
beneficia el cuc, no es pot tractar de mutualisme.
PUNTUACIÓ: 1 punt repartit de la manera següent:
· 0,3 punts per justificar de manera correcta
per què no es tracta de parasitisme.
· 0,3 punts per justificar de manera correcta
per què no es tracta de mutualisme.
· 0,4 punts per contextualitzar de manera
correcta fent referència als dos estudis. (0,2 punts pel context de cada
estudi)
NOTES:
- Si algun alumne va fer malament
els càlculs de la primera pregunta però els resultats d’aquesta segona són
coherents amb els càlculs que va fer, el corrector atorgarà fins a un punt en
funció de la coherència de la resposta: justificació i contextualització.
- Si algun alumne afegeix que el
cranc quan viu dins el tub fet pel cuc surt beneficiat, és correcte, però no és
necessari per justificar –ho, perquè no es tracta ni de mutualisme, ni de
parasitisme.
- Si algun alumne afegeix que com
el cranc es beneficia de poder viure al tub del cuc, sense perjudicar-lo ni
beneficiar-lo, es tracta d’inquilinisme, és correcte, però això no cal que ho diguin
per obtenir la màxima puntuació atès que no es demana expressament. Igualment,
si un alumne justifica que no es tracta ni de parasitisme ni de mutualisme perquè
és inquilinisme i ho justifica de manera correcta i
fent referència als dos estudis també caldrà atorgar-li la màxima puntuació.
- Igualment, si algun alumne
afegeix que es podria tractar de comensalisme.
No se li restarà puntuació ja que pot interpretar que el cranc obté menjar a
partir del plàncton que el cuc atreu cap al seu tub. (De fet, l’estudi
realitzat l’any 2000 mostrava que els cucs que convivien amb el cranc
bombejaven més aigua a través del tub que els que no ho feien).